07. Teatralitzem els rols de gènere

L'humor sarcàstic a través de Joan Oliver i Maria Aurèlia Capmany

Autoria: Marina Pintor i Queralt Simó

Nivell al qual va dirigit: 4t ESO

Gènere discursiu central: Teatre

Referència dels textos treballats:

- CAPMANY, Maria Aurèlia (1971) Cartes impertinents, Ed. Moll: Palma de Mallorca, p. 13.

- OLIVER, Joan [1936] Allò que tal vegada s’esdevingué, Ed. Proa: Barcelona, 2008, pp. 56-58.

Fragment dels textos:

Fragment 1: OLIVER, Joan [1936] Allò que tal vegada s’esdevingué, Ed. Proa: Barcelona, 2008, pp. 56-58.

NARA, coqueta, a Caïm: Vine, home, vine…

CAÏM: No vull que parlis amb aquest barbamec ni que te’l miris!

NARA: Per què ets tan geniüt? Amb aquesta cara de tres déus em fas posar pell de gallina…

CAÏM: L’Abel em treu de polleguera!

NARA: Pensa que és el nostre germanet i que no n’hi ha d’altre.

CAÏM: És envejós i enganxós com un gat falder. I sempre el tenim entre cames.

NARA: ¿No trobes, Caïm, que és molt avorrit això de no tenir parents ni veïns ni coneixences de cap mena? No poder fer visites ni rebre’n, no poder xafardejar! És enfadós això de veure sempre les mateixes cares, oi?

CAÏM: Deixa-ho córrer, dona. Què més vols? Tu t’hauries de sentir feliç perquè ets senzilla i clara com l’aigua i perquè no tens maldecaps. Ets una bestioleta adorable.

NARA, picada: Gràcies.

CAÏM: A més, la mare t’estima de debò i vetlla, treballa i se sacrifica per tu. I jo també t’estimo, però d’una altra manera, no cal dir-ho! I no permetré que aquest nyèbit d’Abel… Em pertoques a mi, i no pas perquè sóc l’hereu. Ja fa temps que no hi crec, en les herències! Una herència ben galdosa, la meva! Com t’ho faré entendre? És natural que tu i jo ens ajuntem perquè entre tu i jo hi ha més diferència que entre tu i l’Abel, en una paraula: perquè jo sóc més mascle que l’Abel!

[...]

CAÏM: Sí que somio! Somio despert! Qui me’n pot privar? N’haig de fer una de bona, Nara. Una gran aventura! I tu seràs la meva companya inseparable. Sense tu no m’hi veuria pas amb cor.

NARA: Ja saps amb qui te les heus? Jo sóc molt poca cosa. Sóc una nena delicada, una toia… M’agrada guarnir-me i adornar-me, saps? A vegades m’imagino que m’he disfressat de… roser, sí, sí, de roser! I m’agrada fer bona olor i sentir-me-la… L’altre dia, a la font, després del bany, em vaig fregar tota la pell amb flor de romaní, així, tot suaument… I aleshores em semblava que m’havia tornat un arbrissó, una mena de filla dels pins més alts i de les alzines més amples, i que els ocells més petits i les papallones més ben pintades venien damunt meu… Oi que sí que sóc una beneita?

CAÏM: Si no fos que agafaries fums et diria que ets una joguina deliciosa. No et perdré pas, t’ho juro. Digues a l’Abel que no se’n refiï, de tu! Seràs meva!

NARA: Però a mi em fa angúnia que se’m disputin. No sé per qui decantar-me… Escolta, ara se m’acut una idea. Jo sóc una i vosaltres sou dos… ¿I si féssiu torns, tu i l’Abel?

CAÏM, escandalitzat: Què dius, capsigrany?

NARA, tímidament: Jo només oferia facilitats…

CAÏM: I ara? Que et penses que ets una guilla, una… com en podríem dir d’una dona que fes això que dius?

