Crisi general

El creixement queda frenat el s. XIV per un seguit de crisis, entre les què destaquen les pestes, les males collites i les revoltes remences. El 1283 les Corts havien implantat el rescat en diners –la remença- de la terra perquè un camperol pogués abandonar-la; creant un fort malestar –mal ús-. A això cal afegir-hi la caiguda de la producció deguda a la gran mortaldat de les pestes i l’èxode a ciutat que feia escassa la mà d’obra al camp.

El s. XV, amb el canvi de dinastia, arrossega tots aquests problemes, agreujats per la guerra civil (1461-71). Només amb Ferran el Catòlic ve el redreçament: la Sentència de Guadalupe el 1486 liquida el problema remença i torna la tranquil·litat al camp.

Demografia

El 1381 dels 21 municipis i parròquies del Vallès Occidental, Rubí ocupa el 10è lloc en nombre de focs (o cases, es compten normalment a l’alta 5 persones per cadascuna). Al llarg del s. XV el nombre d’habitants minvaria degut als efectes de les pestes i als conflictes socials. De manera que hi hauria un procés d’estagnació de la població. Ho confirma el fogatge del 1515 on només es comptabilitzen 44 focs. Des del 1381 només ha hagut un creixement de 3 focs.

Propietat i rendiment de la terra

Gairebé no es troba cap propietat no sotmesa a cens. Els contractes amb emfiteusi predominaran: un senyor donava el domini útil d’un bé immoble a un emfiteuta, perquè el treballi a canvi d’un cens o altra prestació pactada. Quasi la totalitat de la gent del camp s’enquadrava dins de senyories.

Els conreus més implantats eren els cereals i la vinya. Els cereals es treballaven en règim d’alternança biennal (cereal-guaret). Els fruiters es plantaven normalment en el perímetre exterior de les terres.

Quan a mercats, Terrassa, Sabadell i Barcelona eren els més usuals per a convertir en metàl·lic la part de la collita que restava després de satisfet el cens i l’autoconsum.

Organització social

A partir del s. XV el territori es divideix en vegueries per intentar frenar el poder de les jurisdiccions senyorials i afermar el govern reial. Se’n crearan 18 i la de Barcelona tenia la sotsvegueria del Vallès. Rubí ja consta el 1347 (el seu castell i parròquia) com a pertanyent a aquella sotsvegueria, tot i que se’n separa, passant a dependre directament de Barcelona, a causa de les vexacions comeses pel veguer.

Al llarg de tot el s. XIV i part del següent els senyors del castell foren la família Torrelles. El 1383 aquesta encara tenia el castell pel vescomte de Cardona. La jurisdicció del castell la vendrà el rei el 1394 al noble Joan Togores per 950 florins d’or. El monarca mancat de diners es venia propietats de la Corona per fer front a les necessitats d’aquesta. Al cap d’un any Joan I tornarà a reafirmar –atorgant privilegis entre ell i els prohoms de Rubí- la jurisdicció de Joan de Togores i especificarà que si aquest fa algun intent per separar aquesta de la Corona Reial i de la vegueria de Barcelona, aquest perdrà el dret a la jurisdicció i aquesta seria concedida a la ciutat de Barcelona. A més, el document especifica que el rei atorgarà la creació d’un batlle escollit entre els habitants del terme. Així, es donen doncs, les primeres disposicions pel funcionament del règim municipal.

Els habitants del terme que el 1383 havien estat alliberats dels mals usos, ara al cap de 12 anys veuran com el rei els hi confirma la llibertat, privilegis a l’igual que els de Barcelona, amb la condició que hauran de pagar a Joan Togores un impost per la jurisdicció

Aquest document del 1395 serà doncs un privilegi important pel futur desenvolupament de Rubí, els seus habitants s’havien alliberat de la jurisdicció que ostentava el senyor del castell Ramon Torrelles i aquest ara només romania com a amo d’aquest. Suposava que els habitants del terme poguessin escollir un batlle que començaria a disposar sobre assumptes interns del municipi. Es propiciava doncs, que a l’entorn de l’església de Sant Pere es formi el nucli de cases de la “sagrera”, centre de la vida local on s’hi establien els diferents arrendaments que atorgava el consell municipal.

ACTIVITATS

1. Defineix que s’entén per mode de producció feudal, anota les seves principals característiques.

2. Fes una cronologia dels comtes i comtes-reis fins a la desaparició de la casa comtal catalana amb Martí l’Humà.

3. Defineix què és un alou, una tinença i un feu.

4. Fes una relació dels principals productes del camp durant aquesta època.