Pepita Teixidor (1865-1914)
Introducció
Retrat de Pepita Teixidor de Modest Teixidor, 1889
Retrat de Pepita Teixidor de Ramon Casas, 1910
Retrat de Pepita Teixidor de Modest Teixidor, 1911
Serà la primera dona a qui es va dedicar un monument a Barcelona i una de les dones artistes més importants de l’època modernista, amb permís de Lluïsa Vidal.
La seva família, amb molta sensibilitat artística, li va fer costat en la seva formació. Dominava l’aquarel.la com ningú i des del seu taller de Vallvidrera va arribar a ser una reconeguda i premiada pintora de flors, encara que el seu germà (Modest Teixidor) volia que es dediqués principalment al retrat com ell.
Malgrat ser una època on les dones artistes no estaven valorades, va gaudir d’una certa notorietat i va comptar entre la seva clientela –de la noblesa i l'alta burgesia– amb la reina Maria Cristina i la infanta Maria Teresa i el 1900 va ser escollida per representar Catalunya a l’Exposició Universal de París, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol.
Va pertànyer al grup feminista de principis del segle XX al voltant de la revista Feminal, la revista que donava a conèixer les obres artístiques, industrials o científiques de les dones, on hi havia Carme Karr, Dolors Monserdà o Lluïsa Vidal, entre d'altres. Precisament amb aquesta pintora, Visitación Ubach, Antonia Farreras i Maria Luisa Güell va organitzar una protesta per a poder exposar a les sales que, fins aleshores, estaven monopolitzades pels (homes) artistes.
Va morir de manera sobtada el 1914, per un atac de cor, i tres anys després se li va fer un gran reconeixement col.locant un monument en honor seu al Parc de la Ciutadella fet per Manel Fuxà. La seva amiga Dolors Montserdà, que li va dedicar el llibre de contes Nit de Lluna, va ser l’encarregada de buscar donacions per retre homenatge a la gran pintora.
Tot i haver estat una aquarel·lista de referència a Espanya, haver exposat i haver rebut premis tant d’aquí com internacionals, va caure en l’oblit de gènere, com tantes altres dones.