8. El Rubí modern (segles XVI – XVIII)
La davallada de la població al segle XVI
Es comprova una escassetat de baptismes el 1579 (7), un mínim d creixement fins a 1580, afavorit per l’increment de matrimonis del període 1566-1570 i una caiguda progressiva fins a finals de segle, marcant la cota més baixa el 1593 (4 baptismes), el que demostraria un envelliment de la població de Rubí.
Dins el conjunt de la comarca el balanç revela que davant la recessió i la inestabilitat demogràfica de Rubí al llarg del s. XVI, està l’estabilitat de Castellbisbal o el creixement progressiu malgrat que lent de Sant Cugat. La relativa prosperitat de la comarca no és compartida per Rubí. L’existència de poblacions com Sabadell, Terrassa i Sant Cugat, limítrofes, van perjudicar, atès que aquestes tenien una economia més desenvolupada i van ser pols d’atracció del principal gruix de la immigració francesa.
La recuperació del segle XVIII
Del s. XVII no hi ha dades, en canvi hi ha quatre recomptes en el XVIII, dos en focs (1708 i 1719) i dos en habitants (1719 i 1787).
Des de 1787 es comprova un gran creixement demogràfic. Comprovat a partir del progressiu increment del nombre de batejats. La comarca del Vallès Occidental i Catalunya doblen pràcticament la seva població. A Rubí el creixement arribarà amb un cert retard, però una vegada iniciat serà important.
El saldo vegetatiu de 1650 a 1800
El creixement vegetatiu es valora agrupant nascuts i morts en decennis; la proporció entre aquestes dues variables donarà un índex que quan es major que 1 vol dir que la població creix; quan és igual a 1, s’estanca; i inferior a 1, decreix.
· 1650-1700: vers l’estabilitat
D’acord amb el quadre següent és la reducció de la mortalitat la responsable del mínim creixement, sent la natalitat estable. Els dos darrers decennis preparen el camí vers el creixement del s. XVIII.
· 1701-1800: creixement
L’entrada en el s. XVIII marca l’inici d’un procés de canvi en el ritme de creixement de la població. Els seus factors són:
· La reducció de la mortalitat catastròfica, llevat del decenni 1761-1770. En èpoques de pau el s. XVIII només remarca la crisi de subsistències de 1764.
· L’increment de la natalitat. El 1771-1780 dobla l’índex base del decenni inicial de segle.
Societat
ACTIVITATS
1. Amb les dades anotades més amunt confecciona un gràfic lineal conjunt per als dos períodes demogràfics: 1650-1700 i 1701-1799.
2. Defineix quines activitats estan compreses en els distints sectors d’activitat (primari, secundari i terciari).
3. Com es dividia territorialment Catalunya durant l’edat moderna?
4. Com es va dividir el territori català a partir del Decret de Nova Planta? A quina unitat administrativa pertanyia Rubí?
Economia
El nucli agrícola basat sobretot en una economia d’autoabastament, s’ha anat transformant paulatinament en el s. XVIII en una agricultura més comercialitzada.
Respecte l’habitat rubinenc, cal diferenciar dues fases: una d’habitat dispers que aniria des de la creació de les masies fins al primer terç del s. XVIII i un altre, d’habitat agrupat, iniciat el segon terç del XVIII fins ara. Enmig hi hauria 40 anys de canvi gradual condicionat pel creixement demogràfic i l’evolució econòmica de la població.
L’espai vital del pagès era reduït, conseqüència sobretot de l’escassetat de les comunicacions. Respecte aquestes es coneix llur existència, però no el seu estat de conservació. Al llarg dels s. XVI i XVII hi ha un camí reial de Rubí a Martorell que partiria de la zona Castell/can Fatjó. Un altre camí aniria del Mas Ramoneda cap a Terrassa; també hi ha la possibilitat d’una via Rubí-Barcelona i d’un camí cap a Montserrat. A part hi haurien vies tangencials al terme rubinenc.
Superfície agrícola (1611-1801)
La destrucció i abandonament de molts masos acabada la guerra remença i la despoblació progressiva del s. XVI fan de Rubí un “paisatge per habitar”, un lloc de difícil existència: les dificultats de l’espai físic, la gran massa forestal i les deficients comunicacions són factors que generen un camí tortuós vers les transformacions al camp.
Al llarg del s. XVIII es basteix un nou model agrari amb l’extensificació dels conreus, el pas d’una agricultura quasi familiar cap a una mixta de subsistència i comercialització, noves rotacions i especialització vitícola.
Endinsat el s. XVIII la vinya esdevé un dels principals cultius, malgrat que la seva superfície no representa més d’un 17% del total. Té, en canvi, una importància vital per l’especialització que comporta. Aquesta, que es port classificar d’intensa, denota un canvi en el destí de la seva producció: l’any 1718 va destinada a l’elaboració de vi, mentre el 1785 es dedica fonamentalment a l’aiguardent.
