Diverses persones armades i amb una bandera francesa conduint una furgoneta policial

França ja és com un servidor del GTA Online.

Context

Fet

El 2023, les protestes a França van començar després que un jove de 17 anys, Nahel, fos abatut per la policia durant un control de trànsit a Nanterre, el 27 de juny. Les mobilitzacions es van centrar en les pràctiques policials i la relació entre els cossos de seguretat i els residents de la perifèria. En alguns casos hi va haver enfrontaments i destrosses materials. El govern va respondre amb un fort desplegament policial i crides a restaurar l’ordre.   

Aquesta imatge i altres publicacions enganyoses que es van fer virals en el context de les protestes —com ara vídeos d’amputacions, animals solts o saquejos de botigues— tenien l’objectiu de presentar els manifestants com a violents i incontrolables. En concret, la desinformació es dirigia contra la comunitat musulmana i contra la víctima de l’assassinat, Nahel.
La narrativa d’aquestes falsedats buscava demonitzar els protestants, retratant-los com a fora de la llei i vinculats al caos, alhora que alimentava sentiments islamòfobs. La finalitat era canviar la percepció pública i deslegitimar les protestes associant-les a actes extrems de violència i desordre. Aquesta tàctica és habitual per generar por, divisió i desviar l’atenció de les qüestions de fons que originaven les protestes, com la brutalitat policial i la discriminació sistèmica. 

Manipulació

Arran de les protestes es va difondre aquesta imatge com si fos actual i real, però en realitat és un fotograma de la pel·lícula Athena, estrenada a Netflix el 23 de setembre de 2022. La fotografia s’ha compartit juntament amb el missatge “França ja és un servidor de GTA Online”.  

Part d'ensenyament

Objectiu d'aprenentatge: Deduir les causes de la desinformació a partir de l’anàlisi de la següent font fotogràfica dins d’una publicació a les xarxes socials.  

Aprenentatge clau 1: Difusió de la narrativa en la publicació i verificació. 

La presentació d’una imatge fictícia com si fos real pot condicionar la percepció dels fets. Pot reforçar estereotips o transmetre determinats missatges polítics o ideològics sobre les forces de seguretat, les comunitats marginades o els disturbis socials. La publicació va superar els 1,9 milions de visualitzacions.  

Aprenentatge clau 2: Anàlisi d'una font fotogràfica treta de context dins d’una publicació a les xarxes socials.  

La imatge està fora de context

Recorda:

Les fonts digitals són fragments de contingut en línia que ens ajuden a entendre i verificar esdeveniments. Igual que les fonts històriques, es poden classificar segons la seva connexió amb la realitat: 

• Fonts primàries: imatges o vídeos originals capturats en el moment d’un esdeveniment, com ara una foto feta amb un telèfon mòbil, gravacions en directe o enregistraments de càmeres de seguretat sense editar. 

• Fonts secundàries: imatges o vídeos que han estat editats, modificats o republicats. Això pot incloure articles de notícies que retallen o alteren una foto, versions millorades amb IA d’imatges reals, o deepfakes que canvien l’aparença d’algú. 

• Fonts sintètiques: imatges o vídeos completament creats per intel·ligència artificial o edició digital, sense connexió amb esdeveniments reals. Això inclou persones generades per IA, paisatges falsos o imatges de notícies totalment fictícies. 

En analitzar imatges a les xarxes socials, hem de recordar que no existeixen de manera aïllada: vénen acompanyades de textos, hashtags, “m’agrada” i comparticions que influeixen en com les interpretem. La mateixa imatge es pot presentar de maneres diferents per canviar-ne el significat, de vegades amb la intenció d’enganyar o difondre informació falsa. Per això és important comprovar no només la imatge en si, sinó també el seu context, qui l’ha compartida i com s’està utilitzant abans de confiar-hi. 

Criteris d’avaluació: Deduir les causes de la desinformació analitzant la imatge i el seu context dins de la publicació a les xarxes socials. 

Instruccions per l'activitat

1. Context: Ara que heu entès la connexió entre la desinformació i la manera com s’utilitzen les imatges per construir narratives, considereu el context de la imatge digital: On es va publicar? Quin esdeveniment o situació afirma representar? Qui són les figures o elements principals de la imatge? Punt de partida. 

2. Inici de l’activitat: Observeu la imatge de manera individual i, un cop analitzada, responeu les preguntes per identificar els aspectes clau relacionats amb la seva font, autenticitat i ús. Centreu-vos tant en la pròpia imatge com en la manera com es presenta dins del seu entorn digital. Fase inicial. 

Diverses persones armades i amb una bandera francesa conduint una furgoneta policial.  

Per respondre algunes de les preguntes següents, hauràs de fer una cerca inversa d’imatges.  

Desenvolupament de l’activitat. Un cop hagis observat aquesta imatge, completa la segona part del full de treball amb el teu grup, aquesta et permetrà entendre una mica millor el seu context. Fase de desenvolupament  

Desenvolupament de l’activitat. Ara intenta deduir, amb tota la informació que has recopilat fins ara, com i per què aquesta font ha estat manipulada. Fase final  

Tancament. Organitza el teu discurs basant-te en les evidències recollides per argumentar la teva opinió en relació amb allò que has après.  

Instruccions pel professorat
Diverses persones armades i amb una bandera francesa conduint una furgoneta policial.  

Solució

Explicació - el procés de verificació de fets

Per comprovar si la imatge és real, podem començar fent una cerca inversa d’imatges amb eines com Google Images o TinEye. Això permet veure on ha aparegut la imatge anteriorment a internet. En aquest cas, la cerca mostra que en realitat la fotografia correspon a un fotograma de la pel·lícula Athena, estrenada a Netflix el setembre de 2022, i no a les protestes de França del 2023.  

Fotografia original:

Un fotograma de la pel·lícula Athena. Es pot veure al tràiler [min 1:25]