Helene Schjerfbeck (1862-1946)

Introducció

Considerada la millor pintora finlandesa, és una icona nacional. El dia del seu aniversari, el 10 de juliol, és la “diada nacional de les arts pictòriques” a Finlàndia. Pintora de paisatges i natures mortes, coneguda també per les seves pintures realistes, però sobretot pels seus autoretrats.

A 4 anys va caure per les escales de la casa on vivia i va patir una lesió al maluc que li va impedir assistir a l'escola. Es considera aquesta com la probable causa que comencés a pintar, ja que a més del temps de convalescència que va tenir, aquesta lesió l'acompanyarà tota la vida, privant-la d'un estil de vida físicament més actiu. Des de molt curta edat va mostrar posseir un gran talent i a 11 anys va ingressar a la Societat Artística Finlandesa, on trobarà l'èxit artístic aviat. De joveneta va viatjar força i perfeccionarà els seus estudis a França, on a la dècada de 1880 va connectar amb colònies d'artistes a Pont Aven, Bretanya i Saint Ives.

En contraposició als seus darrers anys, que va deixar la capital finlandesa per una vida més tranquil·la que li va permetre concentrar-se en el seu treball. No obstant això, mantenint-se en contacte amb els amics artistes i els canvis de l'art modern, va produir alguns dels seus quadres més crus i radicalment expressius i abstractes. Els seus autoretrats demostren la seva fascinació pel procés físic i psicològic de l’envelliment. En l’era de les selfies, el seu compromís amb les màscares, l’aparença superficial que presentem al món i el que hi ha sota, és més rellevant que mai. I a més, amb aquestes obres podem veure també la seva evolució formal i estilística.

Extra bonus 1: “El Mariner”, 1918. Helene no va tenir descendència, però se li coneixen dos grans amors a la seva vida, malgrat que foren relacions sentimentals que no quallaren. En aquesta obra surt representat un d’ells, Einar Reuter, divuit anys més jove que ella i que farà una breu biografia sobre l’artista.

Extra bonus 2: “Helene” L’any 2020 es va estrenar un biopic sobre la seva vida. Us la recomano, és força interessant. Està ambientada principalment en les primeres dècades del segle XX. Si la gaudiu segur que podreu entendre millor la seva manera de ser i de pintar.

Període naturalista o realista, darreres dècades segle XIX

Soldat ferit (1880)

El convalescent (1888)

La meva mare (1909)

Autoretrats

1884-85

1912

1915

1937

1939

1944

El mariner (1918)

Període expressionista, primeres dècades segle XX

Material complementari