2.1. La programació de curs

Els apartats de la programació de curs

Algunes idees clau sobre programació educativa

1. Una possible definició

Una programació és una planificació de la tasca educativa adreçada a l'alumnat d'un determinat curs o aula. Implica la necessitat de prendre decisions en relació a la metodologia, l'organització i l'avaluació. A més a més, concreta les activitats que es faran, la seva distribució i temporització al llarg del curs (o cursos, si es fa una programació d'etapa)

2. No hi ha una única manera de fer una programació i de concretar-la en un document.

3. S'ha de concebre una programació com un instrument de comunicació entre docents. Per tant, un bon criteri per saber si una programació és adequada consisteix a valorar si un company la pot entendre amb certa facilitat. De fet, la programació és el relat del que intentarem fer al llarg d'un període determinat de temps en una aula. Com més fàcil sigui d'entendre, més útil serà per tots plegats.

4. Algunes de les funcions principals de la programació podrien ser:

a. Durant el procés de planificació, vetllar per l'adequació del que s'està programant al currículum preestablert. En aquest sentit, com més vincles establim entre una cosa i l'altra, més coherent serà.

b. Durant el procés d'ensenyament aprenentatge, ens permet fer el seguiment de les actuacions previstes per tal de modificar-les, adaptar-les i millorar-les, quan calgui. [és allò que hauria de ser un seguiment de les programacions que anés més enllà dels números]

c. Després del curs, ens permet una millora contínua de les nostres actuacions a tot nivell.

5. Una programació admet diferents nivells d'explicitació, és a dir, podem ser més concrets i anar més al detall o sobreentendre moltes coses. En qualsevol cas, sempre hauríem de ser capaços de passar d'un nivell d'explicitació genèric a un altre de més concret. Per exemple, si només he fet un llistat d'activitats, hauria de saber explicar en què consisteix cada activitat encara que només aparegui el títol. El mateix passa amb els conceptes. Si parlo de treball cooperatiu, el puc explicar o no a la programació, però he de saber què entenc jo per treball cooperatiu.

6. Com a conseqüència de l'anterior, com més s'ajusti una programació al que fem efectivament a classe, més útil serà. La idea de les programacions no és fer volar coloms, sinó explicar què fem i com ho fem.

7. Les programacions que es preparen per a les oposicions tenen uns criteris determinats, per tant, cal vetllar en cada convocatòria sobre els apartats que es demanen i les indicacions específiques que hi apareixen (que tampoc no poden ser gaire extraordinàries)

8. Un dels conceptes que expliquen millor la necessitat de programar és el que s'anomena "transposició didàctica" (Chevallard, 92?). Chevallard exposa que entre el saber savi que domina el professor i la ciència i el saber ensenyat efectivament a les aules hi ha una sèrie de passos (adaptacions) progressives. Resumint, hi ha dos passos fonamentals:

a. El que fan les administracions concretant quins sabers (i quines competències) hauran de treballar-se a cada curs o etapa (currículums).

b. El que hauran de fer els professors per concretar els currículums als seus contextos particulars (programacions) amb els alumnes i el temps de què disposen.

Chevallard ens adverteix que la transposició didàctica inclou una vigilància epistemològica. Aquesta idea és molt important i ens ve a dir que, per molt que adaptem el saber savi a les necessitats del nostre alumnat, el que efectivament els ensenyem ha de participar del saber savi i no el pot contradir.

9. Cal tenir molt present que allò que ens presenta una editorial com a materials didàctics o com a programació de curs és una interpretació del currículum que, normalment, va a màxims. És a dir, si no podem acabar els llibres de text és perquè hi ha més coses de les que segurament s'han de fer. Els llibres de text ens ofereixen un ventall de possibilitats perquè triem.

10. Una programació pot ser competencial o no competencial en funció, sobretot, dels objectius, les activitats i el sistema d'avaluació que incorpori. De totes maneres, no cal que tot el que es faci sigui essencialment competencial. S'entén que la competència és la mobilització de continguts (sabers, saber fer, saber ser...) i, per tant, és possible generar espais específic per a l'adquició d'aquests sabers.

La clau per fer el pas cap a les competències és observar si tots aquests sabers s'incorporen efectivament en els objectius i en les tasques competencials. En general, el gran repte d'una programació competencial hores d'ara és integrar els continguts en les competències, és a dir, fer-los dialogar en les tasques, en els objectius i en els criteris d'avaluació.

Els apartats d'una programació

Normalment, una programació conté dues parts diferenciades. Una part general on s'explica com funcionarà globalment el curs i un llistat d'unitats didàctiques on s'explica el que es farà específicament en cadascuna d'elles.

