Interpretar la previsió meteorològica és entendre i anticipar les condicions de navegació amb les que ens trobarem. La temperatura, la direcció del vent, la corrent, les onades i altres, són condicionants per la navegació que haurem de preveure.

Si sabem que tindrem condicions de vent de terra, probablement serà un vent amb molts canvis d’intensitat (ratxes) i molts canvis de direcció (rolades). Les onades seran petites ja que tindran poc fetch i, en molts casos, semblarà que hi hagi menys vent que el que realment hi ha. Cal ser prudent i especialment amb vent de terra (ens farà derivar mar endins), caldrà activar mecanismes de seguretat.

Amb condicions de vent de mar, normalment serà un vent més estable de direcció i intensitat, amb onades regulars i més formades. Depenent de l'origen del vent i la direcció, es poden donar condicions diferents. Per exemple, si es tracta de Llevant fort, a la costa catalana, podem preveure grans onades ja que el fetch pot ser de centenars de quilòmetres. Si es tracta de vent tèrmic (marinada), seran unes condicions molt amigables amb onada mitja i vent molt regular.

Les isòbares o línies d’igual pressió, es simbolitzen als mapes isobàrics per poder preveure les condicions meteorològiques. Les zones de baixes pressions, solen ser zones de condicions més inestables i generen vent de gradient isobàric que gira contrari a les agulles del rellotge a la zona mediterrània. Com més juntes estan les línies isòbares, més fort és el gradient, per tant més fort serà el vent. Les zones d’altes pressions són zones més estables que en general compten amb isòbares més separades, per tant, poc gradient i poc vent.

Els vents tèrmics són la marinada i el terral. La marinada es genera a les hores de més calor, quan el sol escalfa la terra i es genera un contrast de temperatura entre l’aire que toca la costa i l’aire del mar. Aleshores, per diferències de densitat, es genera una circulació on l’aire del mar, es desplaça cap a la costa (marinada). En canvi, el terral és un vent tèrmic que apareix a les hores més fredes, normalment per la nit o les primeres hores del matí. Passa exactament a la inversa, l’aire fred de la costa vol ocupar el lloc de l’aire una mica més calent que toca el mar i es genera un flux de vent de terra.

Llegir els diferents models de previsió meteorològica és important, però no és sempre fiable. Fins que no estem físicament al punt on es navegarà, no sabrem les condicions que tenim. S’han d’observar tots aquells elements que donen informació com els núvols, el fum de les zones més allunyades, el color del mar, la tipologia d’onades, etc. I cal interpretar la simbologia de les fonts d’informació:

• Una fletxa de vent indica la direcció cap a on es desplaça (per tant, una fletxa de vent que assenyala cap al sud, vol dir que ve del nord: vent de Tramuntana)

• Les fletxes del vent, tenen “palets”. Un palet llarg en general són deu nusos d’intensitat i mig palet, cinc nuso