3. Etimologia del mot Rubí

El topònim té difícil aclariment. Si es troba un centre rural de la tribu dels laietans, localitzat en terrenys de can Fatjó. Tradicionalment hom considera aquest poble com ibèric, amb influències cèltiques. Preromà documentat en fonts grecoromanes des del s. III aC. No obstant hi ha qui dubta (Bosch i Gimpera) que sigui ibèric i el relaciona amb la tribu dels indigetes. En qualsevol cas, la civilització ibèrica molt heterogènia, s’estén des del s. VI aC fins l’I aC i encara no han estat desxifrades les llengües que parlaven.

Per tant, tot i el risc important d’error s’han d’emprar només els mots llatins:

a. rubefacio: tenyir de roig;

b. rubens: roig, vermelló; en sentit figurat, la primavera de brillants colors;

c. rubeo: ser o estar roig // enrojolar, ruboritzar-se;

Rivo Rubeo, riu roig, d’acord amb part de la historiografia de la ciutat.

d. ruber: roig (mare Rubrum, la mar Roja; el golf Pèrsic);

e. rubesco: enrojolar, ruboritzar-se [com la 2ª versió de rubeo];

f. rubeus: esbarzer;

g. Rubicó: rierol fita partionera entre la Gàl·lia Cisalpina i Itàlia; en sentit figurat passar el Rubicó: fer un pas decisiu afrontant un perill;

h. rubicundus: rubicund, roig;

i. rubidus: rubicund, ros, daurat;

j. Rubigo: divinitat damnosa, versió rústega de Mart; i

k. rubor: color roig, vermellor; rubicundesa (del rostre, del cabell) // rubor, pudor, vergonya // ignomínia, deshonor, fer sortir els colors a algú, avergonyir-lo;

l. rubrica: terra o guix roig, mangra o senyal // rúbrica, títol escrit en color roig; i

m. rubus: esbarzer, com rubeus;

n. rupinu: terreny rocós [segons ALCOVER; MOLL. Diccionari Català, Valencià, Balear, Palma de Mallorca, 1980. Ed. Moll. Vol. 9, pàg. 605], que el relaciona també amb robí i roví. Aquest documentat diccionari informa de la vila, “a 10 quilòmetres de Barcelona i a 8 de Terrassa” i a part del nombre d’habitants, cita la Riera de Rubí “que baixa de Sant Llorenç del Munt, passa per Matadepera, Rubí i Castellbisbal, i desaigua al Llobregat”; i el relaciona amb el cognom Rubí, existent a Portell, Tortosa i Mallorca].

Com a conclusió, cal decidir-se alhora de definir l’origen del topònim Rubí entre:

1. la topografia protohistòrica de la cultura laietana de Can Fatjó;

2. Rubricata, la polis a que referència el geògraf Ptolomeu (s. II dC);

3. Rivo Rubeo, riu roig, fent referència a la riera de Rubí; o

4. qualsevulla de les definicions d’origen llatí que s’han anotat més amunt.

ACTIVITATS

1. Cerca el significat de les paraules etimologia, topònim, topografia i protohistòria.

2. Fes dos breus informes de 5 línies cadascun, sobre els indigetes i Bosch i Gimpera.

3. En un mapa acolorit (1) del terme municipal de Rubí, indicant l’escala, localitza (2), fes un trajecte a peu(3), tot calculant les distàncies (i 4):

a) el Museu;

b) l’església parroquial;

c) l’ermita de Sant Mus; i

d) can Ramoneda.