3. Els assentaments romans de Rubí

El territori de Rubí presenta una important població, amb una major concentració al voltant del turó de Can Fatjó i el seu vessant que arriba fins a l’església de Sant Pere.

La resta de la població apareix vinculada a les actuals masies i es pot pensar que moltes d’elles van ser finques rústiques romanes (villae). S’han trobat fragments ceràmics romans a Can Ramoneda, Can Xercavins i Can Sant Joan, entre d’altres.

Segons les dades que es posseeixen cal deduir que a Rubí hi havia una vida rural important, amb un centre de certa consideració a Can Fatjó i zona de Sant Pere, amb alguns possibles edificis públics; un centre comercial a la vora de la riera (Can Tintorer, Can Pedrerol de Baix fora del terme) i prop de la Via Augusta (Sant Llorenç de Fontcalçada a Sant Cugat) i una part important de la població dispersa per territori agrícola.

Cal tenir en compte que el model romà se situava entorn a les 125 Ha., encara que Rubí es trobava per sota d’aquest.

Formes de producció

Des de mitjans de s. III aC es documenten contactes romans a través de la presència de campaniana en diverses àrees, on després es trobarà sigil·lata i ceràmica comú romana.

L’esmentat possible centre comercial a Can Tintorer-Can Pedrerol generava uns excedents agrícoles distribuïts a través del Llobregat i la Via Augusta.

La nombrosa presència de pedres i rodes de molí indica que els cereals constituïen la producció fonamental, essent l’ordi el de major implantació.

El vi seria un dels productes més comercialitzats atesa la presència d’àmfores vinàries. Al contrari, l’oli, segurament va tenir un desenvolupament menys important. L’horticultura va atènyer un cert desenvolupament a les àrees properes a la riera. Igualment, l’avicultura va poder constituir un complement per a la subsistència dels habitants de les villae. Aquestes tindrien possiblement unes dimensions d’unes 25 Ha.

Organització social

A Rubí hi havia una capa mitja de propietaris agrícoles, la producció dels quals era envasada i comercialitzada a través de Can Tintorer, en direcció cap a Barcino i en menor mesura cap a Tarraco. Alhora és possible que habitants d’aquestes ciutats tinguessin interessos a Rubí, que estarien representats mitjançant llurs esclaus i lliberts.