Lorena

Lorena Bajo Peñas,  46 anys

Entrevista feta per Instrumental 1.2 Tarda  i de Català 1.1 Tarda 2n Torn

1. On vas néixer?

Vaig néixer a Vic.


2. Tens fills?

Tinc un fill de 13 anys. Va néixer al Perú. És un fill del cor, no de la panxa.


3. Què t’agrada menjar?

M’agrada molt la xocolata i les coses salades (llonganissa, pernil…) i el pa amb tomàquet!


4. Quines aficions tens?

Ara mateix m’agrada el futbol i la música perquè al meu fill li agraden molt i passo tot el temps que puc amb ell. Conec molts grups de música actuals gràcies a ell.


5. Quina és la teva feina?

Soc metgessa, doctora, a l’hospital de la Santa Creu de Vic. Em dedico als problemes de la memòria com l’Alzheimer. La gent que té aquesta malaltia no recorda què ha menjat, quin dia és, a quin carrer viu... És una malaltia que afecta gent gran. Totes les persones ens oblidem de coses, però quan veiem que una persona gran no recorda informació important com el nom d’una persona amb la qual viu, o què ha menjat, és important que ho consultem a un metge.


6. Per què vas decidir fer aquesta feina?

Quan tenia 16 anys vaig estar molt malalta i els metges em van cuidar i em van ajudar molt i això em van fer venir ganes d’ajudar i vaig decidir que una bona manera de fer-ho era ser doctora. 


7. Què t’agrada de la teva feina?

M’agrada estar amb gent i, si puc, ajudar. La meva feina em permet conèixer molta gent i de la gent aprenc coses cada dia, m’agrada aprendre.

Quan ve un pacient amb la seva família i els podem dir que no té Alzheimer, m’agrada poder-los donar la bona notícia i veure les seves cares de felicitat. Però quan els hem de donar una mala notícia perquè el pacient sí que té Alzheimer, també els podem dir que els ajudarem. Això també els reconforta. M’agrada poder-los dir que els podem ajudar i les famílies ho agraeixen molt.


8. Hi ha diferència entre homes i dones a la teva feina?

Ara hi ha més dones que homes, a la meva feina. Abans, com que les dones havien d’estar a casa, no podien estudiar i gairebé no hi havia dones doctores. De mica en mica això ha anat canviant i cada vegada més dones han anat arribant a les universitats i també a la carrera de medicina.

Som igual de vàlides les dones que els homes per fer la mateixa feina. Però com que fa anys només hi havia homes metges, de vegades trobem gent gran que pensen que els homes són més bons metges i no els agrada trobar una dona doctora. 


9. Quines coses són bones per menjar per la memòria, per l’Alzheimer?

En realitat no se sap. Sabem que hem de fer una dieta equilibrada: pocs greixos, pocs sucres i poc alcohol.


10. Què has estudiat? 

Vaig estudiar medicina. És una carrera molt llarga. Primer 6 anys i ets metge. Després hi ha un examen molt difícil que passes un any preparant-lo, estudiant molt. En acabat, estàs 4 anys treballant i estudiant per ser especialista. 


11.  On vas estudiar?

Quan jo vaig estudiar el 1994, només es podia estudiar a Barcelona. Eren molts anys i costava molts diners perquè havies d’anar a viure a Barcelona. Però els meus pares van fer l’esforç perquè veien que a mi m’agradava molt.


12. Què passa quan una persona no té targeta i ha de venir al metge?

Si una persona necessita ser atesa i va a urgències, l’atendran tingui o no tingui targeta.