Marxa endarrere

És una tècnica de navegació que necessitarà força pràctica, per tant, s’ha d’explicar i treballar progressivament. Moltes de les reaccions a les que estan acostumats accionant els principals controls de l’embarcació reaccionaran totalment diferent al que és habitual.

En primer lloc, tenir en compte que per navegar marxa endarrere no s’ha d’accionar cap control que faci anar endavant l’embarcació. Per tant, la vela no s’ha d’inflar perquè agafi pressió de vent com normalment es navega i les onades és millor que tampoc empenyin l’embarcació endavant. Perquè tan el vent com les onades ajudin a frenar la velocitat o fins i tot propulsin cap endarrere, caldrà que l’embarcació estigui aproada.

Com que cal perdre tota la inèrcia amb la que es navega, a més d’estar proa al vent, cal esperar a que l’embarcació perdi tota la seva velocitat. S’ha d’explicar que això pot requerir uns segons i s’ha d’estar amb la vela i la botavara flamejant just a l’eix de crugia, ajupits perquè la botavara no ens toqui en cap moment. Si s’infla la botavara cap a algun costat, probablement l’embarcació virarà a una o l’altra amura.

Quan l’embarcació para completament i comença a navegar endarrere, el timó reacciona una mica diferent a la sensibilitat habitual. La direcció reacciona lentament, la pala té tendència a situar-se totalment a un costat, per la qual cosa caldrà evitar-ho agafant fort la canya. L’orientació de la canya respecte al gir és exactament a la inversa del que s’utilitza quan es navega amb normalitat.

Tal i com ja s’havia introduït en l’ús del timó, quan es navega marxa endarrere, la reacció de la direcció respecte al timó és la següent: