Núria

1. Ens podries parlar una mica sobre tu…

Tinc 26 anys i soc de Moià. He estudiat dietètica. Treballo a Gurb, a la fàbrica Pasqual. Estic a l’apartat de laboratori de control de qualitat.

2. T'agrada la teva feina?

Sí, no sé si m’hi veig treballant sempre, però m'agrada la indústria alimentària, ja que em permet treballar al laboratori que és el que m’agrada. 

3. Quina és la dieta òptima per gent gran?

És difícil donar una resposta exacta perquè depèn de moltíssims factors. Bàsicament una dieta equilibrada com per a qualsevol persona. Cal tenir en compte diferents factors com els grups d'aliments principals. És cert que abans tot es basava en la típica piràmide dels aliments, però ara es representa diferent. Actualment es representa amb tres parts. Es tracta que cada àpat ha de respectar aquestes parts amb les seves proporcions. Exemples de coses que podrien formar part d’una dieta òptima seria cuinar verdures al vapor! Per exemple, cal menjar un cítric al dia i un grapat de fruits secs al dia naturals. 

4. Tens alguna recomanació alimentària per dones en edat de menopausa?

De nou, la qüestió és mantenir la dieta equilibrada de forma habitual. Jo no recomanaria la suplementació d’entrada. Cal tenir en compte que amb la menopausa baixa el metabolisme, s'alenteix, per tant, també cal fer analítiques i fer més exercici, complementàriament a la dieta equilibrada.

5. Què passa amb els ous? Abans era un problema.

Depèn dels nivells de colesterol i el com es cuini. És veritat que abans hi havia més alarmisme, ara depèn del context i els factors particulars. La proteïna de l'ou és de les més riques.

6. Què en pots dir de la combinació llegums i carn?

Bé, com sempre cal tenir en compte la complementarietat dels aliments. Les llenties amb arròs per exemple lliguen molt bé per les propietats que ens aporten i com combinen, en canvi amb el porc no. Caldria que es complementessin els aminoàcids dels dos aliments o més que estem complementant.

7. És important fer un bon esmorzar?

Depèn d’amb qui parlis. Hi ha gent que defensarà que ha de ser un àpat copiós i contundent, en canvi, hi ha gent que et dirà que millor lleuger. És evident que el sopar és l’àpat que menys copiós cal fer. Ara bé, a parer meu, el més recomanable és fer diferents àpats al dia, jo diria uns 5, que no fer-ne menys i més contundents.

8. Què passa amb les dietes estrictes i dràstiques que s’han popularitzat últimament?

Hi ha dietes que són complexes i en certa manera poden arribar a ser perilloses per al públic general si no se segueixen fil per randa. El tema és seguir-les quan calen més que per moda i sempre ben pautades per dietistes amb un seguiment darrere. També és veritat que depèn de cada dietista i escola, hi ha moltes opinions diferents. 

9. Quin és l'objectiu d'una dietista?

El que ha d’aconseguir una dietista és un equilibri entre la dieta necessària en cada cas i que la persona se senti còmode i motivada per a seguir-la, sinó per molt que la dieta sigui la més adequada no hi haurà compromís i continuïtat per part de qui l'ha de seguir. Per tant, més enllà de la feina tècnica de pautar una dieta, una dietista també treballa la part humana, emocional i motivacional. 

10. Ara hi ha gent que té al·lèrgies i intoleràncies de les quals abans no se’n sentia parlar? Per què?

Abans sí que existien, però la gent senzillament aguantava i ho acceptava dins la seva normalitat. En un món molt més masculinitzat es normalitzava el patiment. És cert que hi ha pesticides que s’utilitzen ara que fomenten certes al·lèrgies i intoleràncies. Una altra qüestió a tenir en compte és que l'alimentació dels infants molt controlada i estructurada actualment fa que els estómacs de la gent no siguin tan forts i no aguantin tant. Abans a les cases de pagès es menjava el que es tenia o podia, i això en certa manera obligava la gent a tenir estómacs “a prova de bomba”. També és veritat que ara som molts més humans i, per tant, hi ha més quantitat de gent amb al·lèrgies, patologies, etc.

11. Què passa amb el sucre i els infants?

Ara s'intenta que des de petits els infants tinguin el llindar de dolç molt més baix que abans. En canvi, fa uns anys com que els infants menjaven moltes més llaminadures i més coses amb molt sucre, el llindar del dolç era molt elevat. Ara no, si no es mengen llaminadures i altres productes alts en sucre, després per exemple menges una figa i la trobes extremadament dolça. Passa el mateix amb els productes integrals, si un infant ha menjat sempre integral des de petit, la seva normalitat serà aquesta.

13. En el món de la dietètica com està la paritat i el sostre de vidre?

Com a professió hi ha moltes més dones, però, en canvi, els que tenen més ressó a xarxes socials, programes de televisió, etc. són homes. Mira que qui cuina i qui cuida a casa són majoritàriament dones. Ara bé en hospitals i consultes petites gairebé totes són dones.

14. Qui visita més la dietista?

Cada vegada més les dones hi van més per elles mateixes, sigui per cuidar-se o per rendiment esportiu. Abans, en canvi, les dones hi anaven generalment per la pressió estètica exercida pel masclisme. Per contra, els homes sempre hi han anat per carrera professional (esport) o per salut, però en cap cas per pressió de l’entorn o obligació social. 

15. Professionalment quin futur albires? Què t'agradaria fer amb la teva carrera?

De fet, m'agradaria molt més dedicar-me al món de la investigació que no el món de la dietètica de consulta que tothom té al cap. Molta gent acaba anant per aquest camí i això implica acabar fent d’un treball humà gairebé de psicòloga o assessorament personal.