1. El romànic

Desenvolupat a l’Alta Edat Mitjana (s. X-XIII), és un art al servei del poder establerts (senyors feudals i clergat), reflecteix una societat immòbil i estamental. És un estil fonamentalment rural, lligat a la decadència de les ciutats, aristocràtic i monàstic.

Els edificis principals són les esglésies, els monestirs i els castells. Caracteritzen el romànic les formes tancades i el predomini del mur sobre les obertures i de l’horitzontalitat sobre la verticalitat.

Els murs de carreus rústics són gruixuts i solen portar contraforts exteriors adossats. Les finestres són poques i estretes (atrompetades) i es tapen amb una làmina fina d’alabastre que tamisa l’escassa llum provinent de l’exterior.

Les esglésies tenen dimensions més aviat reduïdes, adopten la planta basilical d’una o tres naus longitudinals que culminen en un absis semicircular. Les portes d’accés s’estructuren per mitjà arcs de mig punt amb arquivoltes, destinant-se el timpà a relleus figuratius de tema religiós.

Quant al monestir, la seva part més rellevant –independentment del temple, és el claustre. Aquest presenta un espai central obert, a l’aire lliure, que se separa dels laterals, concebuts com passadissos coberts, per arcuacions de mig punt que descansen sobre columnes amb capitells ornamentats amb motius geomètrics, vegetals o figuratius, representant, aquests darrers, escenes de l’Antic i del Nou Testament.

El romànic rubinenc

Els exemples més complerts del romànic de Rubí corresponen a l’etapa primitiva de l’estil. Es tracta de construccions molt simples, la bellesa de les quals es troba fonamentalment en llur senzillesa i puresa estilística.

En aquest sentit, cal esmentar la Capella de Sant Feliu de Vilamilanys (“Sant Feliuet”) situada al terme de Sant Quirze del Vallès (arxiprestat de Rubí), al costat de la carretera de Molins a Caldes. És una construcció preromànica ben restaurada i que presenta un interessant altar visigòtic del s. V. Aparegut el 1949. La planta és de creu llatina amb tres absis rectangulars a l’exterior. El més antic, semicircular, se situa a l’interior. El plànol de planta s’orienta de NE a SO i té 17 metres de llarg per 10 d’ample en el creuer i 7 metres a la nau. Presenta entrada lateral i doble campanar.

Durant tota l’Edat Mitjana va formar part, junt amb les esglésies de Sant Pere d’Octavià, Santa Maria de Campanyà, Sant Ciprià de Valldoreix i Sant Medir de la demarcació territorial del monestir de Sant Cugat. Els seus límits territorials incloïen totes les terres i masies des de la Riera fins a Graells.

La parròquia es va mantenir fins el s. XV, iniciant-se llavors la seva decadència per la despoblació del territori, a causa de les pestes de la centúria anterior. Durant la segona meitat del s. XIX passà a capella pública.

Als mateixos criteris respon la petita capella de Sant Llorenç de Fontcalçada, la qual ha sofert diverses restauracions i forma part del terme municipal de Sant Cugat, malgrat la seva pertinença a l’arxiprestat de Rubí. Té una sola nau de reduïdes dimensions i conserva restes d’un absis en forma d’arc de ferradura. El mur SE presenta una finestra atrompetada i vestigis del que inicialment era una porta d’arc de mig punt, actualment tapiada. Té una coberta a dues vessants i un característic campanar.

Altres elements arquitectònics romànics es mantenen a l’església de Sant Pere i al Castell.

L’església parroquial de Sant Pere és resultat de diverses transformacions i ampliacions que han arribat fins el s. XIX, conserva la façana romànica (s. XII) i als murs, les arcuacions llombardes. La porta d’accés pertany al s. XIII i el campanar és posterior.

El Castell de Rubí situada dalt d’un turó que domina la Riera des de l’altra costat del nucli de la població, va ser un estratègic lloc de guaita, com ho demostren els vestigis de les antigues torres, unides al mur en els angles i en el costat nord. Reconstruït, a principis del s. XVII, va perdre el seu caràcter originari de fortalesa i es va convertir en masoveria.

Denota una superposició d’estils arquitectònics, sent la façana nord la més antiga, on es mantenen tant les restes romàniques com la finestra de doble arc del s. XIII, decorada amb motius geomètrics.