Suzanne Valadon (1865-1938)

Introducció

L’origen familiar de la majoria de dones artistes, fins al segle XIX, principalment havia estat un entorn artístic o bé de bona posició social. No és pas el cas de Marie-Clémentine Valade, coneguda com Suzanne perquè així li posarà Toulouse-Lautrec. Vindrà  d’un entorn força humil, mare bugadera i pare desconegut. De joveneta anirà a Montmatre, començarà en el món del circ però una lesió farà que ho deixi i entri dins el món artístic (com a model, amant i després artista). Als 18 anys quedava embarassada també de pare desconegut. El 1894 serà la primera dona admesa a la Societat General de Belles Arts de París.

Artista d’una gran producció (més de 400 quadres i 300 dibuixos) treballarà els paisatges, bodegons, retrats… però sobretot destaca pels seus nus. És de les primeres en treballar el tema del nu masculí des d’una mirada femenina sense estereotips i condicionants. Destacarà per fer un nu masculí i femení de cos sencer, el seu famós “Adam i Eva”, on quedarà palès les convencions i condicions socials del moment (li faran tapar el sexe masculí però no pas el femení).

Dona molt “lliure” en l’àmbit personal i artístic, a més d’un xic extravagant (és coneguda la cabra que tenia a casa encarregada de destruir els dibuixos que la pintora no volia conservar). 

Per acabar, cal destacar dues cosetes vinculades amb Catalunya: una, la seva participació en una exposició colectiva que es celebrarà a les Galeries Laietanes de Barcelona durant la part final de la primera guerra mundial. I la segona, estarà casada amb Miquel Utrillo durant 4 anys.

Valadon i Utrillo fer Ricard Opisso

Valadon, Utrillo i Utter

Retrat de Suzanne de Toulouse-Lautrec

Noia al circ de Degàs

Adam i Eva (1909)

Jugadores de cartes (1912)

La cambra blava (1923)

Material complementari