Ana
Ana Gracia Escobar, 75 anys
Entrevista feta per l’alumnat de Castellà 2*
1. Com estàs?
Bé, gràcies. Un poc nerviosa perquè mai m’han fet una entrevista.
2. Nosaltres també estem un poc nervioses. Com et dius?
Ana.
3. Quants anys tens?
Setanta-cinc. Aquest més en faré 76.
4. Sembles més jove.
Això és l’esperit de les persones.
5. Tens filles o fills?
Una filla de 47 anys.
6. Com es diu?
Raquel.
7. On vius? Amb qui vius?
Visc a Santa Eugènia de Berga. Visc sola, el meu marit va morir. La meva filla viu a l’altra planta de la casa.
8. Com passes el teu dia a dia, fas exercici?
Sí, en faig al casal. A vegades n’hi ha i a vegades no. Faig pilates, chi kung, anglès, les coses de la casa. A vegades haig de fer coses per a la meva filla i a vegades m’avorreixo.
9. Tens un menjar favorit?
Sí, les verdures m’agraden molt. Tinc un hort petit i planto les meves pròpies verdures.
10. Tens amistats?
Sí, sí que en tinc.
11. Quants idiomes parles?
Parlo català, castellà i intento aprendre anglès. Estudio anglès al CFA Montseny. Jo parlo català però soc aragonesa. Vaig venir a Catalunya amb 4-5 anys.
12. A què et dediques?
Em vaig jubilar amb 60 anys. Abans vaig fer moltes coses. M’agradava molt estudiar, hauria estudiat tres o quatre carreres, però com que era la gran de tres germans i la meva família no era rica, em van enviar a treballar. Amb 14 anys em van posar a la fàbrica tèxtil, fabricavem fil. Entrava a les 5 del matí, aleshores no hi havia cotxes, m’havia d’aixecar molt d’hora i anar caminant tota sola a la nit per arribar-hi. Era un sacrifici gran per una nena. Treballava a Torelló. Vaig estar-hi fins que em vaig casar, perquè em vaig casar amb un noi d’un altre poble. En aquell temps havia prosperat a la fàbrica, estava al control dels fils. El meu amo tenia set fàbriques i fèiem controls de qualitat. Em vaig casar amb 27 anys i amb 28 anys tenia la meva filla.
Després vaig treballar al meu poble, a Santa Eugènia. Vaig treballar en diferents coses, per hores, perquè la meva filla era petita. Vaig trobar un taller que també feien fils però cobrava la meitat que a la fàbrica; la feina era més dura i treballava en negre.
Després, una familiar del meu marit netejava bancs i quan es va jubilar em va oferir la feina. La vaig agafar i mentrestant estudiava per ser administrativa. Anava a treballar, m’encarregava de la llar i estudiava. Era molta feina, a vegades sortia de casa a les sis del matí i tornava a les deu de la nit. Finalment, vaig acabar d’estudiar però vaig continuar treballant de neteja perquè ja m’havia acostumat a treballar a temps parcial i estava assegurada. Fer neteja de bancs era una bona feina, els bancs estaven nets i em tractaven molt bé.
13. Quines diferències trobes entre quan eres jove i ara?
Quan era jove no m’avorria perquè sempre tenia coses a fer, amb la feina, les coses de la casa, tenir cura dels meus sogres, de la meva mare. Ara estic sola i tinc més temps.
14. Quins aspectes positius trobes de fer-te gran?
La part positiva és que aprenem a viure més tranquil·lament, sense haver de córrer. També tinc més tolerància amb les persones (també perquè estic menys estressada).
En definitiva, agafes paciència, saviesa de la vida i obrar en conseqüència. Per exemple, la meva mare va morir amb 98 anys i quinze dies abans de morir, jo encara anava a visitar-la a la residència i li posava música al mòbil de les cançons que li agradaven i les cantàvem totes dues. Penso que s’ha de ser positiva perquè així ho portes tot millor.
Us donaré un consell (tot i que no me l’heu demanat): formeu-vos en alguna cosa que us agradi, allò que has après ningú t’ho pot robar. Sacrifiqueu-vos ara que sou més joves per tenir una feina que us agradi i no busqueu que us doni la felicitat una altra persona. Per exemple, en aquesta classe som dones quasi tot. A vegades les dones ens frustrem perquè no tenim parella o no li agrado al meu marit… Us aconsello que busqueu la felicitat dins de vosaltres, que no sigueu dependents. Aquí, a les dones del meu temps, ens han educat per ser independents, per casar-nos i formar una família. Si no ho feies, eres diferent de la resta, un bitxo raro.
Avui en dia crec que les coses han canviat però la mentalitat no tant perquè, sense pensar-ho, continuem empenyent els nostres fills i filles a formar una família.
15. Ets feliç amb la teva vida?
Jo soc un poc rara per ser feliç. En petits moment soc feliç, però en general, vaig fent com puc.
16. Què et faltaria?
A vegades la felicitat ve de llocs diferents: una bona companyia, una bona amiga, una activitat que t’agrada molt fer… A vegades és difícil trobar la felicitat en les petites coses.
17. T’agrada viatjar?
Sí, m’encanta, però ara em costa molt portar la maleta. A vegades és un problema trobar gent amb la qual t’entenguis per viatjar.
18. T’agrada la platja o la muntanya?
A l’estiu m’agrada la muntanya i a l’hivern m’agrada la platja. Com podeu imaginar no m’agrada gaire la calor.
19. A on t’agrada viatjar? On has estat?
He viatjat molt caminant. He fet tots els camins de Sant Jaume. He viatjat molt amb una amiga que és infermera, ara està jubilada. Ens vam conèixer a una classe d’anglès i l’últim dia de classe la professora va demanar què faríem durant les vacances i la companya va dir que pensava fer el camí de Sant Jaume i que trobava que jo seria molt bona acompanyant. Jo tinc fibromiàlgia i osteoporosi i pateixo dels genolls. Vaig arribar a casa i li vaig dir al meu marit i ell em va contestar com pensava anar-hi amb la meva condició física. Jo li vaig respondre que hi anava amb una infermera. No tothom té l’oportunitat de viatjar així.
Fèiem quinze dies juntes cada any (després havíem de deixar quinze dies per fer les vacances amb la família). Durant aquests quinze dies fèiem entre 200-300 quilòmetres.
A vegades em poso trista perquè ja no puc disposar del meu cos com abans. Abans tenia molta feina i ara tinc molt de temps però no puc fer amb el meu cos tot el que m’agradaria.
20. Tens netes o nets?
No, la meva filla té una malaltia mental i si hagués tingut fills no estaria capacitada. A més tenia la meitat de possibilitats que els fills també naixessin amb la malaltia.
21. Està discapacitada?
Sí, té un 65% de discapacitat reconeguda, des dels 26 anys no està capacitada per treballar. Cobra una pensió i necessita ajuda de professionals.
El meu pare tenia la mateixa malaltia, però aleshores no sabíem que estava malalt. Ell sortia a treballar però a casa ens tractava molt malament. Nosaltres pensàvem que era així, raro. No sabíem que tenia aquesta malaltia (esquizofrènia). Després, amb el temps, ho he entès.
22. T’ha agradat l’entrevista? Estàs contenta?
Sí, al començament estava molt nerviosa i ara estic molt bé.
23. Nosaltres també estàvem nervioses.
A veure si al final podem fer parella lingüística anglès-castellà amb alguna de vosaltres.
*Aquesta entrevista s’ha realitzat parcialment en castellà.