03: I van viure feliços i van menjar...: Contes humorístics

I van viure feliços i van menjar...: Contes humorístics

Autoria: Sílvia Casadesús i Mireia Tomàs

Nivell al qual va dirigit:4t d'ESO

Gènere discursiu central: conte literari

Referència dels textos treballats:

Calders, P. (1995). De teves a meves (3a ed.). Barcelona: Barcanova.

Calders, P. (1978). Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62.

Calders, P. (1968). Tots els contes. Barcelona: Edicions 62.

Monzó, Q. (1993). La bella dorment. En J. Vallcorba (ed.), El perquè de tot plegat (1a ed., p. 143-144). Barcelona: Quaderns Crema.

Monzó, Q. (1993). ¿Per què les busques dels rellotges giren en el sentit de les busques dels rellotges? En J. Vallcorba (ed.), El perquè de tot plegat (1a ed., p. 55-57). Barcelona: Quaderns Crema.

"L’EXPRÉS", de Pere Calders

"Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació."

"LA BELLA DORMENT", de Quim Monzó

"[...] Al cavaller no li sap gens de greu haver-s’hi de casar, tal com estipula la tradició. És més: ja s’hi veu, sempre de bracet amb ella, compartint-ho tot, tenint primer un nen, després una nena i en acabat un altre nen. Viuran una vida feliç i envelliran plegats. [...] el cavaller s’adona que (cosa de vint o trenta metres més enllà, abans que la clariana acabi per donar pas al bosc) hi ha una altra noia adormida, tan bella com la que acaba de despertar, igualment estirada en una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors."

En el cas del conte de Calders, trobem un tipus d'humor absurd, que ridiculitza situacions quotidianes. En el cas del conte de Monzó trenca amb la idea de l'amor romàntic i més tradicional, ja que baixa a la vida quotidiana un conte tradicional i idíl·lic, recurs que també podem trobar en alguns contes de Calders.

Descripció general de la proposta:

A la seqüència didàctica treballem els contes humorístics. Comencem amb una contextualització d'aquest gènere textual, seguim amb tallers que, a través de diverses mostres, tracten els temes següents: l'estructura del conte, el rerefons i la seva funció, els elements descriptors, l'humor, la puntuació i els narradors. Al final de la seqüència didàctica, els alumnes han de ser capaços d'escriure un conte humorístic tenint en compte tot el que hem treballat.

D'aquesta manera, treballarem la comprensió lectora, ja que els alumnes hauran de saber distingir les característiques pel que fa a la forma i estructura del text, així com també hauran de saber interpretar-ne el contingut. També treballarem la dimensió escrita, ja que durem a terme una planificació del text, l'escriurem i el revisarem. Finalment, també treballarem la dimensió literària, perquè treballarem la competència d'escriure un text literari de ficció.

Quant al fil temàtic, molts dels contes tracten sobre la relació de parella o l'amor, que és un dels temes que té més pes en la vida de motsl adolescents. No obstant això, també hi ha microrelats que hem utilitzat per realitzar algun petit exercici, com ara "L'exprés" o "L'hora en punt", de Pere Calders, que no tenen aquest fil conductor.

Pel que fa a la metodologia, al llarg de tota la seqüència hem intentat que siguin els alumnes els protagonistes del seu aprenentatge i, per tant, construir el coneixement entre tots a l'aula. Mai s'explica cap concepte directament, sinó que sempre es fa extreure els coneixements previs dels alumnes i, a partir de mostres, s'intenta que siguin ells els que infereixen l'objecte que es vol que aprenguin.

En relació amb l'estructura de les sessions, solem començar amb una activitat recopilatòria de la sessió anterior. A continuació, seguim amb una activitat d'activació de coneixements previs i, a partir d'una mostra d'un text o d'una altra activitat, treballem l'aspecte central de la classe. Finalment, a totes les sessions intentem que hi hagi una activitat en què hagin d'aplicar els coneixements adquirits.

Objectius d'aprenentatge:

1.Escriure un conte literari humorístic mitjançant la mostra de contes d'escriptors catalans.

