10. Ironia contra el xoc de trens

L'humor en els articles d'opinió

Autoria: Mireia Hernández i Francesc Ginabreda

Nivell al qual va dirigit: 2n de Batxillerat

Gènere discursiu central: Article d'opinió

Referència dels textos treballats:

1- “El rei i jo”. Empar Moliner (22/12/2017). Diari Ara

“Majestat -li diu el camarlenc-, ja és l’hora”. I Sa Majestat es mira el camarlenc i fa una ganyoteta de TBO amb la boca, perquè no li agrada assajar per al missatge de Nadal. No li surt bé, això de parlar en públic. A l’esposa sí, que era locutora, però a ell... A ell no. Però és la feina que té els propers dies. S’haurà de dedicar en cos i ànima a assajar i gravar el missatge que enviarà a tots els espanyols amb motiu de les festes. S’esperaven aviam què. S’esperaven aviam si les eleccions anaven una mica bé i, finalment, escapçaven l’independentisme. No ha anat així. Ni un sol independentista s’ha quedat a casa. Merda.

Es mira els fulls que li han donat, però que són del tot inútils, perquè el text el té al teleprompter i és allà d’on llegirà. “Quiero remarcar que la concordia entre todos los españoles...”, llegeix. El de sempre. I també llegeix: “La unión es lo que nos une. Lo que nos separa es la separación”. La frase és bona. El to no haurà de ser tan agressiu com en l’últim missatge, en què va justificar la violència policial contra els catalans, però haurà de ser ferm, perquè els resultats que esperaven no s’han produït.

“Cari, ¿vendrás a yoga o no?”, li pregunta l’esposa, que ha entrat un moment al despatx. “Pues no lo sé, me da algo de pereza”, contesta ell. La dona queixala una poma i es toca el nas i els pòmuls una vegada i una altra, com si se’ls volgués posar a lloc. “Vale, pues tiro yo, que si no me relajo no puedo dormir”. Ell s’afluixa la corbata. Quina calor que hi fa a palau. Tenen la calefacció massa forta. Després s’encostipen, quan surten al carrer a fer activitats plebees.

“Tengo que dejar grabado el discurso hoy”, fa ell. I ella prem els llavis: “Dales caña, que si te haces el blando siempre habrá algun imbécil que nos quiera hacer abdicar”. Ell se la mira somrient: “Qué va, cariño. La izquierda será siempre nuestra”.

2- “Quina culpa hi deu tenir Europa?”. Joaquín Luna (26/11/2017). Diari La Vanguardia

No deixa de ser un respir que l’independentisme s’hagi traslladat per uns dies a Brussel·les i qui sap si assistim al naixement del pont aeri amb més èpica d’Europa d’ençà que els soviètics van intentar asfixiar Berlín el 1948. Fins a 900 vols diaris van organitzar els aliats per proveir la ciutat…

“Anem a Europa per dir a les institucions europees que no han estat a l’altura”, va afirmar dijous Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, exassessor de Junqueras i exdirector del Gabinet de Comunicació i Alcaldia de Badalona (tot això des del gener del 2016 o la desconnexió com a forma d’ascensor social).

Europa: ja poden tremolar.

Ni Brexit ni formació de govern a Alemanya ni Ucraïna ni pilars socials. O es posen vostès ipso facto a l’altura de les il·lusions del 47,8% dels catalans -com a màxim- o els “desbordaran”. “Esperem que sigui la manifestació més massiva que ha vist la capital d’Europa”, va comentar aquell mateix dia el portaveu de l’ANC, Agustí Alcoberro, amb referència a la cita independentista del dia 7 a Brussel·les.

Jo ja soc incapaç de digerir més grandiloqüència. I menys ara, quan la butxaca intueix que toca pagar a escot la festa. Hem regalat a l’enemic bona part del teixit econòmic Creat durant dècades. Cinc anys erms. Fascina que després de trinxar Catalunya, la pròxima estació de l’independentisme català sigui la UE.

Hi ha detalls significatius que a Brussel·les en comencen a estar farts. L’exprimer ministre belga Elio di Rupo, crític amb Rajoy, s’ha sentit utilitzat per un tuit de l’eurodiputat Tremosa amb foto de tots dos -van coincidir en un restaurant-; el missatge era inequívoc: ens donen la raó contra Espanya!

