3. El modernisme
Caràcters generals
Va aparèixer com a conseqüència de l’eclecticisme desenvolupat al llarg de l’etapa anterior i com a reacció vers una major originalitat i autenticitat: pedra en lloc d’estuc, ferro forjat, vidre, ceràmica, etc.
Sorgeix entre el 1890 i el 1910 al servei de la burgesia enriquida i refinada a finals de segle, la qual sentia la necessitat d’un art arrelat al passat, però més elegant i de més qualitat que l’ofert pels historicismes.
L’estil, de caire internacional, arrela molt fort a Catalunya perquè aquí s’havia desenvolupat una pròspera burgesia industrial culta i nacionalista, la qual donà suport als principals artistes modernistes. El seu dinamisme econòmic, juntament amb el ressorgiment de la cultura catalana (La Renaixença) els va fer acceptar les formes artístiques modernistes, que eren suficientment noves i originals per satisfer les seves ànsies de modernitat i d’oposició a l’aristocràcia latifundista i terratinent que imperava a la resta de l’estat. A més, el refinament modernista servia a aquest grup social per expressar la seva riquesa i distinció, manifestar els seu poder de classe.
Els antecedents del modernisme es troben en el medievalisme, però no el copià fidelment, sinó que pretenia imitar les formes de la naturalesa amb gran fantasia creadora. Així, el que més va destacar del moviment va ser l’ornamentació, desenvolupant una decoració asimètrica, d’inspiració naturalista: línies corbes, plantes de fines i contorsionades tiges, animals de llargs i corbats colls, ondulades ones marines, volàtils cabells femenins... que amb la seva proliferació, van arribar a amagar el veritable significat de les obres.
El modernisme rubinenc
Els edificis modernistes de Rubí són lleugerament posteriors a la data que amb caràcter general s’ha donat com a referència de l’estil. Però, no per això, deixa de donar bons exemples com les Escoles Ribas, que ocupen tota una illa de cases al centre de la vila; destacant per l’ús del ferro forjat, la ceràmica i el vidre amb caràcter decoratiu; els ondulats acabaments de la façana i la prolífera ornamentació a base de sinuosos motius vegetals i figuratius, amb un valor simbòlic.
Cal destacar també el Celler Cooperatiu, al carrer Prim, construït per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, el 1920. La primitiva nau, edificada amb una idea funcional, d’obra vista, sense concessions ornamentals, ha estat objecte d’ampliacions.
Un altre interessant exemple és la Casa Ymbert (1914) de l’avinguda de Barcelona, cantonada amb la plaça Domènech. És una edificació neogòtica acabada amb pinacles, amb detall decoratius a base d’esgrafiats, a les cartel·les dels balcons, especialment els que reprodueixen dos dracs que emmarquen un motiu heràldic. També és remarcable i molt característic el picador de la porta principal, de ferro forjat que adopta forma de drac.
Postmodernisme i noucentisme
Cal destacar el conjunt de torres que hi ha a la Plana de Can Bertrand (carrer de Xile), edificades per rubinencs o fills d’aquests de tornada a casa després d’haver-se enriquit en l’emigració a Amèrica. Foren construïdes vers el 1912, any que figura a Can Riba (actual Ateneu Municipal), suposant les altres contemporànies. S’estructuren normalment en dues plantes i a vegades es corones amb estilitzats torricons o “mirandes” des dels quals es veia una àmplia panoràmica de la vila. Algunes presenten trets modernistes evidents, com els acabaments que a manera de cúpula cònica, cobreixen les columnes que emmarquen les portes d’accés al jardí de Can Riba, constituïts amb petits trossos de ceràmica policromada (“trencadís”), recordant, tant per la seva estructura com pel seu material el que es veu al Parc Güell i d’altres obres de Gaudí.
Can Bertrand (carrer Xile, nº 2) resulta també força modernista, ja que a més de conservar la finestra gòtica de la masia primitiva, presenta especialment en el cos superior, arcs que reposen sobre columnes voltades d’obra vista sota un fris ornamentat amb trossos de ceràmica.
A Can Gaju, Can Teixidó i la Granja el caràcter modernista es més esmorteït i estèticament caldria definir-les com “eclèctiques”. La darrera respon a les característiques de “l’arquitectura dels mestre d’obres”, mentre que les altres presenten una important decoració exterior, segons un model molt repetit a les edificacions barcelonines de l’època isabelina (1843-1868), basant-se en relleus de terra cuita, inspirats en l’estil victorià (Can Gaju), o amb esgrafiats (Can Teixidó).
ACTIVITATS
1. Elabora un petit informe sobre el romànic i mira de cercar més informació sobre la Capella de Sant Feliu de Vilamilanys (“Sant Feliuet”) i l’església de Sant Llorenç de Fontcalçada. Mira d’incloure il·lustracions.
2. Elabora un petit informe sobre el gòtic i mira de cercar més informació sobre Ca n’Alzamora i Can Bertrand. Mira d’incloure il·lustracions.
3. Fes un plànol amb una ruta sobre els edificis modernistes de Rubí.
4. Mots encreuats: majúscules sense accent.
