08. El club de la comèdia catalana

El club de la comèdia catalana

Autoria: Ana Cucala i Maria Sevilla

Nivell al qual va dirigit: 3r d'ESO

Gènere discursiu central: Monòleg humorístic

Textos sessió de contextualització 1

Monòleg Maria Rovira

Monòleg Andreu Buenafuente

La seqüència es planteja a partir de dos monòlegs humorístics en els quals els monologuistes empren anècdotes narrades en primera persona per construir el seu discurs. El tipus d'humor que presenten es troba molt arrelat a tòpics i experiències culturals compartides o qüestionades per la població, i també es fan servir nombrosos recursos narratius i retòrics durant el discurs.

Fragment del monòleg de la Maria Rovira

"Si mai heu portat push-up és com viure en hora punta tot el dia, i quan t'ho treus és com quan tothom baixa a Diagonal i les molècules tornen a fluir lliurement per l'aire".

Fragment del monòleg de l'Andreu Buenafuente

"Que poc romàntics són, per cert, els petons amb els ulls oberts (...) És com fer l'amor amb la tele engegada mentre fan un partit del Barça".

Descripció general de la proposta:

La proposta es titula El club de la comèdia catalana, i té com a principal objectiu l'observació per part de l'alumnat del gènere discursiu del monòleg còmic per aprendre a diferenciar-lo d'altres gèneres similars i per conèixer les seves característiques principals. Aquest acostament al gènere permetrà als/les alumnes acabar elaborant el guió d'un monòleg que posteriorment hauran de representar i gravar.

El corpus que plantegem té com a eix central dos monòlegs còmics representats per dos monologuistes amb estils força diferents. La seva visualització amb tot el grup-classe a la primera sessió de contextualització permet que els/les alumnes siguin capaços/es d'anar familiaritzant-se amb aquest gènere i d'inferir alguns dels seus trets contitutius.

Al llarg de la proposta també es van emprant materials que permeten als/les alumnes conèixer altres gèneres orals amb els que el monòleg humorístic comparteix característiques per realitzar un exercici de contrast. Així mateix, també s'empren altres materials audiovisuals que els permeten anar copsant el funcionament d'elements que conformen el guió del monòleg còmic, com en el cas de l'anècdota còmica o de l'acudit.

Mitjançant els exercicis pràctics programats, els/les alumnes aniran aprenent també a redactar les parts que conformen el guió d'un monòleg còmic fins a aconseguir elaborar-ne un de propi i representar-lo.

Objectius d'aprenentatge:

1) Reconèixer el gènere del monòleg còmic i familiaritzar-se amb alguns dels seus trets a partir de la comparació amb altres gèneres orals.

2) Identificar l’anècdota com a element estructural bàsic del monòleg i aprofundir en el seu enllaç amb el tema sobre el qual tracta el text.

3) Analitzar els recursos narratius i retòrics presents en el monòleg còmic (la comparació, la hipèrbole, la repetició) i practicar el seu ús.

4) Reflexionar sobre qüestions relatives al pas a l'oralitat del guió escrit.

5) Elaborar el guió d’un monòleg còmic d’acord amb les directrius atorgades i els coneixements i habilitats assolides durant el desenvolupament de la proposta.

6) Representar el guió elaborat enfront dels companys i reelaborar-lo en funció de les valoracions rebudes.

7) Realitzar la gravació de la representació del monòleg còmic i penjar-la a l’aplicatiu del centre per fer-ne difusió amb la resta del grup-classe.

8) Potenciar el desenvolupament de les capacitats creatives i imaginatives de l’alumnat, així com l’ús educatiu de les TIC.

Gènere discursiu:

El monòleg humorístic és un gènere discursiu oral emès normalment en un registre lingüístic col·loquial en el qual s'aborda un tema culturalment compartit amb el públic amb un to còmic. Comparteix característiques amb altres gèneres orals com el monòleg dramàtic, l'arenga i l'esquetx, però es diferencia dels dos primers pel fet que és humorístic i del darrer pel fet que només l'interpreta una persona.

En els exercicis de contextualització de la nostra seqüència treballem amb materials de tots aquests gèneres per tal que els/les alumnes aprenguin a diferenciar-los, de manera que de forma intuïtiva acabin sent capaços/es de reconèixer les característiques fonamentals del monòleg còmic que recollim en el següent arbre:

Exemple d'exercici de la SD. Fase de contextualització 3

Organitzem la informació sobre el monòleg còmic

Amb els vídeos que vau veure les dues primeres sessions ja coneixeu una mica més de prop el gènere del monòleg còmic. D'acord amb les respostes que vau donar després de veure tots aquests materials, elaboreu en grups de cinc o sis persones un llistat de característiques que us semblin pròpies del gènere i altres que no us ho semblin.

Si durant el debat en grup sorgeixen discrepàncies sobre quines característiques han de figurar a cada apartat, apunteu-les a sota de la taula i expliqueu quins són els motius pels quals teniu opinions diferents al respecte.

Us donem alguns exemples de característiques que podeu afegir al llistat.

Tipus d'adaptació que es proposa

S'ha elaborat una proposta adaptada de quatre activitats centrades en el gènere de l'anècdota còmica. Per poder introduir aquest gènere als/les alumnes, s'empren adaptacions de textos elaborats per alumnat de diversos CPNL i materials de creació pròpia.

Com en el cas de la SD plantejada per la resta del grup-classe, aquesta adaptació té com a objectiu final que els/les alumnes puguin dur a terme una posada en escena del text que han elaborat mitjançant l'activitat de síntesi final. D'aquesta manera, en el cas de l'adaptació proposada els/les alumnes poden llegir en veu alta enfront de la resta de companys/es l'anècdota còmica que han creat pas a pas mitjançant les directrius donades a l'activitat de descontextualització corresponent.

Exemple d'activitat adaptada. Activitat de descontextualització 2

Temes per a l'anècdota divertida

Viatge fins a l’aeroport

Fa uns anys me’n vaig anar de vacances a Eivissa. L’avió sortia de l’aeroport de Barcelona i vaig haver d’agafar el tren a l’estació de Sants per anar-hi. Em vaig equivocar de tren i vaig agafar un direcció a l’Hospitalet. No ho sabia, així que en arribar a l’Hospitalet vaig haver de canviar de tren. Una hora després vaig arribar a l’aeroport. Jo pensava que havia perdut l’avió, però vaig arribar a temps de facturar la maleta.

I, després de tant de patir, vaig acabar esperant una hora a l’aeroport per un retard!

Text adaptat del CPNL Vallès Oriental. Diari d’aula del nivell bàsic.

http://blogs.cpnl.cat/diaridaulabasic/2014/02/23/anecdotes/

Comentem el text

1) On se n’anava el noi de vacances?

2) Per què va agafar un tren des de l’estació de Sants?

3) Cap a on anava el tren que va agafar?

4) Què va fer quan va arribar a l’Hospitalet?

5) Què li va passar al final?

6) Us ha resultat graciós el final de la història? Per què?

Podeu explicar anècdotes divertides sobre molts temes. A l’anècdota de la primera activitat, el tema era la paraula que la protagonista no sabia.

A l’anècdota d’aquesta segona activitat, el tema són els problemes per a marxar de viatge del protagonista.

Els temes són diferents, però les dues anècdotes són divertides perquè tenen un final inesperat.

A la primera anècdota, el que té gràcia és que al final la protagonista descobreix el significat de la paraula pel que fa un altre personatge (la nena que té singlot fa “hip”).

La gràcia de la segona anècdota és que, després de tots els problemes que el protagonista té per a arribar a temps a l’aeroport, el seu vol va amb retràs.