2.Identificar els elements formals d'un conte literari (l'estructura, les característiques principals, els tipus de narrador, el rerefons, la funció) mitjançant mostres de textos, amb la finalitat de redactar un conte literari humorístic al final de la seqüència.

3.Treballar en equip a través d'estructures cooperatives amb la finalitat d'assolir un aprenentatge més significatiu.

4. Reconèixer escritpors catalans.

Gènere discursiu:

-Estructura (inici, desencadenant, nus, clímax i desenllaç).

-Brevetat.

-Narradors.

-Rerefons.

-Final impactant o impressió única.

-Argument relativament senzill.

-Pocs personatges.

-Tancament rodó, cercle perfecte.

Exemple d'exercici:

- En parelles, escriviu un final alternatiu breu de la història. Tingueu en compte el rerefons que voleu expressar i l’efecte impactant que ha de tenir el final. Feu una volta per la classe llegint els finals alternatius escrits pels vostres companys i escolliu-ne un. El guanyador rebrà un premi.

Tipus d'adaptació que es proposa

L'adaptació que proposem està pensada per a alumnes nouvinguts. Tot i així, la seqüència en general ja és molt inclusiva, ja que en moltes activitats usem l'estructura ABBC, en la qual s'entén que l'alumne A és un alumne amb tendència a ajudar i sense dificultats, els alumnes B són alumnes que segueixen la classe amb normalitat i el C és un alumne amb algun tipus de dificultat, ja sigui perquè el català no és la seva primera llengua, perquè té dislèxia, etc. D'aquesta manera, tenim sempre en compte els diferents ritmes de l'alumnat.

Un exemple d'una activitat adaptada és la que tenim a continuació, en la qual redactem el conte seguint les pautes de Lectura Fàcil. A més, també hem tingut en compte aspectes culturals de l'alumne nouvingut.

Activitat 6 adaptada (lectura fàcil)

Llegim entre tots el conte sense final.

a. Abans de saber el desenllaç, fem-ne hipòtesis.

Al mig d’una clariana, el cavaller veu el cos de la noia.

La noia dorm sobre una llitera.

La llitera està feta amb branques de roure

i envoltada de flors de tots colors.

El cavaller descavalca amb rapidesa

i s’agenolla al costat de la noia.

El cavaller agafa una mà a la noia.

La mà és freda.

La noia té la cara blanca, com la d’una morta.

La noia té els llavis prims i morats.

El cavaller sap el seu paper en la història,

i besa la noia dolçament.

Immediatament, la noia obre els ulls.

Els ulls són grans, ametllats i foscos

La noia mira el cavaller amb una mirada de sorpresa.

De seguida,

quan s’adona de qui és, on és i per què el cavaller és al seu costat,

la noia s’omple de tendresa.

Els llavis perden el to morat i,

quan recuperen la vermellor de la vida,

els llavis somriuen.

La noia té unes dents bellíssimes.

Al cavaller li agrada haver-se de casar amb la noia,

tal com diu la tradició.

És més: el cavaller ja es veu casat amb la noia,

sempre de bracet amb ella,

compartint-ho tot,

tenint primer un nen,

després una nena i

en acabat un altre nen.

El cavaller sap

que ell i la noia viuran una vida feliç i

envelliran plegats.

Les galtes de la noia han perdut la blancor de la mort

i ja són rosades, sensuals, per mossegar-les.

El cavaller es posa dret

i li allarga les mans,

perquè la noia s’agafi a les mans

i pugui posar-se dreta.

I aleshores,

mentre la noia enamorada i feble es posa dreta

gràcies a la força dels braços masculins,

el cavaller s’adona que

(vint o trenta metres més enllà),

hi ha una altra noia adormida,

tan bella com la que acaba de despertar,

igualment estirada en una llitera

feta amb branques de roure

i envoltada de flors de tots colors.

descavalcar: baixar del cavall

en acabat: més tard

b.En quin conte tradicional es basa?

Aquest conte existeix a la teva cultura?

Quin títol té?

c. Poseu-vos en grups de quatre (ABBC),

responeu la pregunta següent:

quins missatges transmeten la versió tradicional

i aquesta nova versió?

ELS ARXIUS PENJATS EN PDF