El Vallès Occidental cau gairebé tot dins del territori on la vegetació espontània està formada normalment per alzinars. A la plana aquesta vegetació es troba molt modificada, tant per l’obtenció de terres de conreu com pel predomini actual dels espais construïts. La vegetació d’aquesta és constituïda sobretot per brolles de romaní, brucs i estepes, cobertes de pins, en especial el pi blanc. Hi resten alguns claps d’alzinar, on els seus arbres es troben barrejats amb pins i amb algun roure.

A la muntanya

És als vessants de les serres que limiten pel nord i el sud on hi ha els boscos més extensos i amb una vegetació més pròxima a l’estat natural. Al sud, a la serra de Collserola, hi ha nombroses pinedes a la part baixa, on fins fa ben poc dominaven els conreus. A mesura que es puja abunden els alzinars, normalment amb pins. Als indrets més ombrívols i amb sòls profunds es troben alzinars amb roures, i fins i tot, boscos on dominen aquests darrers.

La vegetació de les serres septentrionals és ben diferent a causa del rocam. A Collserola la roca és de tipus silici (grani, pissarra), en canvi a Sant Llorenç i a l’Obac és predominantment calcària. A més, la duresa dels conglomerats a determinat la formació de vessants molt inclinats.