Ariadna

1. Ens podries parlar una mica sobre tu…

L’Ariadna ens explica que és dels Hostalets de Balenyà, però que ara viu a Barcelona, ja que treballa al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. L’Ariadna va estudiar psicologia i actualment treballa d’investigadora. El seu projecte d’estudi contribueix a millorar de mica en mica el tractament de les persones amb dolor crònic.

2. Com tractes les persones que venen a tu amb una salut mental complicada?

Malgrat que no treballo en una consulta psicològica, avaluo les persones que formen part de la investigació que realitzo. Normalment, només tenim 1 hora per persona i això a vegades no és suficient perquè quan algú té una salut mental delicada poder parlar i ser escoltada és molt important. Així, el més rellevant és escoltar i també donar la informació que la persona necessiti.

3. Com es pot tractar l'addicció?

Normalment, cal ajuda i hi ha llocs i terapeutes especials per fer-ho. Però en general, és molt difícil desenganxar-se de cop i és millor disminuir a poc a poc la dosi i substituir l’hàbit per un de saludable. 

4. La teva recerca serà positiva pels pacients?

Aquesta pregunta és molt interessant! La recerca que faig està a mig camí entre la investigació bàsica (per conèixer) i l’aplicada (per solucionar un problema concret). Així, primer intento descobrir quines proteïnes de la sang indiquen que una persona té inflamació i si les persones amb dolor crònic i depressió en tenen més que la resta. Després intento veure si aquestes proteïnes que hem trobat ens poden ajudar a decidir quin és el tractament més adequat per una persona que té dolor crònic i depressió. Per això, encara que de moment la meva recerca no ajudarà les pacients, en el futur sí.

5. Quins consells donaries a les dones que estan tristes?

Aquesta pregunta no és fàcil de contestar i depèn del cas, però en general li diria que el primer que cal fer és intentar veure quines coses són les que la posen trista i descriure-les. L’ideal és eliminar allò que la posa trista. Això pot ser diferent entre una dona i una altra. En general la raó és sentir-se poc valorada, escoltada o respectada, tenir la sensació que dona més del que rep. Sovint, doncs, el problema no és en la mateixa dona ni una cosa fàcil d’eliminar sinó en el seu entorn. Si no es pot marxar d’aquest entorn, que és el més habitual, caldrà intentar canviar-lo perquè pugui sentir-se còmoda en les relacions que té. L’ideal és, doncs, que l’entorn d’aquesta dona la vulgui ajudar i tothom faci un esforç per canviar. Hi ha terapeutes (terapeutes sistèmics) que tracten a grups de persones per millorar les seves relacions.

6. Què és el que més t’agrada de la teva professió?

Poder descobrir coses que abans no sabíem o que sabíem, però encara no les enteníem. Abans d’estudiar psicologia vaig estudiar teatre i creia que la ciència era molt rígida i s’havia de complir si o sí, però ara he descobert que és tot el contrari. M’he adonat que la ciència requereix d’un diàleg i revisió constants per poder evolucionar. El que més m’agrada és poder participar en el debat de com millorem i personalitzem la medicina.

7. Creus que tindràs resposta per totes les preguntes plantejades amb la teva recerca?

No!!!! No podré respondre totes les preguntes, crec que en respondré alguna, i que aquesta resposta fabricarà noves preguntes que apuntaran cap a noves direccions d’investigació i espero que això em motivi a continuar avançant.

8. Quina relació hi ha entre la teva feina i el feminisme?

La investigació científica encara està liderada principalment per homes de classe mitja-alta europeus, però la intel·ligència la podem trobar en molts altres tipus de persones. El problema és que no tothom té les mateixes oportunitats. Així, la lluita feminista en la recerca és necessària perquè sinó la investigació està esbiaixada cap a allò que interessa als homes blancs i de classe mitja-alta. Crec que cal canviar les coses des de dins!

9. Com mantens la teva salut?

Crec que tothom té el dret i el deure de ser el màxim feliç que pugui.

Per mi és molt important cuidar les meves relacions socials perquè és el que em dona més felicitat. També em sembla molt crucial fer esport. I una estratègia que utilitzo és que quan tinc un problema l’afronto i intento resoldre’l. A vegades no es pot resoldre immediatament, però de totes maneres intento resoldre’l, no fer veure que no ha passat. Per fer-ho és molt important saber diferenciar què és un problema i què és una situació. Un problema cal resoldre’l i jo hauré de pensar com. En canvi, una situació és una cosa que cal viure i que no es pot canviar, per tant, no es pot resoldre, i hauré de veure com ho faig per aguantar-ho. 

10. Per què vas triar estudiar i investigar aquestes malalties?

Perquè m’agrada molt la relació entre la medicina, que estudia el cos, i la psicologia, que estudia la ment, perquè crec que s'influeixen mútuament. Crec que les dificultats del cos afecten la ment.

11. Què hauria de fer algú que pateix maltractament psicològic?

El primer pas és que se n’adoni i el segon és buscar com allunyar-se el màxim possible. Si no és possible marxar, cal protegir-se. Per protegir-se cal minimitzar el temps compartit amb qui maltracta i demanar ajuda a altres persones. Els serveis socials poden ajudar donant consells legals o psicològics.

12. Per què no et vas convertir en psicòloga sinó que vas decidir investigar els tractaments en casos de dolor crònic?

Quan feia el treball de final de grau vaig començar a fer recerca i em va agradar, per això ara faig recerca, però potser més endavant voldré fer de terapeuta. El que passa és que crec que ser terapeuta és molt complex i, per tant, primer voldria aprendre més i des de diferents punts de vista. Per exemple, a la psicologia li costa tractar la part espiritual de la persona.

Malgrat que la paraula té molt poder i pot ajudar, pot fins a cert punt, ja que sovint els problemes són estructurals de la societat i això la teràpia no ho pot canviar. Per això crec que cal millorar molt la col·laboració entre diferents administracions per poder tenir un sistema que tingui un impacte real en l’entorn de la persona a tractar.

13. Quins medicaments recomanes per la tristesa?

Els medicaments són l’últim recurs per tractar la tristesa. Primer cal trobar altres vies com poden ser: les amigues, relaxar-se, fer teràpia… i només si tot això no és suficient cal utilitzar medicaments.

14. Abans d’estudiar psicologia què estudiaves? 

Teatre. M’agrada molt l’art. Crec que has de ser tu mateixa i fer el que t’agrada  i què faràs en el futur, ja ho veuràs. Crec que cada persona té molts interessos i tothom serveix per fer moltes coses. 

15. És difícil estudiar psicologia?

Si t’agrada no. Cal anar aprenent a poc a poc, cal llegir molt, però tothom podria estudiar psicologia si li agradés. Aprendre psicologia per poder treballar de terapeuta, en canvi, crec que és molt difícil i que no tothom pot fer-ho.