Una de les principals representants del Neoclassicisme. Pintora austrosuïssa, especialitzada en la tècnica del retrat. Tot i que va excel·lir sobretot en la pintura, Kauffmann demostrà també passió per les altres arts, com ara la música i el cant.

El seu pare era Johann Joseph Kauffmann, un pintor modest de retrats que la va iniciar en les belles arts, fins i tot acompanyant-la a Itàlia a completar la seva formació artística i on el seu talent va aflorar. Ja de ben petita se la va reconèixer com una nena prodigi, dominava quatre idiomes, cantava i havia pintat diversos retrats abans dels quinze anys.  Destaca el seu primer autoretrat amb 12 anys, de més d’una quinzena que farà, on surt amb una partitura a les mans, en un moment en què estava interessada per la música i la pintura en igual mesura, tot i que finalment va optar per seguir el camí patern. 

El 1762 la família Kauffmann es va traslladar a Florència, l'any següent, a Roma i posteriorment Angelika va viatjar a Venècia, on va conèixer la dona d'un diplomàtic britànic que la va convidar al Regne Unit. Kauffmann es traslladarà a Londres, on va viure els següents quinze anys i on va establir una relació d'amistat amb el principal retratista de l'època: sir Joshua Reynolds. L'any 1768 es va convertir en una de les dues úniques dones membres fundadores de la Royal Academy of Arts de Londres, juntament amb la pintora Mary Moser. Precisament totes dues apareixen al cèlebre retrat de grup que Johan Zoffany va fer dels membres de la Reial Acadèmia. Com que en aquell retrat hi apareix un model masculí nu i les dones tenien vetat l’accés a les classes de dibuix anatòmic, a Angelika Kauffmann i Mary Moser se les representa amb dos retrats penjats de la paret en un curiós exemple de “metapintura”. A la mort del seu primer marit, es va casar el 1781 amb el pintor venecià Antonio Zucchi, amb qui marxà a viure al Regne Unit, Venècia, Nàpols i finalment Roma. En aquest període conegué i tractà el poeta i dramaturg Goethe, tal com queda reflectit en el transcurs del seu cèlebre “Viatge a Itàlia”, en el qual es fa palès que formà part del seu cercle d'amistats. També apareix a les memòries o “Souvenirs” d’Elisabeth Viggée Le Brun, que va anar a visitar-la durant el seu pas per la ciutat eterna.

Morí a Roma i fou sebollida, amb el seu marit, a Sant'Andrea delle Fratte. En el seu majestuós  funeral, dirigit per Antonio Canova i inspirat en el del gran geni del Renaixement, Rafael, es va fer una processó per part de tots els membres de l’acadèmia de Sant Lluc portant dues de les seves millors obres.

Extra bonus 1: L’any 2007 es va inaugurar a Schwarzenberg, Aústria, un museu dedicat a la seva vida i producció artística. http://angelika-kauffmann.com/ 

Extra bonus 2: L’any 2020 s’havia de fer una gran exposició dedicada a ella a la Royal Academy of Arts de Londres, però per culpa de la pandèmia es va haver de suspendre.

Extra bonus 3: A Sant’Andrea della Fratte, a més de la tomba de l’artista, es troben els dos àngels originals de Gian Lorenzo Bernini del Pont de Sant’Angelo. I per cert, aquesta església, d’origen romànic, fou reconstruïda en estil Barroc per Francesco Borromini.

Extra bonus 4: Serà la “inventora” dels acords prenupcials, Serà la primera artista a defensar el control propi sobre el qual guanyava com a pintora després del matrimoni. Es va casar dos cops.