Control de l’escora i la velocitat amb el timó

Després de l’aplicació pràctica, cal recordar la posició de la vela respecte al vent, intentant fer comparacions i explicant alguns exemples com el d’una paret, una porta, una ala d’avió, etc. I aleshores, fer veure que en modificar la direcció de l’embarcació amb el timó, també es modifica la posició/angle de la vela respecte a la direcció del vent, canviant la perpendicularitat o alineació de la vela i el vent.

Si arribem, el que estem fent és orientant la vela de manera més perpendicular al vent i si orsem, el que estem fent és orientar la vela de manera més paral·lela al vent, com si es tractés d’una bandera. En un cas extrem, si orsem molt, la vela flamejarà ja que s’orientarà exactament al vent, provocant que es perdi tota la velocitat de navegació.

L’equilibri, habitualment el trobarem en la navegació propera al punt de flameig, que és quan el gràtil flameja mínimament per la part més propera al pal. Constantment s’ha de veure o provar que flameja.

Lèxic i destacats: arribar, orsar, timó, canya, punt de flameig, escora, contraescora, posició neutra, línia de crugia, través (rumb), cenyida, llarg, empopada, mordassa, aproat o proa al vent, equilibrar amb el timó.

S’entén la correcta orientació de la vela respecte al vent i el perquè del flameig. Com provocar el flameig modificant la direcció i la relació del mateix amb la velocitat i l’equilibri, així com reduir el flameig i el seu efecte també respecte a la velocitat i l’equilibri. Domina l’equilibri modificant la direcció amb el timó sense canvis sobtats en tots els rumbs i amb diferents condicions de vent i onades. Sap reconèixer com circula el vent a la vela en les seves diferents posicions.