Què és un currículum?
Un currículum és la plasmació d'unes intencions educatives per part de l'administració que reflecteix un model de societat i d'educació. És, per tant, un text que conté una ideologia i una visió de la societat determinades.
Cal entendre que, per naturalesa, un currículum ve a ser com una carta als reis, l'expressió dels desitjos de màxims d'una administració que, després, es realitza fins on es pot.
El currículum actual descriu els aprenentatges que s'han d'assolir en l'àmbit lingüístic i comprèn les matèries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera i Llatí (4t d'ESO).
Com a principal novetat respecte el currículum anterior(2007), incorpora en el seu redactat 12 competències bàsiques de l'àmbit que s'han d'assolir a final d'etapa i tres actituds . Aquestes competències d'àrea ja s'havien desenvolupat en un document anterior i ara entren a formar part del currículum.
Podeu descarregar les graelles des d'aquest enllaç.
Aquestes 12 competències s'organitzen en 4 Dimensions:
Dimensió comprensió lectora (3)
Dimensió expressió escrita (3)
Dimensió comunicació oral (3)
Dimensió literària (3)
A més a més, les 3 actituds es relacionen amb la Dimensió actitudinal i plurilingüe.
Cada competència presenta tres nivells d'assoliment i especifica els continguts clau que serà necessari treballar per assolir-les. A més, en el document marc de les competències, hi ha força descriptors per identificar els tres nivells d'assoliment (vegeu per exemple, en la pàgina 11 els que es concreten per a la competència 1).
El que no queda clar és com traslladar aquestes competències a les programacions. Al meu entendre, el que seria important és que cada seqüència o unitat didàctica especifiqués a quina o quines d'aquestes competències dona prioritat, atès que la majoria es desenvolupen sempre de manera integrada.
D'altra banda, aquestes competències d'àmbit s'han entendre com una concreció de les 8 Competències Bàsiques que s'especificaven en el currículum anterior(2007). El que fa el currículum actual és ajustar a cada àmbit allò que el 2007 s'havia de coordinar, cosa que ens ajuda molt més perquè és pràctic i es pot portar a terme des de la pròpia matèria, més enllà que després s'estableixin coordinacions.
Darrere de cada una de les descripcions de les competències d'àrea de cada dimensió, s'incorporen unes orientacions per a l'avaluació.
S'han definit 23 continguts clau (CC) per a l'àmbit lingüístic (vegeu-los a l'annex 2 d'aquest document), tot i que en el currículum es concreten una mica. D'aquesta concreció en vàrem fer un llistat de continguts i de criteris d'avaluació distribuïts per cursos. Aquest quadre pot resultar útil per a la programació perquè ens dona una visió panoràmica de què toca a cada curs i la progressió dels aprenentatges. També resulta útil a l'hora de verificar si una proposta didàctica resulta més o menys adequada per a un nivell.
En relació al currículum anterior, el format de redacció dels continguts (clau) és més breu i clar. Tal com es pot observar en el quadre que va elaborar el grup ARA, el llistat continua presentant moltes reiteracions, fet que ens obliga a la presa de decisions.
Una altra novetat significativa respecte al currículum anterior és la introducció, dins del llistat de continguts clau, d'un Bloc transversal de coneixement de la llengua, que no es concreta ni en competències d'àrea ni en criteris d'avaluació però que remarca la idea que tots aquests coneixements resulten imprescindibles per al seu assoliment. Personalment, crec que obren la porta a una realitat molt consolidada en les aules: la confecció d'algunes unitats didàctiques centrades justament en aquest "Bloc de Llengua".
Sempre m'ha semblat que les programacions havien d'incorporar el redactat dels continguts tal com figuren en el currículum, si cal, amb alguna concreció, és a dir, crec que dona coherència a la programació saber de quin contingut clau partim, encara que després ho matisem o concretem a una part d'aquest contingut (per exemple, un tipus de text, una determinada norma gramatical...)
Pel que fa als criteris d'avaluació, són encara més reiteratius al llarg de l'etapa, per la qual cosa la concreció en les programacions sembla més necessària.
