7. El portafolis d'aprenentatge

Com podem incorporar el portafolis d'aprenentatge a la programació (de les oposicions)?

Fa uns dies vaig rebre aquesta consulta per part d'una companya i, com que crec que pot ser d'interès per a d'altres persones, li responc per escrit en aquest espai.

En primer lloc, caldria qüestionar-nos l'expressió "portafolis". Potser "carpeta d'aprenentatge" seria una manera més nostrada de referir-nos-hi, tot i que a mi m'agrada portafolis i així m'hi referiré. En tot cas, els que us decidiu a incorporar aquesta pràctica a les vostres programacions cal que reflexioneu sobre aquesta tria lèxica.

S'ha escrit força sobre el tema, teniu referències en moltes publicacions de la xarxa i, fins i tot, a l'xtec. Abans d'entrar en el tema, us insereixo una presentació que vaig preparar per a una sessió de formació, on hi ha les idees que considero vitals per incorporar el portafolis a l'aula.

El primer que cal tenir clar és què entenem per portafolis. Als meus alumnes sempre els explico que el portafolis d'aprenentatge vindria a ser el book de fotografies d'un model o d'una arquitecte, és a dir, l'espai on recolliria de forma endreçada els seus millors treballs. Les paraules destacades són importants: al portafolis triem les nostres millors produccions, les endrecem i expliquem com les hem fet. El suport pot ser una carpeta tradicional però, en l'era digital, sembla que una carpeta al Drive, una pàgina web o un blog podrien ser eines més visuals i adequades perquè permeten inserir treballs que tenim disposats en repositoris diversos.

Tal com es pot veure en la presentació, fer servir un portafolis a classe de llengua (o en qualsevol assignatura) té sentit perquè incideix clarament en l'avaluació dels aprenentatges, tant en la seva vessant certificativa com en la vessant formativa i formadora; és a dir, sobretot és important perquè l'alumnat s'adona del que ha fet i reflexiona sobre les seves pròpies produccions, li permet fer una autoavaluació i, per tant, es fa servir amb plenitud l'avaluació per a l'aprenentatge.

Si ens situem a l'àmbit de llengua, és obvi que les produccions que incorporarem al portafolis seran les més originals i, necessàriament, tindran un esperit comunicatiu (redaccions, presentacions, comentaris de text, exposicions orals, vídeos, textos literaris...), per tant, ens permetran observar els progressos dels alumnes en les quatre dimensions principals del currículum i realitzar la qualificació oportuna.

De totes maneres, sabem que el professorat de totes les àrees ha de contribuir a l'avaluació de les competències transversals: la competència personal i social i la competència digital. Ens sembla que en el portafolis (sobretot si és digital), s'evidencia el progrés dels alumnes en aquestes dues competències.

Fixem-nos en la digital:

La majoria de competències es poden observar en el portafolis però la 6 i l'11 hi incideixen de manera radical.

I ara en la competència social i personal, on la dimensió aprendre a aprendre s'observa perfectament en el portafolis.

Per tant, queda clar que un ús sistemàtic d'aquest instrument d'avaluació ens permet extreure d'una manera justificada informacions per avaluar l'àmbit propi i els àmbits transversals sistemàticament.

Com avaluem el portafolis?

Com qualsevol instrument d'avaluació potent, reclama una avaluació qualitativa seriosa: l'elaboració d'una rúbrica amb sis o set indicadors ens permetria anar observant el procés al llarg del curs. Si l'hagués de fer, hi posaria 4 o 5 indicadors de l'àmbit (per exemple, "els textos segueixen les convencions normatives de la llengua") i 1 o 2 de les competències transversals ("utilitza de manera efectivament els recursos digitals" o "reflexiona adequadament sobre els seu procés d'aprenentatge"). Aquesta rúbrica ens permetria, a la vegada, atorgar una qualificació (NA, AS, AN o AE) i extreure frases descriptives per al butlletí per justificar-les.

On expliquem el portafolis en la programació?

De fet, aquesta era la pregunta inicial. Com hem vist en les explicacions anteriors, incorporar el portafolis a les nostres aules suposa una acció contundent, estructuradora de la nostra programació, per tant, haurà de ser omnipresent i atorgar-li el pes que mereix. En el projecte realitzat pels meus alumnes del màster de secundària del curs 2018/19, Progresia (en construcció), tenim els apartats que es reclamaven en les programacions d'oposicions en les convocatòries anteriors.

Dins de la programació de curs, jo explicaria el recurs en la presentació general de la proposta. També redactaria un objectiu general (per exemple, Organitzar els treballs més significatius del curs en un portafolis d'aprenentatge per prendre consciència i explicar els seus progressos en l'àmbit). Situaria el contingut que apareix al currículum en l'apartat de currículum (hi apareix explícitament). M'esplaiaria molt explicant com el portafolis seria una evidència d'avaluació clara i, finalment, en la metodologia, explicaria el seu funcionament.

A més a més, en la descripció de cada seqüència o unitat didàctica, dedicaria un espai en la seqüenciació de les activitats per a revisar i incorporar les activitats significatives al portafolis, posant un èmfasi especial en la reflexió que es farà del seu procés de realització.

No m'oblidaria de dedicar, com a mínim, una sessió per trimestre per endreçar i autoavaluar els treballs del portafolis.

Us animo que feu servir aquest recurs perquè a mi em va funcionar molt bé i crec sincerament que afavoreix que l'alumnat prengui consciència de la importància de les tasques comunicatives que apareixen en la nostra programació.

2 d'agost de 2019