Maria Àngels

Maria Àngels Font, 81 anys

Entrevista feta per l’alumnat d’Instrumental 2 Matí

 

Fa molts anys que visc a Vic, però soc de Sant Pere de Torelló.

Sí.

Tinc dos fills i nets grans. Tenen entre 16 i 26 anys.

81 anys.

He caminat molt. He fet el camí de Santiago. Encara ara faig gimnàs. Faig molta activitat i això m’aguanta molt. He fet molta muntanya amb el club excursionista. El meu marit, que té la meva edat, encara en fa, de muntanya. Jo camino per Vic, 2 km cada dia. Uns dies vaig cap a una banda i uns dies cap a una altra.

Treballava a Sant Tomàs, a Calldetenes. Estava a l’entrada i feia tasques administratives. M’agradava molt la meva feina perquè tenia contacte amb la gent. En deien un nom molt lleig, de la meva feina: governanta. 

A Sant Tomàs jo ja era de la junta, com a voluntària. Quan va sortir la necessitat de tenir una persona que atengués la gent a l’entrada i s’encarregués dels papers van pensar que jo ho faria bé i vaig haver de renunciar a la junta. Vaig començar a treballar amb 39 anys.

Dos dies. Els dilluns a la tarda vaig a fer reforç escolar a unes nenes, una hora. El dijous de quarts d’onze a quarts de quatre vaig a fer el dinar del menjador social de Càritas. Som quatre voluntàries. Quan Càritas fa accions, també faig voluntariat puntual.

Quinze anys! El vam obrir quatre persones, tres ja són mortes, només quedo jo d’aquelles quatre. El 9 de març farà quinze anys que està obert. 

Durant set o vuit anys també vaig fer de voluntària al Racó d’acollida. Era un servei de dutxa i de rentar roba. El vam haver de tancar per la covid. Jo hi anava el dilluns. Allà hi venien, sobretot, homes. Portaven la roba per rentar i es podien quedar a la tarda a fer un cafè i jugar una estona amb els voluntaris, homes, que hi havia. Era una feina que m’agradava molt, també. Ara es torna a oferir el servei però va diferent. Els que ho necessiten, poden dutxar-se a l’alberg. I a algunes bugaderies de Vic, en algunes màquines es pot pagar amb uns tiquets que l’ajuntament dona a qui ho necessita.

També vaig estar 7 anys al Casal Claret.

Faig el dinar amb una companya i dues persones més ens ajuden a la cuina. Cuinem per a 40 persones. 

Una responsable apunta cada setmana què hem de fer. A nosaltres ens regalen moltes coses. Bon Preu fa formació a les persones que treballen a les seves carnisseries i la carn que tallen aquestes persones que encara no en saben prou, ens la donen. A nosaltres ens va molt bé. Ahir, una botiga ens va donar tota una olla de cigrons.

Sempre hi ha dos plats. Ahir vam fer botifarra i truites i olives. Per les persones que no mengen porc vam fer una amanida i croquetes de bacallà en lloc de la botifarra. 

Ara he vist que la setmana vinent hi haurà pasta i pollastre. Cada setmana fem segons el que ens donen. Ens donen molt peix. També ens donen molt pollastre.

Nosaltres no podem estar fent menús alternatius cada dia. Només ho fem els dies que tenim carn de porc. 

Al Casal Claret durant set anys. Hi ensenyava a cosir. També vaig estar un any a la residència de les Germanetes. Allà hi planxava pantalons i camises. 

Tenir atenció directa a les persones. Poder parlar. M’agrada parlar i saber les seves històries. 

Cosir, brodar, vaig al gimnàs, surto amb les amigues. No soc a casa. 

Els dimarts els tinc lliures i aprofito per anar a visitar amigues.

Els dissabtes venen les germanes de Sant Pere i anem a esmorzar i al mercat. També vaig a les conferències de l’aula d’extensió universitària. I canto a una coral de gent gran.

Havia fet tennis, però ara ja no puc. Els diumenges a la tarda jugo amb unes amigues al Rummikub, m’agrada molt aquest joc. Els divendres som dues parelles i juguem al parxís i ens hi juguem penyores. Aquesta setmana ens jugarem els bunyols. Qui perdi, els pagarà. Al racó d’acollida jugava al dòmino, però no m’agrada. 

M’hauria agradat estudiar i ser infermera. La resta, tot igual. Vaig aprendre català de gran. L’escola a Sant Pere era en castellà i no es podia parlar el català. Però una mestra ens n’ensenyava d’amagat.

Vulgueu fer servei a l’altra gent, sigueu humanitaris. Ajudar els altres t’ajuda a veure la realitat del món. I formeu-vos per poder treballar. Del que sigui, però formeu-vos. No cal anar a la universitat si no es vol, però estudieu.