L’hort és només una auxiliar del manteniment familiar i l’olivera té una mínima incidència.
Tipus i tècniques de conreu
El monoconreu no existeix ja el que els cereals són compatibles amb altres cultius.
Les característiques més remarcables són:
La importància abrumadora dels grans i més en concret, del blat i del mestall.
La quantitat de terres ermes impedeix classificar aquesta agricultura d’intensiva.
L’alternativa gra/llegums que predomina a la zona propera a Barcelona no es dóna a Rubí: l’especialització es donarà mitjançant la vinya. Al llarg del s. XVII es va equiparant la producció vitícola i la cerealística. Aquesta especialització potser seria símptoma d’una agricultura més capitalista abocada al mercat, deixant de banda l’autoabastament de subsistència.
Respecte la ramaderia, més de la meitat dels caps de bestiar a Rubí són bous, tret dels animals de ramat.
Pel que fa tècniques predomina el sistema biennal tradicional de gra/guaret. La complementació no ve de la millora de les tècniques sinó per l’establiment d’horts, vinya arbres fruiters i l’explotació de la zona de boscos i pastures.
Els boscos
Hi havia una gran quantitat arreu, excepte els terrenys de la part baixa de la població actual, on predominaven els horts. La superfície boscosa de Rubí va ser sempre molt considerable fins a mitjans s. XVIII, quan es dóna l’extensió de les terres de conreu. El 1785 el percentatge de bosc era d’un 32%, quinze anys més tard, s’ha reduït a un 25%.
Les espècies dominats són el pi i a molta distància roures, alzines i pollancres, apart d’altres molt menys importants. A mitjans s. XVIII es comptabilitzen més de cent mil arbres, dels quals més de setanta mil són nous; prop de 3.800 són mitjans propis per fer vaixells i embarcacions particulars i més de 32.000 són vells i només aprofitables per llenya, carbó, cases i molins.
Rubí, a més d’aprofitar la fusta per l’ús domèstic i industrial (forns de ceràmica, destil·lació d’aiguardent) aprofitarà també el bosc per la pastura, la caça, la cerca de bolets i herbes medicinals... però esdevindrà una població que com tantes altres, abastarà de fusta les Drassanes Reials de Barcelona.
La fusta tenia a més altres utilitats (construcció de cases i mobles). Però, la conseqüència de l’excessiva extracció d’arbres va portar a la desforestació de Rubí, amb el temps molt important. La primera causa d’aquesta serà no obstant la pressió demogràfica del s. XVIII, lligada a l’augment de la superfície conreada.
Dinàmica i funcionament del municipi
A Rubí l’elecció dels membres del govern municipal a través dels sistema insaculatori (sorteig) no es va portar a terme fins el 1560, any en que es fixaren les normatives per a l’elecció del batlle i dels jurats.
Donat que Rubí era una població eminentment agrícola, els càrrecs municipals que s’insaculaven provenien sempre de les principals famílies pageses; és a dir, dels “grans propietaris” del terme, que eren considerats “persones hàbils i suficients”.
Les funcions del batlle, a més de les purament administratives, consistien en enterrar els morts (abans no es podien enterrar fins l’arribada del veguer de Barcelona); convocar els Consells Generals del poble; fer crides que permetrien que es fessin ballades de sardanes; vetlla per la seguretat del terme, etc.
Després del Decret de Nova Planta
Desapareixen les vegueries i el país queda estructurat en 12 corregiments. Rubí deixa de pertànyer a la sotsvegueria del Vallès i passa a dependre del corregiment de Mataró. A les capitals de corregiment hi haurà un corregidor –normalment un militar- nomenat pel rei. Regidors i batlles quedaven supeditats a aquest que a la vegada era responsable davant el Capità General. La insaculació desapareix. Els càrrecs municipals són ara regidors en lloc de jurats i són proposats per la mateixa població i aprovats per la Reial Audiència. Tanmateix, s’eliminen els Consells de prohoms com a òrgan deliberador i com a exponent de la realitat socioeconòmica de cada poble.
També comença una important repressió cultural. La llengua catalana desapareix de l’administració pública i de justícia. Mols documents institucionals de Rubí s’escriuen ara en castellà, com arreu del país.
La població va ser desarmada, les tropes regulars catalanes dissoltes i el sometent abolit.
La funció bàsica del batlle borbònic era sortir a rondar i visitar el terme cada dia i perseguir els bandolers. Resten marginals, doncs, les antigues tasques administratives.
ACTIVITATS
1. Feu una relació dels principals productes del camp a Rubí al llarg de l’Edat Moderna, anotant especialment els canvis més remarcables.
2. Expliqueu la Guerra de Successió.
3. Feu un breu informe sobre la Reial Audiència.