2.1 La població actual

Un creixement espectacular

Entre el 1900 i 1991 el nombre d’habitants de Rubí ha passat de 4.400 a 50.405. Mentre la població general de Catalunya es multiplicava per tres, la rubinenca es va multiplicar per 11,4.

El component bàsic d’aquest gran creixement ha estat la immigració, fenomen en què es pot distingir tres fases:

1ª) 1910-1930, arribada de gent procedent de les comarques deprimides de Catalunya, del conjunt del País Valencià, Aragó i de Múrcia, i de la província d’Almeria;

2ª) 1959-1975, intensificació de la immigració. En 25 anys la població es quintuplica. El lloc de procedència és sobretot Andalusia, tot i que venen contingents importants de Castella-Lleó i Extremadura; i

3ª) A partir de 1975, s’aflebeix el fenomen sensiblement, però continua incorporant-se ciutadania procedent de la ciutat de Barcelona fonamentalment, a causa de la saturació de la capital catalana que es mostra impotent per oferir habitatge assequible als seus joves; cas potser també extrapolable a altres ciutats de l’àrea metropolitana que seleccionen llurs habitants exclusivament pel seu nivell de renda. Naturalment d’això se’n beneficia ara per ara Rubí que té una població jove i per tant dinàmica; a l’ensems hi ha ciutats de molt a l’aprop que s’envelleixen ràpidament, perden àdhuc població i augmenten les despeses derivades d’aquesta composició de la població: serveis mèdics per a la gent gran, baix nivell de recaptació d’impostos municipals pel baix nivell adquisitiu derivat de les migrades jubilacions, i atonia conseqüent de la vida social i econòmica, etc.

Les raons bàsiques de que el creixement de Rubí sigui dels més alts de la seva comarca, tenint en compte que a més, el Vallès Occidental creix 3,5 vegades per sobre la mitja de Catalunya, són:

  • La seva posició estratègica, amb bones comunicacions i proximitat de la ciutat de Barcelona;

  • La presència d’un entramat industrial amb molta tradició; i

  • L’existència de sòl urbanitzable, tant per ús industrial com residencial

A ningú se li escapa que cal ordenar i controlar aquest creixement perquè no sigui abusiu, perquè la lògica (?) del mercat i l’especulació no malmetin el poc que resta del patrimoni paisatgístic i natural de Rubí i de tota la seva comarca.

ACTIVITATS

1. Calcula la densitat de la població del terme municipal de Rubí.

2. T’agrada el nucli urbà de Rubí? I el seu terme municipal? Creus que hi ha pobles i ciutats del Vallès Occidental més bonics i acurats que Rubí? Si ho creus, digues quins. ¿Creus que el Vallès Occidental és una comarca més bonica que la seva germana del Vallès Oriental? Raona la resposta. Fes servir un mínim de quatre paràmetres per establir comparacions i diferències, per ex. paisatge, interès turístic, etc.