CREEM NOUS CONTES VELLS
Autoria: Glòria Gorostiza i Martí Misas
Nivell al qual va dirigit: 2n d'ESO
Gènere discursiu central: Conte humorístic
Referència dels textos treballats
ANDERSEN, Hans Christian: L'aneguet lleig. Barcelona: Editorial La Galera, 2001.
ANDERSEN, Hans Christian: El vestit nou de l'emperador. Barcelona: Cruïlla, 2015.
GRIMM, Jacob i Will. Contes meravellosos dels germans Grimm. Madrid:
Boveda, 2017.
MONZÓ, Quim. El gripau (dins El perquè de tot plegat). Barcelona: Quaderns Crema, 2015.
GARNER, James Finn. Contes per a nens i nenes políticament correctes. Barcelona: Quaderns Crema, 1995.
L'ANEGUET LLEIG
«La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig
i el va apartar amb l'ala mentre tenia cura dels altres sis.
L'aneguet es va quedar molt trist perquè es va adonar que allà no el volien...»
L'aneguet lleig, Hans Christian Andersen
CAPUTXA VERMELLA
«- Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per
aquest bosc tota sola.
-Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la
Caputxa Vermella-, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de
marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot
vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.»
Caputxa vermella, James Finn Garner
El text d'Andersen és un conte tradicional conegut per tothom. Com que és un
conte tradicional, no té elements humorístics. En canvi, el conte de Garner fa
un gir humorístic a un conte tradicional, que és la Caputxeta Vermella. Malgrat
que en la nostra seqüència didàctica es tracten diversos contes humorístics,
aquesta mostra serveix per ensenyar que treballarem amb contes tradicionals
i contes humorístics per fer-ne la comparació.
El conte de la Caputxa Vermella es basa en un conte tradicional per acostar-
lo a temes que s'estan discutint actualment, fent-ne una caricatura i utilitzant
recursos com la ironia.
Amb aquesta seqüència didàctica volem treballar les competències lingüístiques, sobretot en l'expressió escrita i oral, i també volem desenvolupar la capacitat analítica i fomentar les habilitats grupals dels nostres alumnes.
A partir d'uns contes tradicionals i d'uns contes humorístics contemporanis, analitzarem i compararem les característiques i els elements que els componen, alhora que treballarem aspectes lèxics. Per altra banda, també posarem èmfasi a potenciar la creativitat dels alumnes amb exercicis diversos, i també es veurà reflectit en la tasca final.
L'objectiu central és conèixer el funcionament dels contes i de l’humor mitjançant l’anàlisi de contes tradicionals i humorístics actuals i la creació d’un conte humorístic.
Els objectius específics seran:
1. Conèixer les característiques formals del conte tradicional, no necessàriament humorístic.
2. Ser capaç de crear un conte original, utilitzant les eines de l’humor, prenent de base els contes tradicionals.
3. Treballar en equip, escoltant les propostes dels companys i companyes i compartint les pròpies, per arribar a una idea comuna.
Partint del fet que tractarem els contes i l'humor, els elements constitutius del gènere en què incidirem especialment són els següents, que recollim en aquest núvol pictogràfic d'idees generals:
-Humor
-Conte
-Personatges
-Estructura del conte: introducció, nus i desenllaç
-Trama
-Narrador
-Ironia
-Sarcasme
-Caricatura
-Originalitat
Activitat de mostra de la seqüència didàctica:
Creació d'un conte breu a partir del cadàver exquisit. Aquesta sessió bàsicament
és per fomentar la creativitat i motivar-los de cara a la tasca que faran.
Distribució en grups de 4; segons com se situin a l’aula, els alumnes seguiran
asseguts al seu lloc igualment. Un membre del grup agafarà un full i haurà
d’inventar-se i escriure el plantejament d’un conte, plegarà el full de manera
que el següent només pugui veure l’última línia de l’escrit. A un full a part
escriurà els personatges que hi surten perquè els altres membres els puguin
veure. Quan hagi acabat, passarà els dos fulls al següent alumne, que haurà
d’escriure seguit del plantejament el començament del nus, per acabar plegant
el full també de manera que només es vegi l’última línia del nus. De la mateixa
manera, ho passarà al següent company que seguirà amb el nus i, per acabar,
un company escriurà el desenllaç. Mentre un membre del grup està escrivint, els
altres tindran uns exercicis on es repassaran els conceptes treballats a les
sessions anteriors. Finalment, qui vulgui podrà llegir als companys els contes
resultants. (60 minuts)
Algunes de les activitats no han patit gaires variacions, perquè el que es
treballa sobretot és la creativitat, que no creiem que sigui diferent pel fet de
ser alumnes de ritme lent. On hi haurà més diferència serà a l’exigència a
l’hora d’avaluar l’ortografia, la gramàtica, la coherència, cohesió…
Exemple d'activitat de lectura, partint d'una adaptació a lectura fàcil que hem
fet del conte de L'aneguet lleig:
L’aneguet lleig
Un bon dia, la Senyora Ànega va tenir set ous,
al cap d’un temps, els ous es van trencar.
De dins els ous van sortir els aneguets,
però un aneguet era més gros i d’un color diferent.
Els seus germans i tothom deia a l’aneguet diferent que era lleig.
L’aneguet lleig estava molt trist perquè tothom es burlava d’ell,
per això l’aneguet va decidir fugir.
L’aneguet lleig va passar tot l’hivern buscant un lloc per quedar-se,
tenia molt fred i li costava molt trobar menjar.
Un dia a la primavera,
l’aneguet va passar al costat d’un estany
i allà va veure unes aus que eren maquíssimes.
L’aneguet se sentia lleig i maldestre
i li va fer molta vergonya però va preguntar-los si podia banyar-se amb elles.
Les aus, que eren cignes, van dir-li:
És clar que pots banyar-te!
Ets un de nosaltres, tu.
L’aneguet, molt content, va banyar-se amb els cignes,
aleshores va veure que ell també era un cigne,
era un cigne molt blanc i elegant
i es va quedar a viure amb els altres cignes.
Activitat:
Busca al diccionari les paraules subratllades i escriu una definició
que et serveixi a tu.
Amb la graella de connectors (annex), busca els connectors que hi hagi
i afegeix els que no són a la graella.
Marca d’on a on creus que va la introducció, el nus i el desenllaç
Subratlla els verbs.
Troba un diàleg amb estil directe i un amb estil indirecte.