Dos "tipus de competències"
Ja hem comentat que cada àrea presenta unes competències que cal assolir. En paral·lel, en la introducció del currículum, se segueixen citant les "Competències Clau" (que diria que són les competències Bàsiques de l'anterior currículum, tot i que no hi he sabut trobar el llistat enlloc). De totes maneres, d'aquestes competències transversals, les úniques que reben una atenció una mica més detallada són la Competència Digital i la Competència Personal i Social. La veritat és que costa d'orientar-se una mica entre tanta competència. Curiosament, un cop publicada l'Ordre d'Avaluació, són les úniques dues supervivents com a competències transversals i s'hauran d'avaluar de manera col·legiada. A més a més, és ben sabut que, en l'actualitat, tots els professors d'un equip docent han de contribuir al desenvolupament i a l'avaluació d'aquestes competències transversals. Això ens obliga, a l'hora de programar, a definir algun objectiu específic i a rumiar alguna evidència d'avaluació que ens permeti donar fe d'aquesta informació. De fet, no penso en activitats específiques (que no tindrien sentit) sinó més aviat a incorporar descriptors en les nostres rúbriques d'avaluació que es fixin en l'assoliment d'aquestes competències transversals. Si es demana als alumnes que facin una exposició oral sobre un tema determinat amb l'ajut d'una presentació de diapositives, en la rúbrica hi pot haver un descriptor relatiu a la presentació (que ponderaria a la competència digital), i un relatiu a la coordinació del grup (que incidiria en la competència personal i social). D'aquesta manera, amb la mateixa evidència d'avaluació podríem donar fe des desenvolupament de les competències de l'ambit lingüístic i de les transversals.
Si observem l'esperit de l'àrea de llengua, tant en els criteris d'avaluació, com en els continguts clau i, sobretot, en les competències d'àrea, es basa en l'enfocament comunicatiu.
Pel que fa al Tractament de les Llengües, es remarca la necessitat de preparar l'alumnat per a una societat multilingüe. Cal, per tant, que els centres desenvolupin un Projecte Lingüístic de centre que, com a minim, coordini el tractament de totes les llengües que s'hi imparteixen i el compromís de totes les àrees amb la competència comunicativa (en aquest sentit, l'Ordre d'avaluació no demana aquesta coordinació de manera explícita).
Finalment, es fa referència a les competències audiovisuals i digitals. No sabria afirmar si augmenta la seva importància respecte del currículum anterior, però seria lògic que fos així.
Altres recomanacions que s'haurien de tenir en compte a l'hora de bastir programacions de curs podrien ser les següents:
a) S'hauria de potenciar l'ús social de les llengües, és a dir, fomentar el seu ús més enllà del coneixement. Això em sembla que implica idear activitats on calgui una interacció entre membres de la comunitat educativa i, també, amb elements externs. Vegeu, per exemple, Viladrau, un entorn poètic.
b) Pensar situacions d'aprenentatge globals en les quals les estratègies i habilitats lingüístiques s'utilitzin d'una manera motivada i reflexiva. Entenc que, per exemple, les activitats de lectura haurien de participar d'un objectiu més ambiciós que superés la comprensió d'un text en si mateix.
c) Cal tenir en compte la llengua familiar de l'alumnat.
d) S'ha de procurar establir relacions entre els diferents continguts i competències desenvolupades i evitar les parcel·les. Em sembla vital, per exemple, relacionar les activitats de recepció i les de producció amb les de reflexió lingüística dins d'una unitat didàctica.
e) Cal integrar els recursos digitals en les unitats didàctiques de manera que tinguin sentit en funció de l'objectiu que es persegueix.
f) Cal fomentar l'educació en valors i el respecte a totes les llengües.
g) Una última novetat és la reivindicació d'incorporar a les pràctiques quotidianes l'Entorn Personal d'Aprenentatge (EPA) i els dossiers personals d'aprenentatge (com, per exemple, els portafolis digitals). Aquí teniu una presentació que vaig elaborar per treballar aquest tema al meu centre:
Autoria: Joan Marc Ramos
Actualitzat 18/10/20