Un altre exemple de dona artista amb un final de vida tràgic, que serà tancada durant més de 20 anys en un hospital psiquiàtric de París per l’home amb qui mantenia una relació. I morirà sola i oblidada de la crítica artística, reclosa per la falta d’acceptació d’alguns dels rígids cercles artístics del moment i els seus progressius problemes mentals.

El seu veritable nom era Giovanna Carolina Carlesimo, però seguint la tendència de l’època farà servir un pseudònim. D’origen italià, ja de molt joveneta anirà a París on des dels seus inicis farà de model i desenvoluparà el seu aprenentatge artístic a l’Acadèmia Colarossi (de les poques institucions que admetien dones). A partir del 1888 exposarà i es guanyarà un cert renom, principalment amb els seus retrats. Es tracta d’obres on predominen les dones pertorbadores, atractives i misterioses, i amb clares vinculacions al concepte de “femme fatale”. En les seves representacions “juga” amb la seva pròpia imatge, la model, amant i artista que s’autoretrata; amb mirades intencionades i penetrants, i amb detalls suggerents i enigmàtics.