Embedded Files
"Aquesta és una de les fotos més tristes i reveladores que he vist. Han tallat tots els arbres per construir molins de vent per ‘ajudar la natura i el medi ambient’. Aquests animals estan desesperats per trobar l’ombra i altres coses que els arbres els proporcionaven. No hi ha res de ‘net’ ni de ‘verd’ en els molins de vent." — Derrick Evans, War Room
Context
Fet
El 2024 va ser un altre any en què els impactes climàtics es van tornar més tangibles i greus, afectant milers de milions de persones en la seva vida quotidiana. Malgrat això, som testimonis de l’expansió de narratives que contaminen el discurs i dificulten les accions i solucions climàtiques. Les conseqüències del canvi climàtic són ara més extremes, i també ho és la naturalesa i ubiqüitat de la desinformació i la mala informació. Les narratives destacades en informes i investigacions mostren com el contingut contrari a les energies renovables es manté constant any rere any. Les principals línies d’atac inclouen afirmacions que les energies renovables són ineficaces, provoquen accidents i/o tenen greus impactes socials i ambientals.
La desinformació sobre la crisi climàtica està canviant. El 2023 ha estat l’any més càlid registrat, amb diverses catàstrofes naturals (seques, inundacions, incendis forestals) que han afectat tot el món. Per això, el negacionisme climàtic clàssic, tot i continuar present i estès, pot ser ara menys efectiu en el seu objectiu, a causa de les conseqüències més evidents de les activitats humanes sobre el clima. Per aquesta raó, està emergint un altre tipus de negacionisme: el “Nou Negacionisme”, com l’han anomenat investigacions recents. Tal com també es destaca en diversos informes de verificació de fets d’EDMO, sembla que les noves narratives falses sobre temes climàtics s’enfoquen cada vegada més en lleis, institucions o activistes, així com en mesures de resposta (com l’ús més estès de vehicles elèctrics, fonts d’energia renovables, etc.) destinades a combatre la crisi, amb l’objectiu de difondre confusió sobre la qüestió i minar el suport a l’acció climàtica, mentre la transició cap a fonts d’energia més sostenibles sembla més urgent que mai.
En aquest context, els parcs eòlics probablement són un objectiu fàcil. Han estat motiu de debat, fins i tot entre ecologistes, a causa d’algunes preocupacions sobre l’impacte estètic en els paisatges, però també per qüestions ambientals més tangibles. Per exemple, hi ha hagut discussions sobre el possible impacte dels aerogeneradors en les rutes migratòries d’ocells i els ecosistemes locals. Aquestes preocupacions es basen en un enfocament científic i tenen com a objectiu abordar qüestions específiques relacionades amb l’ús de les energies renovables. Però han estat distorsionades i explotades per desinformadors per difondre missatges enganyosos, crear alarmisme i promoure campanyes de notícies falses destinades a polaritzar els debats polítics.
Manipulació
Les publicacions amb més repercussió sovint se centraven en el suposat impacte de les energies renovables sobre la fauna. Una publicació a X afirmava mostrar animals que patien calor i manca d’ombra a causa de la desforestació per a parcs eòlics. La publicació mostrava un ramat d’ovelles refugiant-se a l’ombra produïda per la pala d’un aerogenerador. Tot i que la imatge és real, no hi ha cap correlació entre la tala d’arbres, els aerogeneradors i els suposats problemes que les energies renovables causen al medi ambient. Es tracta d’un cas típic de desinformació i/o contingut manipulat, en què una imatge genuïna s’utilitza de manera manipulada per enganyar: el “títol” —el contingut de la publicació— suggereix una interpretació falsa de la imatge transmetent un missatge enganyós i equívoc.
Anècdota
El publicant (Derrick Evans) es descriu a si mateix com un “pres polític” de la insurrecció al Capitoli dels EUA del 6 de gener de 2021.
Part d'ensenyament
Objectiu d'aprenentatge
Deduir les raons de la desinformació a partir de l’anàlisi de la següent font fotogràfica dins d’una publicació a les xarxes socials.
Aprenentatge clau 1: Narrativa difosa a la publicació i verificació
L’objectiu de la publicació és clar: no hi ha res de “verd” ni de “net” en els aerogeneradors i les energies renovables. La publicació ha aconseguit més de 5 milions de visualitzacions i s’ha tornat a publicar (amb aquest mateix missatge implícit) diverses vegades en altres comptes de X i pàgines de Facebook. La publicació apareix també amb una etiqueta contextual (“Community Note”, la forma de verificació de fets que X s’ha autoatorgat) que assenyala la naturalesa enganyosa de la imatge; això sembla que no ha afectat la seva viralitat.
