Pintora neoclàssica francesa que es va especialitzar en retrats.

Permeteu-me explicar una anècdota vinculada a aquesta obra que resumeix, molt bé, dos fets vinculats a les dones artistes prou representatius: un, quantes obres de dones han estat adjudicades a homes erròniament i per altra banda, el “valor” que han tingut, en els museus, LES artistes fins fa poc temps.

Aquesta atractiva obra, “Jove que dibuixa”, adquirida pel Museu Metropolità de Nova York (The MET) el 1917, fou atribuïda inicialment al famós pintor neoclàssic Jacques-Louis David. Obra que serà elogiada i vanagloriada per la crítica, però amb estudis posteriors es va demostrar que no podia ser feta per David, per la qual cosa llavors fou adjudicada a Constance Marie Charpentier (ja farem un post sobre ella més endavant) i finalment a Villers, l’any 1995. En resum, de veure totes les virtuts i qualitats de l’obra es va passar a trobar-hi certs defectes de proporcions, formals… Fins i tot, en descobrir-se'n l'autoria "femenina", la van retirar un temps de les sales.

Es pot confirmar que l’obra fou exposada al Saló de París de 1801, per aquesta raó no podia ser de David, ja que aquell any no va exposar cap obra. Destaca l’habilitat tècnica de la pintura, principalment, en el vidre trencat que, aleshores, ens remarca la parella del fons (És ella i seu estimat? És una al.legoria del que està pintant? Què pinta realment ella?). Anne Higonnet, historiadora de l’art, considera que és un autoretrat i a mi, també m’agrada pensar-ho.

Marie-Denise, coneguda familiarment com “Nise”, germana de l'artista Marie Victorine Lemoine i encara poc coneguda avui dia, va ser alumna d'Anne Louis Girodet Trioson, i aquest deixeble del pintor David. Exposarà al Saló de París diverses vegades -la primera fou el 1799- i la seva darrera obra coneguda fou un retrat de 1814. Des d’aleshores fins a la seva mort el 1821, en relació amb la seva vida, ens és desconegut, ara mateix.

Extra bonus 1: Originalment, aquesta obra fou propietat de la família Val d’Ognes durant algunes generacions i atribuïda a Jacques-Louis David, per això el títol de “Retrat de Marie Joséphine Charlotte du Val d’Ognes. Un cop arriba al MET de Nova York serà coneguda amb el sobrenom de “The New York David”.

Extra bonus 2: Perdoneu-me, però a mi m’agrada molt més intitular-la “Jove que dibuixa” i imaginar que sigui un autoretrat d’ella representada en un moment que pensa en el seu amor platònic o un amor no possible.