De fet, hi ha una gradació "activitat", "sessió", "unitat didàctica", "curs", "etapa" que hauria de dialogar. Si us hi fixeu, en les oposicions se us demanen quatre d'aquests nivells:

En la primera fase, els nivells curs i unitat didàctica

En el supòsit pràctic, els nivells sessió i activitat (entenent que hi ha activitats dins de la sessió)

En aquest document, ens centrarem en els apartats de la programació de curs.

Una possible lògica de la presa de decisions

Primer pas: Coneixement del context i dels elements rellevants que participen en l'acció didàctica

1. El currículum vigent, les normatives complementàries, el PEC, els acords del Departament didàctic...

2. L'alumnat destinatari de les sessions (nombre, nivell, tipologia...)

3. El professor que implementarà la programació, les seves virtuts, els seus coneixements específics, les seves dèries, les seves passions, el seu perfil com a docent (treballs en grup, habilitats digitals, motrius)... Tots aquests elements serviran per "individualitzar la programació", per crear els fils conductors propis.

La concreció d'aquests elements han d'anar a la Introducció de la programació (en el cas del currículum, només caldria citar-lo).

Segon pas: Determinar els objectius d'aprenentatge del curs

Això suposa concretar què és el més important que aprenguin els alumnes al llarg del curs.

La gràcia és que siguin prou generals com per poder desenvolupar-se en diverses unitats didàctiques i prou concrets com per poder ser avaluats.

Recordem la fórmula dels objectius d'aprenentatge [Al final del curs, els alumnes han de ser capaços de...]

Una xifra raonable podria ser entre 10 i 15.

És molt recomanable redactar-los un mateix, perquè és la manera d'incorporar totes les concrecions pròpies.

Un cop redactats, cal correlacionar-los amb les competències d'àmbit o transversals que desenvolupen. Aquesta accíó ens permet constatar si participen de l'enfocament competencial i detectar possibles reiteracions o mancances.

Aquests elements es concreten en dos apartats de la programació: els objectius d'aprenentatge i les competències bàsiques. (Alguns models recomanen parlar una mica com s'assoliran les competències, però es pot reservar aquesta informació per a l'apartat de metodologia.)

Tercer pas: Quins continguts seran necessaris per assolir aquests objectius?

Cada currículum conté uns continguts (en el cas de l'ESO uns continguts clau) que tenen sentit perquè són necessaris per desenvolupar les competències. Recomano triar els que es desenvolupen a cada curs directament del currículum.

Si cal, es poden concretar o matisar.

Els continguts van justament a l'apartat de continguts.

Quart pas: Com ho faré per què tots els alumnes assoleixin els objectius?

Com veiem passem del què al com. En essència, hem de prendre tres tipus de decisions:

a) Com seqüenciaré els aprenentatges per anar assolint els objectius? Això pot donar lloc a unitats didàctiques, projectes, mòduls...

Aquestes decisions van a l'apartat "Distribució temporal de les unitats didàctiques" i, en aquest nivell, només s'especifica el títol i el nombre de sessions.

b) Com organitzaré les sessions?

Aquestes decisions van a l'apartat de metodologia. És important mostrar decisions concretes que puguin considerar-se importants, sobretot en l'assoliment de les competències més importants del curs. També es pot fer una breu explicació per dimensions, citar tipologies d'activitats, presència de treball cooperatiu, de projectes... allò que sigui més rellevant. Molt important la reflexió, com faré per assolir aprenentatges significatius.

c) Com aconseguiré que tots els alumnes els assoleixin?

Es tracta de la clàssica atenció a la diversitat, ara "Estratègies d'inclusió educativa"

Cinquè pas: Com avaluaré l'assoliment dels objectius?

Aquest és un dels apartats més importants. Està íntimament vinculat amb els objectius d'aprenentatge ja que és justament el que avaluem.

Tot i que dedicarem una sessió específica al tema, cal contemplar, almenys, tres aspectes que s'hi haurien d'integrar:

a. Les funcions de l'avaluació. Cal demostrar que s'entenen perfectament les tres funcions de l'avaluació: certificativa, reguladora (formativa) i formadora.

b. Les evidències d'avaluació que s'aniran recollint de forma sistemàtica (exàmens, treballs, observacions...)

c. Els indicadors (en tres nivells d'assoliment a l'ESO) que es faran servir per observar les evidències. En aquest sentit, intentarem crear un banc d'indicadors.

A més a més, es pot intentar explicar com es ponderarà tot plegat.

Tota aquesta informació anirà a l'apartat Criteris d'avaluació.

(Actualitzat 27/06/2021, a partir d'una formació a l'INS Premià de Mar)