Aprenentatge clau 2: Anàlisi de la font fotogràfica dins d’una publicació a les xarxes socials + especificar si l’anàlisi correspon a una foto presa fora de context, manipulada o generada amb IA.
La imatge està fora de context.
Recorda:
Les fonts digitals són fragments de contingut en línia que ens ajuden a entendre i verificar esdeveniments. Igual que les fonts històriques, es poden classificar segons la seva connexió amb la realitat:
Fonts primàries: imatges o vídeos originals capturats en el moment d’un esdeveniment, com ara una foto feta amb un telèfon mòbil, gravacions en directe o enregistraments de càmeres de seguretat sense editar.
Fonts secundàries: imatges o vídeos que han estat editats, modificats o republicats. Això pot incloure articles de notícies que retallen o alteren una foto, versions millorades amb IA d’imatges reals, o deepfakes que canvien l’aparença d’algú.
Fonts sintètiques: imatges o vídeos completament creats per intel·ligència artificial o edició digital, sense connexió amb esdeveniments reals. Això inclou persones generades per IA, paisatges falsos o imatges de notícies totalment fictícies.
En analitzar imatges a les xarxes socials, hem de recordar que no existeixen de manera aïllada: vénen acompanyades de textos, hashtags, “m’agrada” i comparticions que influeixen en com les interpretem. La mateixa imatge es pot presentar de maneres diferents per canviar-ne el significat, de vegades amb la intenció d’enganyar o difondre informació falsa. Per això és important comprovar no només la imatge en si, sinó també el seu context, qui l’ha compartida i com s’està utilitzant abans de confiar-hi.
Criteris d’avaluació: Deduir les causes de la desinformació analitzant la imatge i el seu context dins de la publicació a les xarxes socials.
Instruccions per l'activitat
Context: Ara que heu entès la connexió entre la desinformació i la manera com s’utilitzen les imatges per construir narratives, considereu el context de la imatge digital: On es va publicar? Quin esdeveniment o situació afirma representar? Qui són les figures o elements principals de la imatge? Punt de partida.
Inici de l’activitat: Observeu la imatge de manera individual i, un cop analitzada, responeu les preguntes per identificar els aspectes clau relacionats amb la seva font, autenticitat i ús. Centreu-vos tant en la pròpia imatge com en la manera com es presenta dins del seu entorn digital. Fase inicial.
Per respondre algunes de les preguntes següents, hauràs de fer una cerca inversa d’imatges.
Derrick Evans WR on X, 18 Juny, 2024
Desenvolupament de l’activitat. Un cop hagis observat aquesta imatge, completa la segona part del full de treball amb el teu grup, aquesta et permetrà entendre una mica millor el seu context. Fase de desenvolupament
TAULA - INTERNA.pdfDesenvolupament de l’activitat. Ara intenta deduir, amb tota la informació que has recopilat fins ara, com i per què aquesta font ha estat manipulada. Fase final
TAULA - EXTERNA.pdfTancament. Organitza el teu discurs basant-te en les evidències recollides per argumentar la teva opinió en relació amb allò que has après.
TAULA - CONCLUSIÓ.pdfInstruccions pel professorat
Un ramat d’ovelles s’aixopluga a l’ombra d’una pala d’aerogenerador.
Derrick Evans WR on X, 18 Juny, 2024
Solució
Explicació - el procés de verificació de fets
Hi ha diverses maneres de verificar la fiabilitat del contingut. En primer lloc, podríem reflexionar sobre la imatge i el missatge suggerit per l’autor de la publicació: hi ha alguna correlació entre la tala d’arbres i els aerogeneradors? I, de nou, afecta realment la vida dels animals, com les ovelles, la tala (real o suposada)?
No hi ha cap evidència que els aerogeneradors hagin provocat la tala d’arbres (ni a partir de la imatge ni de cap prova proporcionada a la descripció de la publicació). A més, no hem d’oblidar-nos de l’hàbitat real on pasturen les ovelles: camps oberts en què els arbres són escassos.
Una altra manera és comparar les fonts on es va publicar la imatge: són fiables o de confiança? Un mètode consisteix a fer una cerca inversa de la imatge i revisar els resultats, comprovant si hi ha fonts en línia fiables.
Page updated
Google Sites
Report abuse