1.5 Vegetació

El Vallès Occidental cau gairebé tot dins del territori on la vegetació espontània està formada normalment per alzinars. A la plana aquesta vegetació es troba molt modificada, tant per l’obtenció de terres de conreu com pel predomini actual dels espais construïts. La vegetació d’aquesta és constituïda sobretot per brolles de romaní, brucs i estepes, cobertes de pins, en especial el pi blanc. Hi resten alguns claps d’alzinar, on els seus arbres es troben barrejats amb pins i amb algun roure.

A la muntanya

És als vessants de les serres que limiten pel nord i el sud on hi ha els boscos més extensos i amb una vegetació més pròxima a l’estat natural. Al sud, a la serra de Collserola, hi ha nombroses pinedes a la part baixa, on fins fa ben poc dominaven els conreus. A mesura que es puja abunden els alzinars, normalment amb pins. Als indrets més ombrívols i amb sòls profunds es troben alzinars amb roures, i fins i tot, boscos on dominen aquests darrers.

La vegetació de les serres septentrionals és ben diferent a causa del rocam. A Collserola la roca és de tipus silici (grani, pissarra), en canvi a Sant Llorenç i a l’Obac és predominantment calcària. A més, la duresa dels conglomerats a determinat la formació de vessants molt inclinats.

La vegetació més estesa és l’alzinar. Amb marfull als vessants interiors, i l’alzinar muntanyenc als més enlairats. Hi ha de bons, actualment densos i força alts, a causa de l’escassa explotació de les darreres dècades. Fins els 1950 va ser important l’aprofitament dels troncs d’alzina per a l’obtenció de carbó vegetal. La presència de pinedes i brolles testimonia la intensitat dels aprofitaments forestal, pastoral i agrícola. Sobre roca silícia, al peu de les serres, abunden les brolles d’estepes i brucs, amb pinedes de pi blanc i pi pinyer. Sobre roca calcària hi ha brolles de romaní i bruc d’hivern, amb pinedes de pi blanc.

Als vessants superiors, terres pròpies de l’alzinar muntanyenc i de l’alzinar amb boix, hi ha brolles on predomina l’estepa blanca amb matollars alts de ginebre i boix. Hi ha també pinedes de pinassa.

Als vessants més

ombrívols la vegetació natural fóra constituïda per rouredes de roure martinenc, de vegades barrejat amb roure de fulla gran. Actualment es pot observar aquestes a les obagues de la capçalera de la riera de les Arenes, enmig del territori dominat per l’alzinar muntanyenc. Amb els roures hi ha molt de boix i alguns pins (pinassa, pi roig). Àdhuc s’ha trobat, excepcionalment, algun faig aïllat.

A les valls

A les canals o valls molt estretes i abruptes, es troba una vegetació excepcional. Són ambients molt ombrívols, amb racons on els raigs solars no arriben mai directament: sempre són a l’ombra. L’escassetat de llum i la humitat atmosfèrica permanent elevada dificulten els desenvolupament normal dels alzinars i rouredes. Al seu lloc hi ha avellanoses, un bosquet baix on predomina l’avellaner. L’avellanosa ocupa franges allargassades seguin la direcció de les canals.