2. Protohistòria

El poblament ibero-romà de Can Fatjó

La ubicació d’aquest poblament es localitza en un turó de poca elevació, amb dos torrents que l’envolten pel sud i corren cap el nord fins a trobar la riera. Revisats els dos talls, per on circula la via fèrria, hi ha unes pedres que surten i corresponen a les filades dels murs dels habitacles. En els extrems del turó, no hi ha cap parament de mur de prou amplada que faci pensar que aquest poblament estigués emmurallat.

Per l’extensió superficial restant s’ha de pensar en un establiment de tipus llogaret format per un reduït nombre de famílies.

La seva dedicació es basa fonamentalment en els treballs agrícoles, donada per les bones condicions de la zona: bona terra, aigua abundant. També hi hauria ramaderia per a ús propi. També hi haurà confecció de vestimentes, com ho documenten les fusaioles que es col·locaven en el extrem inferior del fus, i els fondus que tibaven les trames dels teixits. Es feien en terracuita i alguns de pedra. Una altra activitat destacable era la fabricació de terrissa, a torn o a mà, tal com ho demostra el forn.

L’arc cronològic de Can Fatjó es pot establir en el s. V aC. El més antic són uns fragments de copa (Kylix) en ceràmica àtica d’importació datada el 430 aC.

La vida a Can Fatjó continua fins el s. I-II. Hi ha uns 600 anys d’existència en els que no s’hi veu cap moment d’abandó perllongat perquè hi ha representats tots els tipus de terrissa de vernís negre i d’importació.

A Can Fatjó hi ha l’origen de la vila de Rubí. Posteriorment, els habitacles s’escampen cap el pla i actualment, amb les noves urbanitzacions, es torna a habitar el Turó de Can Fatjó.

ACTIVITATS

1. Elabora un mapa de la comarca del Vallès Occidental assenyalant els seus poblats ibèrics: Can Font, Castellar Vell, Sant Pere de Terrassa, La Salut, Can Fatjó, Montcada, Torre Negra i Can Olivé.