Fragment 2: CAPMANY, Maria Aurèlia (1971) Cartes impertinents, Ed. Moll: Palma de Mallorca, p. 13.

A la tertúlia de la tarda he pogut sentir la conversa que tenien els joves de la colònia amb el filòsof palpissot —conversa és un dir, perquè parlava ell. Parlava de vostè, senyora Ben Plantada, i deia:

—Teresa és la feminitat perfecta, perquè reuneix la gràcia corporal de l’harmonia i les gràcies del seny i de moral discreció.

“Ja hi som!”, m’he dit. Quan surt la paraula feminitat ja podem suposar què se’n seguirà després: tota una arenga que condueixi la dona a integrar-se a la idea de feminitat prèviament elaborada. I tan ben elaborada! Fixi’s en les qualitats que l’expliquen: gràcia corporal, moral discreció, seny, que vol dir tantes coses que no vol dir res, però que en aquest cas vol dir deliberat propòsit de no arriscar-se. Ja em dirà què en farem, d’aquestes qualitats! Ja m’explicarà si hi ha cap cosa important d’aquest món que s’hagi fet amb gràcia corporal, amb moral discreció i amb seny.

Explicació del tipus d’humor: Ens trobem davant de dos fragments que es poden llegir com a retrats sarcàstics dels rols de gènere a la societat. L’humor que s’hi destil·la, en ambdós casos, és elegant i més aviat subtil.

Descripció general de la proposta

La seqüència didàctica Teatralitzem els rols de gènere, adreçada a alumnes de 4t d’ESO, té com a objectiu que els estudiants entenguin el gènere teatral i les seves convencions, però no és l’únic propòsit. Al llarg de les sessions, els instarem a reflexionar sobre feminisme i rols de gènere, els aproparem —perquè els textos triats ho faciliten— al concepte d’intertextualitat i els proposarem de redactar per parelles un breu diàleg teatral en què els rols de gènere seran el tema principal. La seqüència culminarà amb la interpretació, davant de l’aula, del text que hauran elaborat.

Tota aquesta feina partirà de la lectura de dos petits fragments: un corresponent a l’obra de teatre Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), de Joan Oliver; l’altre, a l’epistolari Cartes Impertinents (1971), de Maria Aurèlia Capmany. Els dos textos destil·len un sentit de l’humor intel·ligent i sarcàstic, i ambdós —el primer de forma més implícita, i el segon més explícita— es poden llegir des d’una perspectiva de gènere.

A l’aula, les activitats de comprensió lectora que proposarem abordaran tant la dimensió formal com el contingut dels dos textos. La seqüència didàctica quedarà enriquida, a més, per la lectura d’un vers de Maria-Mercè Marçal i per la cançó La Ben Plantada del grup Obeses, que els alumnes escoltaran a classe. Al final de les sessions, els estudiants hauran treballat la competència artística i cultural, i hauran potenciat la comprensió lectora, la comunicació oral, l’expressió escrita, i la reflexió metalingüística.

Objectius d'aprenentatge

1) Entendre el teatre i les seves convencions, tant en la seva dimensió escrita com oral, així com ser capaç de reflexionar sobre el fet que el teatre és un “gènere frontera”, perquè se situa entre l’oralitat i l’escriptura. En suma, saber reflexionar metalingüísticament sobre les particularitats del gènere teatral.

2) Activar la capacitat de reflexió i la capacitat crítica envers els rols de gènere.

3) Comprendre el concepte d’intertextualitat: el text d’Oliver està relacionat amb la Bíblia; el text de Capmany amb l’obra La Ben Plantada (1911) d’Eugeni d’Ors. Alhora, saber relacionar textos amb altres textos, però també amb imatges, vídeos i música. En definitiva, entendre que cada obra d’art no és quelcom aïllat, sinó que sempre està impregnada de referències a multitud d’obres, estils i idees.

