Segle VIII

Del segle de l’arribada dels musulmans no hi ha fins ara cap notícia que permeti parlar amb seguretat d’assentaments humans a Rubí. De tota manera, tot i la invasió sarraïna per les planes del Vallès, alguns no es refugiaren a les muntanyes i romangueren a la plana. Amb la conquesta de Barcelona el 801 pels francs, la zona del Vallès prendrà un paper de frontera i zona capdavantera front l’Islam.

Tampoc es troba cap dada sobre Rubí, però si d’algun element històric de les rodalies (Terrassa, Sant Cugat...) que permet albirar la hipòtesi de l’existència d’algun habitat organitzat pel terme actual de Rubí.

És possible que al llarg d’aquest segle es construís una fortificació a la zona per a la defensa dels hàbitats que existissin a l’interior (el monestir de Sant Cugat per exemple) i també perquè així es reforçava una línia avançada enfront les ràtzies musulmanes del sud.

El lloc

L’any 986 es troben les primeres referències documentals sobre Rubí o de “Rivo Rubeo” que és com en aquest moment l’anomenaven els escrivans.

En aquell moment designa un enclavament geogràfic que comprèn un castell amb la seva jurisdicció i una parròquia dedicada a Sant Pere. El castell estaria comandat per un veguer representant del comte de Barcelona. Territori en aquell moment molt a prop de la frontera.

La terra

Tot i la preponderància del petit alou a Rubí també s’hi troba terra pública (“terra de feo”) administrada pel veguer com a representant de la potestas del comte. A més també existeixen grans propietats o latifundis a prop del terme, són les anomenades villae com la “Milanos” a Sant Feliu de Vilamilanys o les possessions del monestir repartides per molts termes. El veguer de Rubí (del castell) tindrà dins de la seva jurisdicció petits alous de camperols, però aquest dins d’aquesta és el representant del poder públic i s’encarregarà d’administrar els drets públics, malgrat que l’aloer pugui fer amb el seu alou el que desitgi.

Conreus i tècniques agràries

Els colons aloers aniran roturant terres i ampliant la superfície conreada. Els cultius seran de cereals (blat, civada per als animals...), també s’hi troben arbres de tota mena i nombroses plantacions de vinyes.

Pel que fa la ramaderia es troben els pratos pel pasturatge del bestiar, necessari per ajudar a les feines agrícoles (bous, cavalls...) com ho confirmen l’existència de curtes (corts) per guardar aquests.

També es troben productes de regadiu que provenen dels ortos (horts). Productes que es milloraran amb l’expansió i construcció de molins d’aigua. La documentació mostra que Rubí era lloc propici per aquestes construccions.