LA HISTÒRIA LOCAL A LES AULES DE SECUNDÀRIA. UN MODEL PRÀCTIC DES DE RUBÍ

A 14 de juliol de 2011 es certifica la ponència que es va presentar a la Universitat Rovira i Virgili: l'única universitat catalana que du el nom d'un historiador. El creador d'aquesta pàgina vol manifestar la seva satisfacció i compartir-la amb els lectors d'aquesta web. No obstant, s'ha tardat 11 anys en veure reconeguda la seva tasca, perquè:

- Mai l'Ajuntament de Rubí ha mostrat el menor interès en promocionar el treball a la seva població i fer-lo arribar com a mínim als quatre instituts i escoles privades concertades.

-Presentat a l'IES La Serreta i facilitat mai han tingut la deferència d'iniciar una col·laboració en el seu seminari de Ciències Socials.

-Quan el Diari El Punt, a partir del 31 de juliol d'enguany, El Punt-Avui tenia una delegació al carrer de Terrassa va rebutjar publicar per lliuraments el mòdul que teniu.

-Es va rebutjar una beca per part del sr. Xavier Sánchez historiador, tot i formular-se tots els requisits per investigar: ñ'autor va comptar amb la col·laboració inestimable de la seva col·lega Àngels Millán, un professor de càtedra titular José Luis Betran, així com una llicenciada amb periodisme i una fotògrafa professional. Tots el becats eren col·lectius més grans, per tant més visibles políticament, però no sense major garantia científica.

-Cas similar va passar amb tres edicions del Premi Rueda de l'àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, el darrer presentat, l'autor no premiat, va constatar com un segon premi anava a parar al barri de El Pinar i el recollia la regidora d'educació, amiga de la presidenta del tribunal. Es premiava el que tot aquest col·lectiu havia construït un "capgros", feina lloable sens dubte i que pot substituir les partides de dòmino i les converses de fútbol. Pura demagogia, vots compten.

-Tampoc l'extinta Caixa Catalunya a través de la seva obra social va considerar oportú dotar econòmicament el projecte.

-La Universitat Autònoma, després de demanar una avaluació de tot l'alumnat que ha fet el mòdul, no el va premiar.

-La llibreria de El Racó del Llibre, per veu del seu propietari, el va trobar interessant, però no es publicà.

Com veieu investigar costa, l'alumnat tot això ho desconeixia, ara es pot fer públic. També és cert que serà molt difícil que l'autor pugui actualitzar el material, ha de confiar en la voluntat espúria del seu successor al CFA Pau Casals, sr. Ramon Batalla, autor d'un llibre esmentat a la bibliografia i se suposa interessat en la seva vila, atès que hi viu.

L'autor d'aquestes línies se'n va a treballar a un noble barri de Santa Coloma de Gramenet, el de Singuerlin, i ben segur que, si convenç a un claustre que s'ha definit com de ciències i que vol relegar la geografia, la història i la història de l'art al camp intrús de les lletres, iniciarà un nou combat per la història, seguint el camí de Pierre Vilar, Josep Fontana, Erich Hobsbawm. I també dels seus professors desapareguts com Gabriel Cardona, dels que treballen amb força inusitada com Josep Maria Salrach, d'aquells que no en sap res però que eren sensacionals: Antoni Jutglar, Bernat Muniesta, Joaquín Yarza, Antoni Vidal, Jaume Suau, Jacob, Miñambres, Àngels Solà, Marina Picazo, Antoni Riera, Salvador Claramunt i més que des de la Universitat de Barcelona, en temps de Transició (1974-1979), ompliren cinc cursos intensos i vint-i-cinc assignatures inoblidables. Sempre és una alegria tornar a la Universitat des de la categoria de ponent. Això esperona per continuar treballant la HISTÒRIA LOCAL, ara -i no ho lamento- massa en l'atalaia magnífica del barri de Singuerlin, al si d'un dels cors de la classe obrera de Catalunya.´

Gràcies a Calaméo podeu descarregau-vos la ponència i a la meva multifunció hp, teniu a la base un pdf d'un certificat que dedico a aquest alumnat que dialècticament és potser l'únic mereixedor de la meva tasca. També el CFA de Rubí en la seva totalitat ha suportat la meva insistència i pesadesa, amb bon humor. Per últim, el Departament ha estat mínimament receptiu alhora de validar-lo com a mòdul primer de 3r d'ESO i ara de 4rt (amb les equivalències de l'argot de la Formació de Persones Adultes, una col·lectivitat bastant transparent quan el conseller de torn s'ha instal·lat a la Via Augusta. Tant transparent que ni es veu, i que quan s'actua sobre ell modifiquen curriculums (sobretot de Socials) sense criteri (vegis en un altre lloc la poca seriositat d'incloure Ciutadania o Migracions. Enfi, sort que des de Napoleó en realitat qui mana és el funcionari de carrera, no la carrera del polític.

la