Els sistemes de trimatge a nivell general, ja els coneixem des del moment que s’aparellen les veles. Sabem que serveixen per tensionar la vela des de diferents punts i angles i això modifica les zones de profunditat, per tant, la seva interacció amb el vent. Conèixer els efectes dels seus sistemes de trimatge ens permet ajustar les veles segons les condicions de vent i rumb amb els que es navega.

Cal dir també, que cada tipologia d’embarcació requerirà una recerca en profunditat per aconseguir conèixer els efectes dels sistemes trimatge específics. Per aconseguir un mateix efecte a la vela, pot ser que en dos tipologies d’embarcació diferents, ho aconseguim accionant sistemes de trimatge diferents.

El cunningham en general, serveix per tensar el gràtil. Quan utilitzem el cunningham, tensem des del puny d’amura cap a la base del màstil i això, si el màstil es manté recte, desplaça la bossa de la vela i el centre vèlic cap endavant. En el cas de l’Optimist, el contracunningham evita l’excessiva tensió a la zona del gràtil al caçar la contra (mantenint la potència desitjada), ja que la botavara llisca lliurement pel màstil.

Normalment, el faixó (pajarín) tensa el puny d’escota cap al final de la botavara, aplanant la vela especialment per la part del pujamen (part baixa de la vela), però té efecte sobre tota la vela, obrint també la baluma i guanyant una mica d’atac a la zona del gràtil. Guanyant superfície vèlica per la baluma, desplacem el centre vèlic cap a popa.

La contra és el sistema que uneix la botavara amb el màstil per la part inferior (en general). Regula la tensió de la baluma i evita que la botavara pugi i es tanqui la vela al amollar l’escota en rumbs oberts. Si es tensa, evita que la baluma flamegi en rumbs tancats. Donar menys tensió a la baluma deixant anar contra, obre la baluma per la part superior aconseguint el que es denomina twist en anglès, que descarrega la potència per la part superior i baixa el centre vèlic.

La caiguda de pal és avançar la posició de la base del màstil i deixar que aquest s’inclini cap a la popa. Això el que fa principalment és baixar i endarrerir el centre vèlic i restar força escorant. Com més vent hi ha, més caiguda s’ha de donar. Cada canvi en un sistema de trimatge, habitualment implicarà ajustos en els altres sistemes. (a l’Optimist, la unió de la base del màstil amb el casc és una peça que es diu carlinga).

En general, la flexió del pal, tensa cap a la proa el gràtil, per tant, aplana la vela i resta potència (interessant amb vents forts). La tensió del pal, s’aconsegueix amb múltiples sistemes i segons la tipologia d’embarcació. Alguns dels sistemes poden ser els obencs, posició de la base del màstil, tensió de l’estai i cunyes, backstay, flexor, etc. En embarcacions amb màstils molt lleugers i flexibles, tensant molt el cunningham, també s’aconsegueix flexar el màstil i aplanar així la vela.

Els sabres donen rigidesa a la baluma, evitant el flameig. En el cas que siguin forçats i regulables o cambers, quan es poden allargar una mica i donar tensió als mateixos, el que fan es donar profunditat a la vela, per tant més bossa i més potència. Amb vents fluixos, és preferible donar profunditat, en canvi amb vents forts és millor treure bossa i aplanar la vela en general.