El centre

La vila de Rubí és emplaçada a la riba esquerra de la riera, davant el castell. El nucli antic es troba centrat per l’església parroquial de Sant Pere, documentada el 986 i a partir del 1043 com a parròquia. Fou reformada i ampliada el 1884 per l’arquitecte Antoni Casademunt. De l’església romànica es conserva només, la façana de ponent, amb arcuacions llombardes a la part superior i una porta, més tardana, amb arquivolta decorada, com els capitells de les seves columnes, amb ornamentació floral. Sobre la porta, al capdamunt de la façana de ponent hi ha una finestra geminada romànica, amb un doble capitell amb decoració preromànica, sostingut per una columneta de marbre blanc amb estries helicoïdals. Al costar de migdia de la façana s’aixeca una robusta torre campanar, de planta quadrada.

Entorn d’aquesta església parroquial, de la rectoria i dels masos més propers sorgiren durant els s. XV i XVI els barris de la Sagrera i del Pedró.

El 1894 la regent Maria Cristina atorga a Rubí el títols de vila.

Entre altres edificis d’interès destaquen el Mercat Vell, convertit en sala d’exposicions i conferències i el Celler Cooperatiu, d’estil modernista, fundat el 1920 per Pere Pi, quan la producció vinícola era al seu apogeu.

La perifèria

Els barris de Rubí es formen a partir dels anys 60 en plena eufòria industrial, amb un fort dèficit d’equipaments. Són els de:

1. Ca n’Oriol, al NE on es troba la parròquia de Sant Josep Oriol i el Casal de Sant Josep Obrer, masia amb capella pròpia que juntament amb un gran parc avui públic, fou donada per a obra social;

2. Vint-i-cinc de Setembre, de la rància Obra Sindical del Hogar franquista, on hi ha la parròquia de Sant Pau, situat a migdia;

3. les Torres i la seva parròquia de Santa Maria també a migdia;

4. Can Xercavins;

5. Els Avets, a ponent com l’anterior; i el

6. del Pinar, a uns 3 km al NE de la vila amb la parròquia de Sant Fèlix.

Altres esglésies del terme

Hi ha l’antiga església de Sant Genis de Rubí , a ponent de la vila, prop de Can Casanoves; documentada des del 1080 i actualment arruïnada.