Pintora americana i una de les principals representants de l’Impressionisme juntament amb Berthe Morisot, amb qui tindrà un vincle d’amistat i unes motivacions artístiques molt similars. Nascuda a Pittsburg en una família de classe mitjana-alta, Cassatt va créixer en un entorn que considerava els viatges com a part de l'educació, de manera que va passar cinc anys de ben joveneta voltant per Europa.

Després del seu període inicial d’aprenentatge a Filadèlfia, l’any 1866 marxarà a París i al cap de dos anys, el 1868, una de les seves pintures, “El tocador de mandolina”, va ser acceptada per primera vegada al Saló de París. Aquell mateix any també havia estat admesa pel jurat una altra artista americana, Elizabeth Jane Gardner, futura parella de William-Adolphe Bouguereau. L’any 1877 va ser convidada pel mateix Edgar Degàs, amb qui tindrà una relació d’amistat molt cabdal, a exposar per primera vegada amb els impressionistes i ho farà diverses vegades més. També participarà, fins i tot, a la primera exposició impressionista que es va celebrar als Estats Units, l’any 1886, organitzada pel conegut marxant artístic, Paul Durand-Ruel.

Juntament amb Berthe Morisot l’any 1890 van visitar una exposició de gravats orientals, principalment d’art japonès, i això generarà una clara influència en la seva etapa final. La producció de Cassatt es va centrar principalment en la temàtica familiar mare/fill, però força lluny de tota convenció social i acadèmica i la dona serà la seva principal protagonista, representat-la amb dignitat. Així mateix, serà una gran defensora de la igualtat de les dones i va donar suport a les peticions de sufragi femení.

A finals de segle va comprar el Castell de Beaufresne, prop de París, on residirà, principalment els estius. Després del 1914 es va veure obligada a deixar la pintura, ja que es quedarà pràcticament cega. Morirà l’any 1926 en el seu castell i serà enterrada en el panteó familiar de Le Mesnil-Théribus.

Bonus track 1: el SS Mary Cassatt va ser un vaixell de la Segona Guerra Mundial avarat l’any 1943. Es va vendre i avui dia s’anomena Odessa, essent un vaixell ancorat a Vladivostok, però que serveix d’emmagatzematge.

Bonus track 2: el 1996 es va vendre a Nova York l’obra “A la llotja”, realitzada el 1879, per més de 4 milions de dòlars, preu rècord per una obra seva.