La resposta de Di Rupo via tuit té una mala llet considerable: omet el nom de Tremosa, el despatxa com a “eurodiputat espanyol”, l’acusa de manipular una foto casual i acaba amb un “reafirmo la meva total oposició a l’actitud de Puigdemont”.

Carregar anys contra Espanya ha estat senzill, carregar contra Europa -també en això s’han tornat cupaires- et deixa a les portes del ridícul internacional. M’esperava que el final del processisme diluiria les lliçons de superioritat i arrogància moral. Un altre error personal. Europa ens pren la raó, ara exigirem -primer, de bon rotllet- que rectifiquin.

“Estar a l’altura”: Es diu de donar-me la raó perquè jo ho exigeixo.

La internacionalització del procés -la meitat de Catalunya enfrontada a l’altra meitat- és una altra fuga cap a enlloc. L’enèsima cortina de fum per arribar a les eleccions del 21 sense retre comptes per a adults sobre la successió d’errors polítics, enganys “il·lusionants” i miratges del viatge a Ítaca.

Pobra Europa: només li faltàvem nosaltres, els catalans dividits.

Descripció general de la proposta:

Nosaltres treballarem el gènere d'opinió a través de lectures d'actualitat publicades als mitjans de comunicació, amb l'humor (més aviat la ironia) com a eix central de la seqüència didàctica, que també ens servirà per treballar altres figures retòriques.

Analitzarem dos textos d'autors amb ideologies diferents sobre el procés català, a partir dels quals farem tallers de reflexió metalingüística, propostes de lèxic i sintaxi, debats orals i una activitat de síntesi. Al final de la seqüència, els estudiants escriuran el seu propi article. Tot això, naturalment, també ens servirà per reflexionar sobre l'actualitat.

Competències bàsiques que treballarem: competència comunicativa. I també treballarem l'anàlisi de textos, la reflexió crítica i l'expressió oral (fomentant el debat), juntament amb la competència digital i en la recerca i el tractament de la informació.

Objectius d'aprenentatge:

1- Activar coneixements previs sobre el vocabulari del gènere d’opinió i els textos irònics.

2- Identificar els trets del gènere d’opinió a través del reconeixement dels recursos estilístics més freqüents, per redactar un text argumentatiu seguint unes consignes determinades.

3- Fer una recerca a Internet per aconseguir dades concretes dirigides a un repte de comprensió o expressió.

4- Adquirir la terminologia o expressions que necessitaran al llarg de la

seqüència didàctica.

5- Utilitzar l’aprenentatge significatiu

Reflexió metacognitiva i metalingüística

Gènere discursiu:

• • Opinió

  • Ironia

  • Mitjans de comunicació

  • Creativitat

  • Actualitat

  • Raonament

  • Premsa

  • Figures retòriques

  • Llenguatge periodístic

  • Crítica

Exemple d'exercici:

A partir d'un text de Solitud de Víctor Català (inclòs en la programació curricular per les PAU d'enguany), els alumnes hauran d'identificar figures retòriques.

• Llegiu aquest fragment del capítol XIII («El Cimalt») de Solitud, de Víctor Català, i pareu atenció als sentiments i les impressions de la Mila mentre parla d’en Matias i del pastor. Observeu el retrat contraposat que fa d’un i de l’altre i subratlleu totes les figures retòriques que trobeu.

• Després, expliqueu amb 5 o 6 línies i amb les vostres paraules com són, respectivament, en Matias i el pastor. Feu servir sinònims i figures retòriques.

Tipus d'adaptació que es proposa

Tenint en compte que 2n de Batxillerat és una etapa educativa on, suposadament, no s'espera que hi hagi problemes significatius d'aprenentatge, hem imaginat dos casos especials per incloure activitats adaptades:

- Una alumna gallega acabada d'arribar a Catalunya.

- Un alumne provinent de Toulouse (França).

[Mentre que l'alumna gallega té elements contextuals per conèixer millor la realitat política catalana (i també mitjans de comunicació), l'alumne francès necessitarà una petita base teòrica per poder participar en aquesta seqüència].

Adaptació activitat: Portarem el fragment de Solitud traduït al francès i al castellà perquè els dos alumnes nouvinguts, en els casos en els quals tinguin més dificultat de comprensió del text original, puguin consultar l'escrit en la seva llengua.

ELS ARXIUS PENJATS EN PDF