1. Prehistòria

El Paleolític

Del Paleolític inferior es troben restes o eines de pedra d’una antiguitat d’uns 30.000 anys, a la zona del Pinar de Rubí, que es consideren d’una cronologia semblant als trobats a la “gravera” de Ca n’Amat de les Fonts, a Matadepera i Molins de Rei.

Una altra àrea significativa de troballes és l’estació arqueològica Nord Rubí, al voltant de les masies de Can Fonollet, Can Corbera, La Llana i els marges de la riera a la cruïlla dels termes de Terrassa, Rubí i Sant Quirze. Malauradament els materials es troben molt dispersos, en “graves” per l’arrossegament de la riera, barrejant-se materials, probablement del Paleolític Inferior, amb altres de posteriors, en els què destaquen els del període comprés dins del Paleolític Mig, anomenat Musterià.

El Neolític

Hi ha una importantíssima estació de cabanyes, sitges i sepultures entre Sant Quirze i Sabadell, amb continuïtat fins a l’Edat del Bronze. També hi ha l’àrea de Terrassa-Matadepera, alguna cova a la muntanya de Sant Llorenç.

A Rubí hi ha un sepulcre de fossa a Can Corbera, a pocs metres del terme. Es tracta d’una sepultura d’inhumació individual en estat molt deteriorat. Les restes òssies, corresponen a part del crani, algunes costelles, part d’una clavícula, una falange de la mà, fragments de tíbia i fèmur, d’entre les més interessants. Per la disposició en la què van ser trobats, sembla clar que l’individu s’enterrà en posició molt arronsada, amb les cames replegades i les mans al voltant del cap. Molt possiblement tindria d’uns setze a divuit anys. L’enterrament es podria datar en un llarg període de temps, però per la cultura material es pot situar la troballa en la cultura dels sepulcres de fossa, en la fase del Neolític Recent (3500-2500 aC).

Molt a prop d’aquestes restes es trobaren també ceràmiques. Algunes pertanyien a un olla globular de perfil en S, amb un buit per a una nansa o mugró a la part baixa de la meitat superior i amb un aspecte d’haver estat allisada amb un espatulat. Com resulta normal en la ceràmica d’aquest període, la pasta és molt grollera i s’observa una cocció molt deficient. El color va d’un to gris fosc a un de marronós.

L’Edat dels Metalls: Camps d’urnes

Al voltant de l’any 1000 aC en el Bronze final, el Nord-est peninsular es va veure influenciat per les aportacions continental-transpirenenques dels pobladors dels Camps d’urnes (urnfield).

L’habitat té un increment molt fort tant en coves com a l’aire lliure, encara que a la plana, l’increment d’aquest últim és molt superior. En el Vallès destaquen les importants necròpolis de camps d’urnes de Can Missert de Terrassa i Can Roqueta de Sabadell, del s. X aC.

A partir d’aquest moment es troben restes d’activitat humana dins del terme de Rubí, coincidint amb l’apogeu demogràfic. Es coneix la troballa d’un sitja amb materials ceràmics d’aquesta època en el turó de Can Fatjó. Es detectà una taca cendrosa i restes de materials que, un cop exhumats, correspongueren a fragments de tres grans urnes de ceràmica a mà de cordons aplicats; una tasseta amb una sola nansa; un gran vas d’una urna bitroncocònica amb carena arrodonida i sense vora. Aquest material correspon a la vaixella de cuina del moment i fa pensar en un possible habitatge proper. Es pot datar tot cap el segle VII aC. En el moment de la transició al primer ferro.

Una altra resta d’aquesta època és una destral de bronze de vores realçades, trobada superficialment i fora de qualsevol context arqueològic conegut, en el Mas Vil·la de Can Xercavins. Actualment desapareguda, però citada en diversos articles.

ACTIVITATS

1. Anota i comenta els principals canvis entre les societats paleolítiques i les neolítiques.

2. La primera activitat metal·lúrgica documentada propera a Rubí prové del Torrent de Sant Oleguer a Sabadell, correspon a la cultura del vas campaniforme. El material més proper es troba al Museu d’Història de Sabadell. Mira d’informar-te i fes un petit treball il·lustrat sobre l’Eneolític.