Gènere discursiu: El teatre

Els elements del teatre en què incidirem més són els següents:

• L'oralitat

• L'escriptura

• El diàleg

• La improvisació

• Les acotacions

• La interpretació

• El registre col·loquial

• La cooperació

• La reflexió metalingüística

• La intertextualitat

Tipus d'adaptació que es proposa

Hem adaptat el fragment de Joan Oliver a les normes de Lectura fàcil amb l’objectiu de facilitar a l’alumnat la lectura i la comprensió del text:

• Hem repetit el subjecte.

• Hem inclòs oracions simples i hem evitat les subordinades.

• No hem escrit adverbis acabats en “-ment”.

• No hem fet servir sinònims, sinó que hem emprat el mateix mot per referir-nos a un concepte.

• Hem utilitzat paraules pròpies del llenguatge quotidià parlat (per exemple, “tonta”).

• No hem justificat el text a caixa dreta (això evita que perdin el fil de la lectura).

Adaptació del fragment de Joan Oliver a les normes de Lectura fàcil:

NARA, presumida, a Caïm: Vine, home, vine…

CAÏM: Nara, no parlis amb aquest home sense barba! No miris aquest home!

NARA: Per què t’enfades tant, Caïm? La teva cara seriosa m’espanta…

CAÏM: L’Abel em fa enfadar!

NARA: Però l’Abel és el nostre germà.

CAÏM: És veritat. Però l’Abel és envejós i enganxós. I sempre està al nostre costat.

NARA: Caïm, tu què opines? Et sembla avorrit no tenir família, ni veïns? M’enfada no poder visitar algú i no poder criticar! Em molesta veure sempre les mateixes cares.

CAÏM: Per què penses això, Nara? Tu hauries d’estar feliç. Ets senzilla i no tens problemes. Ets un animalet adorable.

NARA, enfadada: Gràcies.

CAÏM: La mare t’estima i es preocupa per tu. I jo també t’estimo. Però t’estimo de manera diferent. I l’Abel pot destruir la nostra relació. No permetré això! Nara, tu ets meva. D’acord? Tu i jo tenim una relació perquè jo sóc més home i l’Abel no!

[...]

CAÏM: Somio despert! Vull viure una gran aventura amb tu! Nara, et vull com a companya.

NARA: Jo no valc gaire. Sóc delicada. M’agrada posar-me guapa i fer olor de roses. L’altre dia, després de banyar-me a la font, em vaig fregar la pell amb una flor de romaní. Jo sóc tonta, oi?

CAÏM: Però si ets deliciosa, Nara. I no et penso perdre, t’ho prometo! L’Abel no ha de confiar en tu. Ets una noia de poca confiança. Explica-li això a l’Abel! Seràs meva!

NARA: Però a mi no m’agrada veure com tu i l’Abel us baralleu per mi. No sé si escollir-te a tu o si escollir l’Abel. Tinc una idea: ¿i si tu i l’Abel feu torns per estar amb mi?

CAÏM, molt sorprès: Què dius, tonta?

NARA, tímida: Jo només ho deia perquè seria més fàcil.

CAÏM: Sí, home! Et veus com una noia fàcil, una… Quin nom tindria una noia així?

***************************************************

A partir del fragment de Joan Oliver escrit en Lectura fàcil, hem adaptat quatre activitats: una de comprensió lectora i una d’expressió escrita (emmarcades dins la fase de Descontextualització), i dos tallers. Per exemple, un dels tallers l’hem adaptat així:

Taller 3 adaptat: En grups de tres, escriviu una continuació de la història i, després, expliqueu-la de forma oral.

Pel que fa a l’activitat d’expressió escrita, l’hem adaptat de la següent manera:

Activitat adaptada: De forma individual, escriu un conte. El conte ha de tenir els següents personatges i elements:

• Els germans Caïm i Abel

• Un personatge femení (elegeix una nena, una noia, una dona o una dona gran)

• Un animal

• Una fruita

• Un altre personatge diferent