Autoria: Maria Josep Balletbò Aldomà
Nivell al qual va dirigit:Tercer ESO
Gènere discursiu central: Gènere narratiu (el microrelat) i gènere conversacional (diàleg) a través de l'acudit
Referència dels textos treballats: Joan Amades (1938); El rector de vallfogona i un text anònim (un acudit)
De com va ésser més llest el Rector que l'escolà
El Rector de Vallfogona va comprar unes quantes arroves de pomes amb el desig de tenit bones postres per a la hivernada. Però heus ací que el llaminer i murriet de l'escolà cada nit es llevava, se n'anava de puntetes cap al rebost i es feia un bon tip de pomes. El Rector va veure que, sense gairebé menjar-ne la pila s'abaixava molt de pressa i pensà que era l'escola que les hi afanava. El cridà i el va amonestar, però l'escolà jurà i perjurà que no n'hi havia tocada cap. El Rector es féu el propòsit de saber si l'enganyava. De vespre, el Rector va agafar un grapat de cendra la va escampar per terra del rebost a fi que hi quedessin marcades les petjades del lladret de pomes, però l'escolà que la sabia molt llarga, abans d'entrar al rebost, va donar una ullada i en veure la cendra, ell que sí, anar a cercar unes sabates del Rector, se les va posar i entrà amb tota tranquil·litat al rebost, a menjar pomes.
Així que el Rector es llevà, acudí al rebost i veié amb sorpresa que les petjades marcades en la cendra eren dels seus propis peus. El Rector dubtà de si podia ésser ell mateix que, dormint i sense saber-ho, es llevava i s'anava a atipar de pomes, però va desconfiar i decidir fer una altra prova. El vespre següent, va tirar per damunt de les pomes un polset de cagamuja, mena d'herba que, només en menjar-ne un petit gra provoca un mal de ventre i un còlic inaguantable.
L'escolà satisfet del seu suposat èxit, per a despistar i confondre el Rector, la nit següent acudí altra vegada a les pomes i se'n féu un altre bon tip, però al cap de poca estona que tornava a ésser al llit, li van començar uns cargolaments i recargolaments de mal de ventre i, sobre tot, una fluixesa que no s'entenia de feina. mentrestant, el Rector amb to burleta li preguntava: --Què te'n fet mal les pomes?
ACUDIT (anònim):
-Escolta mare, per què el tiet té tan poc cabell?
-És que el tiet és molt intel·ligent i pensa molt.
-I aleshores tu, per què en tens tants?
-Au, nen, calla i menja la sopa.
A través dels dos textos proposats, treballarem la tipologia textual de gènere narratiu, concretament del microrelat, i la tipologia textual del gènere conversacional, concretament, del diàleg a través de l'acudit.
El fil conductor de la seqüència serà l'humor.
Des d'aquestes dues tipologies textuals i amb la finalitat de crear dos textos que s'hi adeqüin, treballarem alguns dels continguts curriculars de Tercer de l'ESO.
A través de la nostra proposta, treballarem les competències bàsiques d'aprendre a aprendre, la utilització de les eines TIC, la competència artística i cultural (proposarem als alumnes relacionar el text creat amb un dibuix), la competència social (/perquè afavorirem en tot moment el treball en equip) i, evidentment, la competència lingüística.
Pel que fa a les activitats adaptades a alumnat de ritme lent, les hem adaptat a l'Aula Oberta. Potenciarem amb aquests alumnes les quatre destreses lingüístiques, posant especial èmfasi en l'expressió oral i la lectura.
treballar el gènere narratiu, el gènere conversacional, l'oració simple, l'atribut i el complement directe, els temps verbals, el verb copulatiu, els determinants, pronoms i lèxic.
Hem preparat un seguit d'activitats per treballar les dues tipologies textuals per als alumnes de l'Aula Oberta de tercer de l'ESO. La durada d'aquestes activitats seria de 4 sessions d'aula per a cada tipologia textual. Són 9 alumnes no immigrants, castellanoparlants, que no tenen assolides les competències bàsiques, a qui costa molt parlar en català. Cal tenir en compte que el seu nivell competencial en totes les assignatures és molt baix. La professora afavorirà l'oralitat en totes les activitats.
El format tipogràfic del text d'aquests alumnes és diferent. També hem canviat el dibuix representatiu del primer text.
ELS ARXIUS PENJATS EN PDF