El concepte de deriva s’ha experimentat des del primer dia de navegació on s’explica que la funció principal de l’orsa és evitar que l’embarcació es desplaci lateralment. Doncs qualsevol objecte al mar no fondejat, pateix la incidència del vent sobre tota la seva obra morta, que és tot allò que sobresurt de la línia de flotabilitat. El vent incidint a l’obra morta, empeny en la mateixa direcció que la que es desplaça, per tant un vent de nord com la Tramuntana provoca una deriva cap al sud.

Un objecte sense veles, orsa i sense un disseny del casc preparat per navegar, deriva exactament paral·lel a la direcció del vent en el cas de que no existeixi corrent. Però en el cas d’una embarcació a vela aturada en posició neutra, per exemple, derivarà gairebé paral·lela al vent ja que també es desplaçarà una mica cap a la proa, conseqüència dels efectes de la forma del casc, l’orsa (és a dir l’obra viva) i el petit impuls que generen les veles tot i estar flamejant.

Durant la navegació, es genera la força de sustentació si s’optimitza el trimatge de les veles. Aquesta es divideix en la força impulsora, que empeny cap endavant, i la força escorant o de deriva. La darrera s’anomena així ja que és una força perpendicular a l’eix de crugia aplicada al centre vèlic, situat aproximadament al centre de la vela. Provoca l’efecte de deriva que en gran part, es contraresta amb l’orsa; genera una resistència al desplaçament lateral al tractar-se de molta superfície fent força a l’aigua. La força escorant o de deriva i la força antideriva que genera l’orsa són un parell de forces que fan tendir l’embarcació a bolcar cap a sotavent i per evitar-ho caldrà fer contrapès.

A nivell de seguretat, la deriva és una gran influència a l’hora de prendre decisions:

• Sempre es procurarà navegar cap a sobrevent, ja que en el cas de patir alguna incidència i perdre el control, s’acabarà derivant al punt de sortida

• Sempre es vigilarà qualsevol obstacle situat a sotavent com poden ser espigons, la platja o altres embarcacions i es mantindrà una distància de seguretat ja que davant d’un trencament de material o una bolcada, s’acabarà derivant cap a sotavent

• En el cas de vents de terra, sabrem que la deriva ens allunya de la costa, per tant es mantindran protocols de seguretat passiva i de control si sortim a navegar

• Quan fondegem, prendrem enfilacions creuades per comprovar el possible efecte de la deriva

Durant la navegació també s’ha de calcular que la direcció no és exactament cap a on apunta la proa, sinó que es considerarà que hi haurà una deriva permanent.

Finalment, considerar que les onades, normalment en la mateixa direcció del vent real, sumen un efecte de deriva que es procurarà evitar en rumbs tancats, ajustant el rumb i la tècnica per passar les onades sense que arrosseguin l’embarcació cap a sotavent. En canvi, en rumbs oberts es procurarà fer el possible per planejar el màxim de temps sobre les onades (surfejar) per derivar el més ràpid que es pugui, ajustant la distribució del pes, l’orsa i fins i tot remant amb la vela (pump).