Pintora americana que va treballar principalment a Itàlia i França. Va especialitzar-se en l'art del retrat, fent des de models anònims fins aristòcrates. És coneguda pels seus retrats de dones andrògines o vestides amb roba masculina i la seva obra es caracteritzava per l'ús d'una paleta suau de tons grisos. Brooks va ignorar les tendències artístiques contemporànies de principis de segle, com ara el Cubisme i el Fauvisme i va desenvolupar una estètica pròpia inspirada en l'obra d’artistes com James McNeill Whistler, de qui destaca l’obra “La mare de Whistler”, de 1871.

Des les seves obres més emblemàtiques i reproduïdes en destaquen dues: una, feta l’any 1920, “L’Amazona o retrat de Nathalie Clifford Barney”, la parella més important de la seva vida; i l’altra obra és el seu “Autoretrat” de 1923.

Nascuda en una família benestant, però inestable, de Rhode Island, Brooks va tenir una infantesa infeliç després que el seu pare alcohòlic abandonés la família; la seva mare n'abusava emocionalment i el seu germà gran patia una malaltia mental. Aquesta etapa va marcar-la per tota la vida. 

Deixa la família de joveneta i marxa cap a Europa a iniciar el seu aprenentatge artístic. Mentre estudiava va passar diversos anys en la pobresa. Un detall: l’any 1897, amb vint-i-tres anys, es queda embarassada d’una nena que donarà en adopció al néixer a un convent de Roma. 

L’any 1902 va heretar una fortuna arran de la mort de la seva mare i això li va permetre dedicar-se a la seva vocació artística sense cap limitació. A més, la riquesa li va donar la llibertat d’escollir els seus propis models, per als quals acostumava a emprar persones pròximes a ella.

Anirà a viure a l’illa de Capri amb una colònia d’artistes. Allà, l’any 1904, es casarà amb un pianista, però el matrimoni serà un desastre, durarà menys d’un any. Després del divorci, Brooks va canviar totalment d’aspecte físic, es va tallar els cabells, va començar a vestir com un home i conviurà per més de cinquanta anys amb Nathalie Clifford Barney.

Extra bonus: Sobre ella s’han escrit força llibres, però sobretot destaca la història amorosa que tingueren Romaine i Nathalie, en una època on calia trencar molts tòpics. Brooks destaca per la seva recerca d’una llibertat professional i sexual com a lesbiana, sense amagar-se’n.