L’activitat Ens apropem a les fake! pretén introduir el concepte i els mecanismes de desinformació que es fan servir als mitjans audiovisuals. L’objectiu és dotar als estudiants de mecanisme per detectar i reaccionar en contra de les fake news i fomentar una alfabetització mediàtica i informacional significativa
La desinformació és informació falsa o enganyosa que algú crea i difon amb la intenció de manipular o enganyar altres persones. No és un simple error o una confusió, sinó que es genera de manera intencionada per influir en el que pensem, generar confusió, enfrontar diferents grups, desacreditar opinions o fins i tot burlar-se d’algú
S’utilitza en diferents contextos, com en la política, per manipular opinions; en la ciència, per generar por sobre temes com les vacunes o el canvi climàtic; i en la vida quotidiana, per enganyar, estafar o causar caos.
Les conseqüències de la desinformació poden ser molt greus. Ens porta a prendre males decisions, com confiar en remeis falsos, donar suport a idees sense fonament o rebutjar informació real i útil. També destrueix la confiança en els mitjans de comunicació, el govern, els experts i fins i tot els nostres propis amics i familiars, cosa que ens fa més vulnerables a noves mentides.
No només afecta les persones individualment, sinó que també divideix la societat, genera conflictes i afebleix la democràcia. Si la gent creu en informació falsa, les lleis, les eleccions de representants polítics i les decisions importants poden basar-se en mentides en lloc de fets reals. Quan això passa, la societat esdevé més fràgil i manipulable.
Els creadors de desinformació saben molt bé com fer que les seves mentides semblin creïbles i cridin la nostra atenció. Per aconseguir-ho, utilitzen diferents estratègies com el clickbait (titulars cridaners i exagerats que busquen que hi facis clic sense pensar), imatges i vídeos falsos (que poden estar editats o creats amb intel·ligència artificial per semblar reals), mems i bromes (a vegades, les notícies falses es disfressen d’humor perquè es facin virals ràpidament).
Un dels trucs més utilitzats pels creadors de desinformació és jugar amb les nostres emocions. Volen que sentim ràbia, por o sorpresa perquè reaccionem sense pensar. Quan una notícia o peça d’informació ens impacta molt, tendim a compartir-la sense verificar si és certa. Així és com les mentides s’expandeixen molt ràpidament a les xarxes socials.
Les xarxes socials són el terreny perfecte perquè la desinformació es propagui ràpidament. Com que veiem informació en petites dosis i en poc temps, no sempre tenim l’oportunitat de verificar si el que llegim és cert o no.
Aquí tens algunes estratègies per protegir-te de la desinformació i evitar ser manipulat:
No et creguis tot el que veus o llegeixes. Abans de compartir, pregunta’t: Qui ho ha publicat? Té sentit? Podria ser fals? Si la resposta a alguna d’aquestes preguntes no és clara, el millor és investigar abans de compartir.
No creguis alguna cosa només perquè ho diu algú famós. La veritat d’una notícia, peça informativa o discurs no depèn de qui la diu, sinó de si hi ha proves reals que la recolzin.
Diferencia entre ficció i realitat. A vegades, les històries estan dissenyades per enganyar. Pregunta’t: Té lògica? Hi ha proves reals o només es basa en opinions?
Revisa les fonts. Si una notícia et sembla massa impactant, busca-la en altres fonts fiables per veure si és real. Si només apareix en pàgines dubtoses o a les xarxes socials, és possible que no sigui certa. Algunes senyals d’alerta de notícies falses són les següents:
✓ No citen fonts verificables.
✓ Contenen errors gramaticals o de redacció.
✓ Utilitzen un llenguatge alarmista o extremista.
No et deixis portar per les emocions. Si alguna cosa et fa enfadar o et sorprèn massa, pren-te un moment abans de reaccionar. La desinformació fa servir les nostres emocions al seu favor.
No siguis un consumidor compulsiu. Molta de la desinformació té com a objectiu que compris coses que no necessites, fent-te creure que és un producte imprescindible o que estàs perdent una oportunitat única.
Aprèn a detectar fal·làcies i biaixos. Hi ha trucs que fan que un argument sembli lògic quan no ho és. Si aprens a reconèixer aquestes trampes, seràs menys manipulable i podràs detectar quan algú intenta enganyar-te. Per exemple:
✓ "Això és cert perquè ho diu algú famós" (fal·làcia d’autoritat).
✓ "Si molta gent ho creu, ha de ser cert" (fal·làcia de majoria).
✓ "Aquesta notícia em convé, així que l’accepto sense qüestionar-la" (biaix de confirmació).
Busca l’opinió d’experts. Si un tema és complicat, consulta què diuen els científics, els periodistes especialitzats o els professionals amb experiència. Algunes fonts fiables inclouen:
✓ Organitzacions de notícies reconegudes.
✓ Institucions científiques i acadèmiques.
✓ Informes oficials de governs o institucions internacionals.
Parla amb altres persones, no t’aïllis. Compartir opinions amb altres t’ajuda a detectar informació falsa i a tenir una visió més completa dels temes. L’aïllament ens fa més vulnerables a la manipulació.
Entrena el teu pensament crític. La millor defensa contra la desinformació és aprendre, investigar i qüestionar. Com més coneixement tinguis, menys fàcil serà que t’enganyin. Algunes maneres de reforçar el pensament crític són llegir sobre diferents temes, qüestionar la informació abans d’acceptar-la i no deixar-se portar per la primera impressió.
Cultiva valors i exercita virtuts per protegir-te de la desinformació. Desenvolupar hàbits com l’honestedat, la responsabilitat, la humilitat intel·lectual, l’empatia i la curiositat enforteix la nostra capacitat de reconèixer i combatre la desinformació:
✓ L’honestedat ens impulsa a no difondre informació sense verificar.
✓ La responsabilitat ens fa conscients de l’impacte de compartir informació falsa.
✓ La humilitat intel·lectual ens ajuda a reconèixer que ens podem equivocar i a estar oberts a l’evidència.
✓ L’empatia ens permet entendre com la desinformació afecta els altres i la societat en general.