4. Per començar

Hi ha una general coincidència alhora d’assenyalar el tret més destacable del Rubí coetani, gairebé tothom manifesta la seva admiració respecte al gran nombre del seus habitants. Rubí és efectivament gran –té més de 54.000 habitants- i continua creixent, en una Catalunya envellida i a voltes presidida per una capital, Barcelona, que ha perdut més de 100.000 dels seus ciutadans en els darrers anys. Hi ha implícit en aquest reconeixement de l’envejable salut demogràfica de Rubí, dues coses:

a) l ’espectacular creixement de la població,

b) la influència de Barcelona, la proximitat de Rubí a la capital ha estat clau per entendre aquest creixement. A mesura que aquella es desindustrialitzava per esdevenir un centre de serveis, Rubí absorbia els seus negocis manufacturers i àdhuc comercials, juntament amb la seva població. De fet, la geografia actual comença a considerar no tan sols Rubí com àrea metropolitana de facto de la ciutat comtal, o part de la seva corona d’urbs. Ans el contrari, Rubí formaria d’una manera natural la gran connurbació mediterrània que amb l’únic nom de Barcelona aniria de Granollers/Sant Celoni a Manresa, passant per Mataró, el Barcelonès, Sitges/Vilanova i la Geltrú i Manresa.

En la dècada de 1990 Rubí va culminar un procés de creixement accelerat de la població, i ara és una ciutat de més de 50.000 habitants, considerada de tercer nivell entre les poblacions urbanes de Catalunya.

Aquest àmbit metropolità de 4.264.422 d’habitants en 162 municipis i set comarques, és a dir, el 70,4% de la població catalana. Aquesta àrea central de Catalunya té la concentració industrial més alta, amb el 71,5% del valor afegit industrial, i reuneix el 73% de la població ocupada en el sector serveis. El Vallès Occidental és la segona comarca més poblada i la que compta amb un potencial més gran d’absorció de la saturació de les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat. Rubí s’ha incorporat al fenomen metropolità en els darrers 30 anys.