Teresa Okoro Membiang
Teresa, 28 anys
Entrevista feta per l’alumnat de GES 1
La Teresa és de Guinea Equatorial. Fa un any que va venir a viure a Vic perquè la seva parella és d'aquí. Viu amb la seva parella i les seves dues filles. Abans de viure a Vic, va viure 4 anys a Madrid.
A l'escola està fent el segon curs d'alfabetització i està aprenent català. La Teresa parla espanyol i portuguès, però la seva llengua materna és el fang. Quan vivia a Madrid treballava en un perruqueria i feia jornades molt llargues. Per motius de salut, vol canviar de professió. Encara no té clar què vol estudiar, però alguna formació relacionada amb l'administració o l'atenció al client.
La Teresa troba a faltar el seu país, fa 5 anys que no hi ha estat. Li agradaria en un futur poder tornar-hi. Enyora molt la seva mare i els seus germans. Va morir el seu pare i no va poder anar a acomiadar-se per culpa de la pandèmia. Guinea Equatorial és un país amb molts recursos naturals i molt bonic, però els recursos estan molt mal gestionats. Això li fa molta pena.
La Teresa va tenir poliomelitis quan tenia 3 anys. Va venir al nostre país per primer cop quan tenia 14 anys perquè l'operessin dels peus a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Va viure amb uns familiars mentre va estar esperant l'operació i mentre van durar les cures. Després va tornar a Guinea i no seria fins uns anys més tard que tornaria, aquest cop a Madrid. Recorda l'època de Barcelona com una experiència molt difícil a nivell personal.
Quan té temps lliure, a la Teresa li agrada molt cuidar-se de casa seva: netejar i endreçar la relaxa. Li agrada també escoltar música cristiana i escoltar predicacions a través del Youtube.
La Teresa pensa que celebrar el dia de la dona el dia 8 de març no té sentit: s'ha de treballar dia a dia per fer una societat més justa. Per a ella el dia de la dona és un dia normal.
No li costa entendre el català i se'n surt parlant-lo, però li costa més escriure'l. Li agrada que la gent li parli català. La seva paraula preferida és “adéu”.