2.4 Economia

De la vinya al tèxtil

Antigament l’economia de la població es basava només en l’agricultura, particularment en el conreu de la vinya, havien tingut fama els vins de Rubí. Hi hagué un celler cooperatiu. A la primeria del segle XIX, ran de la riera, a la verneda del Carreres es va instal·lar la primera fàbrica tèxtil moguda per rodes hidràuliques; dedicada a rentar i filar llana, fou coneguda popularment amb el nom de la Llana. Més tard, la industrialització prosseguí amb la incorporació d’una nova fàbrica també del tèxtil, Ca n’Alsamora, anomenada també Vapor Vell i la Pelleria. Posteriorment se n’instal·laren altres. Totes s’acreditaren per un tipus de vellut molt apreciat, conegut precisament com a vellut de Rubí.

Les inundacions de l’any 1962 arrasaren moltes hectàrees de conreu i d’horta. A partir de llavors ha canviat substancialment l’economia del municipi, que avui es basada, essencialment, en la indústria, mentre que l’agricultura és en recessió; les terres a banda i banda de la riera de Rubí has estat progressivament ocupades per instal·lacions manufactureres.

Una indústria diversificada

La indústria de Rubí es troba dispersa en els polígons industrials de Can Jardí, Ca n’Alsamora, Can Rosers, la Bastida i Covasolera. El sector tèxtil, que hi tenia tradició, ara és en retrocés. La crisi iniciada en els primers anys de la dècada dels 70 afectà sobretot als

sectors de la confecció, el cuir, el calçat, el tèxtil en general, la fusta, el suro, els mobles, la maquinària i el material elèctric. Va provocar que la indústria es diversifiqués. D’un temps ençà els sectors més dinàmics han estat el sector de la mecànica i

vehicles, la indústria química i els aparells i instruments de precisió.

Pel que fa l’ocupació, la indústria local genera uns 9.000 llocs de treball repartits en més 300 empreses. Les més anomenades són AEG, Telefunken, Josa, Sedatex, antiga casa Pich Aguilera, Rubí Industrial, Francino. Indústries Palex (fundada el 1955 amb el nom de Material Clínic) i Relámpago Zipp. Ocupen cada una de 500 a 2.000 obrers. A més hi ha una bona xarxa de tallers i petites i mitjanes indústries.

Les dades més recents (2000) informen que el Vallès Occidental té més d’un 43% del seu Producte Interior Brut (PIB) en l’activitat industrial. No obstant, va créixer per sota de la mitjana intercomarcal (2,3%), cosa que podria interpretar-se com de situació de manca de vitalitat o atonia.

El sector serveis

Pel que fa el comerç, el total d’establiments és de prop de 900, el 72% té menys de 15 anys, cosa que suposa una xarxa comercial notablement jove. Hi ha més de 30 oficines bancàries.

Respecte serveis i equipaments, Rubí disposa d’un pavelló i una pista, dues zones esportives , Can Rosés i Cova Solera; una escola bressol municipal, nou col·legis públics d’educació infantil, quatre instituts de secundària, una escola municipal d’art i una de música i un Centre de Formació de Persones Adultes.

Si al llarg de l’any 2000, s’anotava més amunt que la indústria al Vallès Occidental, no creix tant com la resta de Catalunya; si, en canvi, el sector terciari ha crescut un 4,25%, un 0,55% més que la mitjana intercomarcal catalana. Aquesta si és doncs una data positiva car una terciarització de l’economia (comerç, transports, cultura, sanitat, ensenyament, finances, etc.) feta sense el concurs fonamental del turisme, té el seu mèrit. Efectivament, el Vallès Occidental i particularment Rubí, no presenta atractius per fer desplaçar importants contingents de visitants perquè no hi ha platja, ni àrea de muntanya atractiva. El desarrollismo dels anys 1960 va degradar àrees que de fet esdevenen barris dormitori per al proletariat industrial, sense el mínim de serveis. No és exagerat afirmar que l’eradicació del barraquisme no fou mai complerta; a la chavola o barraca, va succeir la casa barata: un eufemisme per designar polígons d’habitatges fets a base manta de vegades de ciment aluminós. Aquests polígons existeixen a Catalunya encara avui i són coneguts per concentrar marginalitat, delinqüència, col·lectius de prostitució, aturats sense subsidi, emigrants sense papers, jubilats amb pensions de misèria. El que es trobaria més a l’aprop de Rubí és el barri de Can Anglada de Terrassa, però també es pot citar La Mina de Sant Adrià de Besòs/Barcelona, Sant Cosme al Prat de Llobregat, Cantunis a Barcelona, a més de Ciutat Vella barri barceloní que sense ser morfològicament com els altres, representa el paradigma del concepte de Quart Món: borses d’extrema pobresa als països desenvolupats.

Rubí no es troba possiblement amb situacions de gravetat com les esmentades. Caldria però, detectar els casos de violència domèstica, violència al carrer, actuar de forma enèrgica per eliminar l’economia submergida, controlar l’absentisme i el fracàs escolar i actuar sobre patologies que generen desestructuració social i familiar, com l’alcoholisme o la drogoaddicció. Evidentment el teixit econòmic té la responsabilitat de crear llocs de treball, un empresariat que no elimini les llistes d’aturats del seu municipi és, gairebé per definició incompetent, si més no, irresponsable.

El Vallès Occidental, tornant a les xifres del 2000 és també una comarca de creixement elevat. Si la mitjana catalana és del 3,44%, la seva és del 3,57%. La que més ha crescut ha estat el Garraf amb un 4,89%. És per tant un creixement alt, però no espectacular. A ningú se li escapa que bona part de la riquesa que fa uns anys anava a parar al municipi veí de Sant Cugat, ara es desplaça cap altres ciutats de moda com Sitges. La burgesia és voluble i es desplaça d’acord amb les modes i Sant Cugat ja no concita rendes altes. Evidentment Rubí mai no ha estat de moda.

La construcció

Per últim, valorant magnituds globals, respecte el sector de la construcció, el creixement de la mitjana catalana ha estat el 2000 del 8,6% mentre el del Vallès Occidental el 9,47%, té 11 comarques més dinàmiques per sobre, les més properes són el Bages, l’Anoia, el Maresme, el Garraf i el Baix Penedès.

La població activa la componen unes 18.000 persones, de les quals 3.000 es desplacen fora del terme, mentre que un nombre similar vénen de fora a treballar a la indústria i el comerç local.

ACTIVITATS

1. Elabora un mapa a escala del terme municipal de Rubí, assenyalant els polígons industrials i les indústries més

grans, indica també la xarxa de comunicacions amb la corresponent nomenclatura.

2. Recull informació sobre 50 rubinencs que treballin, fent una estadística sobre la seva activitat, el sector a què pertanyen i terme municipal i comarca on treballen.

3. Fes un informe sobre les principals associacions culturals, esportives i religioses de Rubí, indicant nom i activitat.

4. Cerca informació sobre els distints resultats electorals en eleccions generals, autonòmiques, europees i locals, estableix els corresponents gràfics i comental’s.

5. En funció del valor de l’habitatges, del nombre d’aturats, del nivell d’estudis i titulacions, nivell de renda i d’altres variables que consideris d’interès, estableix un mapa sociològic per barris de la ciutat. Comenta els resultats.

6. Mots encreuats: majúscules sense accent.

Conclusions del Pla Estratègic de Rubí