Orientar-se respecte al vent a terra és el primer pas per a una sessió exitosa des de l’inici fins al final. Hem d’explicar que la importància de saber-se orientar abans de començar és clau perquè només aparellant ja ho fem referint-nos a la direcció del vent real. Sortir per la rampa, l’elecció del material, de la zona de navegació i del tipus de sessió dependran de la direcció del vent.

Utilitzant diferents referències com les banderes, l’orientació de les embarcacions fondejades, el fum de les xemeneies, la forma dels núvols, la direcció de les onades, la sensibilitat dels diferents sentits com el tacte o l’oïda, explicarem i aprendrem a identificar la direcció del vent, assenyalant d’on ve i no cap a on va. Sempre ens fixarem especialment “d’on ve el vent”.

Lèxic i destacats: rosa dels vents, Tramuntana, Gregal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Ponent, Mestral, aproat, través (rumb), cenyida, llarg, empopada, veleta, llanetes, flameig, sobrevent, sotavent, Beaufort, intensitat del vent, nusos de vent, ratxa, desvent, rolada oscil·lant, rolada persistent, terral, marinada.

S’avaluarà la correcta identificació de la direcció del vent real, així com de la seva intensitat. S’adquireix el coneixement de diferents recursos per a orientar-se i segons la situació s’utilitza el més adequat, contrastant-ne la conclusió amb el personal tècnic. Coneixement i referència sempre al sobrevent o sotavent tan a terra com a mar de manera continuada, aplicant-ho des de l’inici de la sessió fins al final, per preparar i recollir el material, per la sortida a mar i per navegar.