Pintora, pianista, organista, compositora i de família noble, destaca el seu llinatge il.lustre: filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell, i d'Isabel López Bru, filla dels primers marquesos de Comillas.

Va viure des dels 16 anys al famós Palau Güell construït per Antoni Gaudí al carrer Nou de la Rambla. D'acord amb la seva classe social, va rebre una educació exquisida. Amb la seva germana Isabel també van anar a París a estudiar música, precisament a l'època de l'auge de l'impressionisme i això segurament també va influenciar la seva pintura.

Són coneguts “el dilluns de casa Güell”, recepcions on acostumava oferir concerts musicals als convidats interpretant les seves pròpies composicions, sovint amb la seva germana Isabel, i també serà organista a la cripta de la Colònia Güell.

En el camp de la pintura va combinar l’oli i l’aquarel.la i era coneguda com “la pintora de roses”. Va especialitzar-se en bodegons i pintura de flors, sobretot en tot tipus de roses salvatges que representava no només en quadres, sinó en la decoració d'objectes com ventalls o paravents (biombos).En aquests objectes és on es veu clarament el seu gust per l'art japonès, que en aquell temps tenia una notable influència a Catalunya i que també havia viscut en la seva estada a París. Signava les seves obres només amb les inicials del seu nom “MLG”. Estratègia emprada per moltes artistes per amagar l’autoria femenina, evitant així que les obres fossin jutjades de manera diferent.

La proclamació de la República va ser el que la va impulsar a marxar a l'exili, en aquest cas amb la seva germana Mercè, i va morir a Pau, un dia dels mes del Maig, els mes de les flors, als seixanta anys. Moltes de les seves obres es conserven a Comillas, al palacio de Sobrellano construït per Joan Martorell i Montells, on la família passava els estius. Una antologia de la seva obra es va poder veure l'any 2017 en una exposició al Palau Güell.

Extra Bonus 1: El retrat més identificatiu que es coneix d'ella és obra de Lluïsa Vidal, considerada la pintora modernista més important a Catalunya (la primera dona a la que el MNAC va dedicar una exposició) i activa col·laboradora de la revista "Feminal". Es veu que va existir una bona amistat entre les dues, que és un bon exemple de complicitat entre dones artistes compromeses socialment amb la situació de la dona i, curiosament, cap de les dues es va casar, potser perquè si ho haguessin fet no haurien sigut lliures.

Extra Bonus 2: Va ajudar a recollir diners per al monument de Pepita Teixidor al Parc de la Ciutadella.

Extra Bonus 3: Va fer una exposició a les Galeries Laietanes (desembre 1919 i gener 1920) on tots els beneficis de la venda de les seves obres anian dedicats als pobres.