Control de la direcció amb la vela

Quan naveguem sempre tenim una manera de controlar la direcció, ja sigui amb els equilibris de forces que ens afecten durant la navegació, utilitzant la forma de la part viva de l’embarcació o recursos específics com poden ser la pala del timó, ideats per aquesta finalitat.

En aquest cas s’introduirà que la direcció (fins ara s’ha dominat especialment amb l’ús del timó i la seva canya o stick), també dependrà en gran part d’altres altres elements de control. Volem centrar-nos en la força que exerceix la vela i el seu caçat o trimatge en l’equilibri general de la direcció. És un dels efectes indirectes de la vela.

En general, les embarcacions de vela lleugera són ardents, per tant, com més cacem la vela, més tendència a orsar tindrà l’embarcació. Hem de procurar que s’interioritzi que si volem orsar, caçar l’escota per tancar la vela és una ajuda, però tenir en compte especialment el cas contrari; si volem arribar, amollar l’escota per obrir la vela és pràcticament una necessitat. Amb vent fort, és encara més important.

L’explicació més avançada es faria utilitzant els conceptes del centre vèlic i del centre de deriva. Que es resumeixen amb que si sintetitzem la força del vent a la vela en un únic punt on el vent realitzés tota la seva força equivalent, aquell seria el centre vèlic (aproximadament el punt on la vela està més embossada). El centre de deriva, seria la suma de totes les forces antideriva que exerceix l’obra viva, especialment l’orsa (podem dir que està a l’orsa). En el cas que el centre vèlic s’ubiqués per darrere del centre de deriva, direm que és una embarcació ardent i en el cas contrari, direm que és una embarcació tova. Més endavant veurem que podem regular les posicions del centre vèlic i centre de deriva, però ara caldrà destacar que amb l’ús de l’escota i regulant la força que exerceix la vela, podem ajudar a l’embarcació a tenir una tendència o una altra i així ens ajudarà a controlar la direcció que ja sabíem dominar amb el timó.