Respecte serveis i equipaments, Rubí disposa d’un pavelló i una pista, dues zones esportives , Can Rosés i Cova Solera; una escola bressol municipal, nou col·legis públics d’educació infantil, quatre instituts de secundària, una escola municipal d’art i una de música i un Centre de Formació de Persones Adultes.

Si al llarg de l’any 2000, s’anotava més amunt que la indústria al Vallès Occidental, no creix tant com la resta de Catalunya; si, en canvi, el sector terciari ha crescut un 4,25%, un 0,55% més que la mitjana intercomarcal catalana. Aquesta si és doncs una data positiva car una terciarització de l’economia (comerç, transports, cultura, sanitat, ensenyament, finances, etc.) feta sense el concurs fonamental del turisme, té el seu mèrit. Efectivament, el Vallès Occidental i particularment Rubí, no presenta atractius per fer desplaçar importants contingents de visitants perquè no hi ha platja, ni àrea de muntanya atractiva. El desarrollismo dels anys 1960 va degradar àrees que de fet esdevenen barris dormitori per al proletariat industrial, sense el mínim de serveis. No és exagerat afirmar que l’eradicació del barraquisme no fou mai complerta; a la chavola o barraca, va succeir la casa barata: un eufemisme per designar polígons d’habitatges fets a base manta de vegades de ciment aluminós. Aquests polígons existeixen a Catalunya encara avui i són coneguts per concentrar marginalitat, delinqüència, col·lectius de prostitució, aturats sense subsidi, emigrants sense papers, jubilats amb pensions de misèria. El que es trobaria més a l’aprop de Rubí és el barri de Can Anglada de Terrassa, però també es pot citar La Mina de Sant Adrià de Besòs/Barcelona, Sant Cosme al Prat de Llobregat, Cantunis a Barcelona, a més de Ciutat Vella barri barceloní que sense ser morfològicament com els altres, representa el paradigma del concepte de Quart Món: borses d’extrema pobresa als països desenvolupats.

Rubí no es troba possiblement amb situacions de gravetat com les esmentades. Caldria però, detectar els casos de violència domèstica, violència al carrer, actuar de forma enèrgica per eliminar l’economia submergida, controlar l’absentisme i el fracàs escolar i actuar sobre patologies que generen desestructuració social i familiar, com l’alcoholisme o la drogoaddicció. Evidentment el teixit econòmic té la responsabilitat de crear llocs de treball, un empresariat que no elimini les llistes d’aturats del seu municipi és, gairebé per definició incompetent, si més no, irresponsable.

El Vallès Occidental, tornant a les xifres del 2000 és també una comarca de creixement elevat. Si la mitjana catalana és del 3,44%, la seva és del 3,57%. La que més ha crescut ha estat el Garraf amb un 4,89%. És per tant un creixement alt, però no espectacular. A ningú se li escapa que bona part de la riquesa que fa uns anys anava a parar al municipi veí de Sant Cugat, ara es desplaça cap altres ciutats de moda com Sitges. La burgesia és voluble i es desplaça d’acord amb les modes i Sant Cugat ja no concita rendes altes. Evidentment Rubí mai no ha estat de moda.

La construcció

Per últim, valorant magnituds globals, respecte el sector de la construcció, el creixement de la mitjana catalana ha estat el 2000 del 8,6% mentre el del Vallès Occidental el 9,47%, té 11 comarques més dinàmiques per sobre, les més properes són el Bages, l’Anoia, el Maresme, el Garraf i el Baix Penedès.

La població activa la componen unes 18.000 persones, de les quals 3.000 es desplacen fora del terme, mentre que un nombre similar vénen de fora a treballar a la indústria i el comerç local.

ACTIVITATS

1. Elabora un mapa a escala del terme municipal de Rubí, assenyalant els polígons industrials i les indústries més

grans, indica també la xarxa de comunicacions amb la corresponent nomenclatura.

2. Recull informació sobre 50 rubinencs que treballin, fent una estadística sobre la seva activitat, el sector a què pertanyen i terme municipal i comarca on treballen.

3. Fes un informe sobre les principals associacions culturals, esportives i religioses de Rubí, indicant nom i activitat.

4. Cerca informació sobre els distints resultats electorals en eleccions generals, autonòmiques, europees i locals, estableix els corresponents gràfics i comental’s.

5. En funció del valor de l’habitatges, del nombre d’aturats, del nivell d’estudis i titulacions, nivell de renda i d’altres variables que consideris d’interès, estableix un mapa sociològic per barris de la ciutat. Comenta els resultats.

6. Mots encreuats: majúscules sense accent.