1. Observació del currículum

Una programació sol contextualitzar-se a un curs, a un sistema educatiu i a un currículum. Aquesta idea sembla òbvia, però ens en podem oblidar si partim dels nostres coneixements o dels materials publicats.

Quines idees clau potencia el currículum vigent d'educació secundària(2015)?

a. En primer lloc, cal tenir molt clar que no disposem d'un currículum que es limiti a presentar un seguit de continguts. Un dels elements que cal contemplar-hi és que té una clara vocació de ser un currículum metodològic. No sé si això atempta a la llibertat de càtedra, però el que està clar és que no només ens presenta què hem d'ensenyar sinó que té molt d'interès per explicitar, reiteradament, com hem de fer les coses.

b. En segon lloc, el currículum actual (no només el de la nostra àrea) presenta allò que hem d'ensenyar des d'una doble entrada: els continguts clau pròpiament dits de cada curs i les competències bàsiques d'àmbit que s'han de desenvolupar. Encara que s'assenyalin els continguts clau imprescindibles per al desenvolupament de cada competència (per altra banda, força evidents), no podem negar que és una mena de currículum doble que, espero, algun dia aclareixi algú i que complica una mica el document de programació (personalment crec que complica més el document que no pas la programació en si, ja que ens obliga a una doble explicitació de referents que, entenc, no caldria).

Un cop publicada l'Ordre d'avaluació de 2018, queda encara més clar que el fil conductor de la programació han de ser les competències d'àmbit, una altra cosa és com es farà.

c. Seguint amb la tradició dels currículums anteriors i la pròpia naturalesa de l'àrea, s'observa que els continguts clau que s'han d'impartir a cada curs són molt similars. Això no passa en d'altres d'àrees i, fins a cert punt, és lògic que passi a la nostra, però complica molt la seqüenciació perquè s'ha de gestionar molt bé la repetició i el progrés de continguts.

d. De la idea anterior, es desprèn que cal fer un esforç continu per escatir allò que és fonamental a cada moment: a cada sessió, a cada seqüència didàctica, a cada curs. Per a fer això, el grup ARA ha elaborat un quadre de continguts que pot servir per orientar-nos.

e. Un dels elements que es repeteix un i un altre cop és que s'ha de treballar des d'un enfocament competencial i, concretament, des d'un enfocament comunicatiu. Aquesta premisa serà clau per valorar l'adequació d'una determinada programació i es podrà observar, sobretot, en les evidències d'avaluació previstes.

f. En línies generals, caldrà fer un esforç per agrupar tot el que s'ha d'impartir en un curs en blocs coherents. De les mil maneres que hi ha de fer-ho, la que estic portant a terme últimament és la següent:

1. Estableixo unes 9 unitats didàctiques per a cada curs.

2. D'aquestes, almenys 6 són el que anomenarem seqüències didàctiques, on la comunicació lliga tot el que s'hi imparteix.

3. Reservo 2 o 3 unitats didàctiques per a impartir aquells continguts lingüístics o literaris necessaris per a assolir el nivell formal de la llengua que, per la raó que sigui, fan de mal integrar en les seqüències didàctiques. Podríem exemplificar-ho amb l'oració simple (que es vincularia amb la puntuació), la pronominalització (que es vincularia amb la cohesió), l'ortografia (que es podria relacionar amb la fonètica, amb les rimes...). Tots aquests sabers del Bloc de Llengua seran imprescindibles però potser mereixen aturar-s'hi unes setmanes per consolidar-los abans de seguir endavant.

4. A més a més, es treballa una lectura extensiva per trimestre, per la qual cosa proposo programar-la com a una unitat didàctica, encara que no ocupi, normalment, tantes hores.

Aprofitant que vaig elaborar la guia didàctica de la novel·la de Roc Casagran Ara que estem junts, vaig intentar-ne fer una possible programació amb una explicitació força alta. No l'he dut mai a la pràctica, però em sembla una possible manera de concretar el treball sobre una lectura.

En general, cada trimestre tindria 4 unitats didàctiques: 2 seqüències didàctiques, 1 lectura i 1 una unitat al voltant d'un bloc de llengua.

Autoria: Joan Marc Ramos

Actualitzat 17/10/20